Tag Archives: Spotify

Confirmat: hi ha vida més enllà d’Spotify

Hui es produeix un fet històric en la curta vida d’aquest bloc: anem a presentar-vos un servei que ens agrada quasi tant com el nostre ben estimat Spotify. Sí, sí, per una volta, hem de reconèixer que n’hi ha vida més enllà, i que esta aplicació té alguns apartats que no només igualen, sinó que milloren respecte a Spotify. Parlem de Grooveshark.

Aquest és un sistema d’escolta de música en streaming dins del navegador, el mateix sistema -amb els mateixos inconvenients- que empra Yes.fm. Però, Grooveshark té un catàleg que no depèn dels acords de la companyia amb les discogràfiques de torn, sinó que són els usuaris qui hi pugen les seues cançons preferides. Així, el potencial que té aquesta pàgina per convertir-se en una mp3pedia universal és enorme. A aquest servei, al contrari que a Spotify, sí trobem als Beatles, i, que nosaltres sapiguem, Bob Dylan encara no hi ha retirat la seua discografia.

Hi ha un altre punt bàsic a favor de Grooveshark. Qui de vosaltres, els nostres estimats lectors, té pensat fer una estança -tipus Erasmus- a l’estranger al llarg dels propers anys? Segur que més d’una o d’un. Una de les majors preocupacions per als redactors de DdRV de cara a una possible fugida de València és la pèrdua d’Spotify. Com ja sabeu, el programa suec només és gratuït a cinc Estats. Per contra, Grooveshark funciona de bades a nivell mundial, i això ens permetrà viatjar amb un poc més de tranquil·litat en el futur.

Com Spotify, Grooveshark ofereix la possibilitat de convertir-se en usuari premium per evitar els anuncis entre cançó i cançó, però, supose que degut a la manca d’usuaris a l’Estat espanyol, en cinc hores d’escolta encara no m’ha eixit cap tipus de publicitat.

Lògicament, Grooveshark també té alguns inconvenients. El més important és que aquesta web no carrega les cançons d’una manera tan veloç com Spotify, sinó que -sobre tot amb connexions lentes- arriba a quedar-se penjat en algun moment aïllat. D’altra banda, les cançons escoltades mitjançant aquest servei no queden registrades al nostre usuari de Last.fm, un problema important per als que estem enganxats a les seues llistes. Quant a les cerques, ocorre que els identificadors (nom de la cançó, artista…) no estan homologats. Per tant, podem trobar-nos al llistat d’artistes a ‘Antonia Font’, ‘antònia font’ o ‘Antònia Font’. Això sí, el que no ocorre és la duplicació de cançons, com sí ocorre a altres serveis similars.

I deixe per al final el més interessant de tot. Tot i no ser una xarxa social tipus Last.fm, Grooveshark sí que conté un important element d’interacció entre els usuaris, ja no només perquè puguen fer-se amics, compartir llistes, marcar cançons com a favorites, etc., sinó perquè són els usuaris i no les discogràfiques, com ja hem esmentat abans, els que decideixen pujar els arxius d’àudio que tenen al seu ordinador. Això permet que trobem a aquesta web nombroses gravacions inèdites dels nostres artistes preferits, el que resulta una sorpresa i una delícia. Per això, vos hem preparat una llista amb unes quantes rareses interessantísimes que hem trobat només en unes hores de busseig per Grooveshark… imagineu tot el que s’hi pot trobar!

[clearspring_widget title=”Grooveshark Widget: Chameleon” wid=”48f3ef6c29317865″ pid=”4b43d9a2a024a1e8″ width=”400″ height=”300″ domain=”widgets.clearspring.com”]

Nota: sí, la possibilitat de posar un embeded player també és un avantatge respecte a Spotify!

Anuncis

2 comentaris

Filed under Spotify, Xarxa i música

Vevo: un fracàs per anticipat?

vevoAhir s’encetà el projecte Vevo, el nou portal de vídeos musicals creat conjuntament per YouTube (propietat de Google) i tres de les quatre ‘grans discogràfiques’, Universal (a qui se li ocorregué la seua creació), EMI i Sony. S’especula també amb un futur acord amb la companyia Warner.

Pel moment, com que sols s’hi pot accedir des dels Estats Units, només podem apropar-vos les característiques comentades pels seus creadors (i per Bonoooorl) durant la presentació, de les quals tenim alguna cosa a dir:

El més positiu…

– Serà gratuït i la publicitat, la seua principal font d’ingresos, no anirà incrustada abans del vídeo (que en prenguen nota els diaris, per favor).

– Segons s’ha pogut saber a la presentació, Vevo s’integrarà amb el nostre adorat Last.fm. Encara no s’ha comentat de quina manera, fer scrobblings cada volta que es veja un vídeo ens semblaria prou bona idea, a més de les possibilitats quant a l’agenda de concerts i demés.

– Una altra característica positiva serà que Vevo s’adaptarà a l’ample de banda de l’usuari, que podrà triar entre els vídeos amb qualitat estàndard i els d’alta qualitat (HD), com ja fa YouTube actualment.

I les bufetades…

– En principi, Vevo té pinta de ser poc interactiu i de fomentar una comunicació unidireccional. Tot i els comentaris, desapareixen altres funcions respecte a YouTube, com la possibilitat de respondre a un vídeo amb un altre. Sembla mentida que hi ocòrrega un retrocès així en plena època post-2.0.

– ‘Només’ hi trobarem el 85% dels vídeoclips llançats, doncs encara no hi ha acords amb discogràfiques més menudes, amb netlabels  ni amb grups autogestionats, una part molt important de la indústria musical actual. No és creïble llançar un portal per a acabar amb el duplicat de vídeos si realment no s’hi troben tots els vídeos.

– La menció per part dels promotors del projecte de la paraula premium fa prou de cosica als membres d’aquest bloc. Podria servir per a fer de pagament tots o part dels serveis de Vevo en un futur, com ja ha fet Last.fm.

En definitiva, tot i que ens estranya que Google -una empresa altament eficient a les seues àrees d’acció-  recolze el llançament d’una pàgina que podria semblar un intent poc rentable i a la desesperada de les grans discogràfiques per sobreviure, hem de dir que no tenim gens clar que Vevo vaja a convertir-se en la solució definitiva per poder gaudir dels vídeos musicals a la xarxa de la manera més eficient possible.

En qualsevol cas, i a l’aguait de novetats, als EUA tindran Vevo, però no tenen… Spotify!!!

2 comentaris

Filed under Google, pàgines sobre música, Xarxa i música

Que la música t’acompanye!

Vols descobrir nous horitzons musicals? Cansat de saturar els gb del teu ordinador? No és possible que encara descarregues música de l’Emule o de l’Ares si podries ser usuari de Last. fm

Aquesta plataforma en línia per a escoltar música segueix un patró molt simple: escolleixes aqueix grup que més t’agrade i el programa et recomana grups de trets similars al que escoltes. El programa avalua el que és possible que et satisfaga i si no és del teu gust es llança cap a una altra recomanació. Last.fm és una revolució musical ja que ja no te tindràs que preocupar de tot el pes que abans ocupaven les teues descàrregues musicals a l’ordinador. El programa és suficientment intel·ligent per a avaluar els teus gustos musicals i si veu que quelcom no t’ha agradat, no tornarà a recomanar-te alguna cosa similar.

La creació de la teua pròpia emissora és possible i, a més, sense cap filtre polític, comercial o social. Seria el que s’anomena “economia de la llarga cua”. A banda, Last.fm funciona també com a xarxa social, ja que, segons quins gustos musicals tingues, tindràs major o menor compatibilitat musical amb la resta d’usuaris. S’ha de tenir en compte que fa un temps no podies posar-te a indigar sobre nous grups dels teus gustos musicals ja que un CD podia costar-te més de mil pessetes. Ara ja no tenim aquest problema amb xarxes socials com aquesta que, a més, et permeten contactar amb amics de preferències musicals paregudes a les teues. Per una altra banda, es pot veure què estan escoltant els teus amics a tothora, ademés de poder consultar les teues llistes d’artistes i de cançons més escoltades, fer recomanacions als amics, crear grups… Així doncs, Last.fm és també una xarxa social.

L’únic problema que trobem amb Last.fm és que una vegada et registres com a usuari, al sentir 30 cançons amb l’emissora, has de pagar 3 € al mes. Però aquest problema té una simple solució: si empres l’Spotify i actives l’scrobbling de Last.fm amb el teu usuari i contrasenya, es memoritzarà en Last.fm tot allò que escoltes amb Spotify. A més a més, mitjançant l’scrobbler de Last.fm també podràs passar qualsevol cançó reproduïda des del reproductor de Windows Media, l’iTunes, el Winamp o qualsevol altre software paregut del teu PC. Per als usuaris de Linux, l’alternativa a l’scrobbler és el programa XMMS, que permet la instal·lació d’un plugin amb la mateixa funció que l’scrobbler oficial de Last.fm.

Proveu-lo si no ho haveu fet encara!

5 comentaris

Filed under Last.fm, Xarxa i música

El futur de la música a internet?

Tots tres redactors d’aquest bloc ens considerem fans de l’Spotify. Qui no conega aquesta aplicació i escolte habitualment música en l’ordinador, s’està perdent una de les sensacions de software d’enguany.

Spotify és un programeta creat a Suècia per dos joves programadors i llançat el mes d’octubre de 2008, que permet l’escolta online de quasi qualsevol cançó existent en qualsevol moment i en l’ordre que l’usuari vulga. És a dir, és com tindre tota una biblioteca musical al teu abast, sempre i quan estigues connectat a la xarxa.

Spotify té dues versions: la gratuïta i la de pagament. Els seus ingressos provenen dels anuncis (en àudio i mitjançant banners publicitaris al programa) que senteixen els usuaris que opten per la versió gratuïta i de la quota (de 10€ al mes) que paguen els usuaris premium, que també poden gaudir del programa a certs models de telèfon d’última generació.

Després d’anys de ennfrontament de la indústria musical (especialment per part de les quatre grans companyies) amb la xarxa -l’última batalla tingué lloc fa uns mesos, amb el tancament de The Pirate Bay-, sembla que se’n han adonat que l’internet és l’eina de distribució clau per al futur de la música. Així, tant les grans companyies com les independents (i molts grups autoeditats) han cedit els seus catàlegs a Spotify, rebent una compensació econòmica segons les voltes que s’haja reproduït una cançó.

L’ús del programa és molt intuïtiu (amb una aparença molt semblant al popular reproductor iTunes), així que, fins i tot per a usuaris novells, es tracta d’un software molt senzill d’utilitzar. Les cançons s’escolten en streaming, és a dir, no es poden descarregar, però es carreguen molt més ràpidament que a altres serveis similars, com last.fm o goear.com.

Si voleu provar Spotify es necessita una invitació. Nosaltres tenim unes quantes -tot usuari en té, no som privilegiats…-, així que ja sabeu a qui dirigir-vos si en voleu. Si teniu problemes per a utilitzar-les, també vos podem tirar una mà amb la instal·lació del software. Aquest té versions per a Windows i Mac. Mentre es desenvolupa la versió per a linux, els usuaris d’Ubuntu ja poden gaudir del programa mitjançant Wine.

Com que a aquest bloc ens agradaria comptar amb la participació dels lectors, anirem presentant ací llistes de reproducció per a l’Spotify (un altre avantatge d’aquest programa: la possibilitat de compartir playlists entre usuaris), per a que pugueu sentir la música que vos presentem. Vos convidem també a presentar les vostres (llistes) als comentaris, que ens donen peu a noves entrades, i també a fer tot tipus de recomanacions -musicals i estilístiques- a la secció “Quant a”.

Salutacions hertzianes!

18 comentaris

Filed under Spotify, Xarxa i música