La llista de Sinde

Un fet que està tenint molt repercussió en el món de les descàrregues i que DdRV no podia deixar de comentar -ja que afecta molt directament a la música- és l’atac que està duent a terme el Ministeri de Cultura a les webs de descàrregues de productes culturals. El Govern podrà acabar amb portals que permeten la descàrrega de fitxers subjectes a copyright en menys d’un mes, mitjançant una ordre judicial a través de la controvertida Comisión de la Propiedad Intelectual. El 8 de gener, si res no canvia, el Ministeri de Cultura aprovarà aquest tema.

Com era predicitble, el món internauta s’ha posicionat en contra de la darrera actuació del Govern. D’aquesta manera, una gran quantitat d’autores i autors s’han adherit a l’anomenada Llista de Sinde, plataforma que pretén la paralització de la llei que amenaça amb el tancament de pàgines de descàrrega sense ordre judicial. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme des de Hacktivistas, xarxa que naix de la comunitat de hacklabs i hackmeetings. Més de 5oo webs ja s’han unit per a evitar que es tanquen els seus llocs. Segons ells, si la situació continua així “el Govern no podrà tancar-los”.

Els 10 primers portals que s’hi adheriren foren els segënts:

1. http://hacktivistas.net

2. http://patiomaravillas.net

3. http://copiaypegasinpiedad.blogspot.com

4. http://sindormir.net

5. http://lordepsylon.net

6. http://www.filmica.com/carlosues

7. http://manje.net

8. http://culturalibre.org

9. http://nodo50.org/casc

10. http://blog.tenak.net

La idea d’aquests activistes és enviar La Llista de Sinde al Ministeri de Cultura i a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria. La trampa de la ordre judicial és que no és una llei, és un reglament, el qual no passa pel Parlament i pot estar modificat pel Govern sempre que es vulga. Segons Victor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, “El Govern vol fer un reesquivada per a botar-se les garanties judicials perquè el que busca és fer il·legal una cosa que ara mateix no ho és, com són les descàrregues”.

Nosaltres des de DdRV vos demanem màxima difusió si sou del gremi.

Jamendo: lliure, legal i il·limitat

Com ja vos avançàrem fa unes setmanes, Jamendo és una plataforma musical internacional que permet la descàrrega de música lliure. DdRV no podia deixar escapar l’atenció d’aquest ja que ens trobem davant de la major comunitat de música lliure.

En aquesta comunitat els artistes que ho desitgen poden penjar la seua música i els seus usuaris poden descarregar cançons sota la llicència Creative Commons.  Jamendo permet streaming de tots els seus àlbums, ja siga en format MP3 o en OGG Vorbis. Encara que també ofereix descàrregues a través de les xarxes de BitTorrent i eDonkey. Les descàrregues són compatibles amb qualsevol reproductor de música.

El nom “Jamendo” naix de la fusió de les paraules  “jam” i “crescendo”. Aquesta plataforma va crear-se l’any 2005 i ja té un catàleg de més de 26.000 àlbums a disposició dels seus usuaris.

Jamendo atorga una petita donació als artistes que així ho sol·liciten. Aquests pagaments es fan per Paypal i es donen a dits artistes, llevat de les despeses bancàries que empra Jamendo per als seus serveis propis. A partir del 2007 es fa una aportació als artistes del 50% dels guanys que dóna la publicitat. Només els grups de música que s’acullen a aquest programa podran obtindre beneficis de la publicitat. El model econòmic de Jamendo permet que els seus usuaris poguen baixar-se la seua música preferida i alhora es remunere el treball d’artistes independents gràcies als ingressos de la publicitat i els usos comercials.

Aquesta comunitat de música és també un espai de comunicació de gran vitatlitat gràcies als nombrosos comentaris, recomanacions, llistes de reproducció i donatius als artistes per part dels seus fidels usuaris. Jamendo ha agilitzat l’ús de la xarxa amb la creació de widgets, els quals vos podeu descarregar ací. Així, qualsevol usuari pot compartir un playlist o àlbum del catàleg de Jamendo. Ja sabem doncs, més modalitats d’escoltar música a la xarxa!

Ràdios lliures per a una societat lliure

Seguint la temàtica de l’entrada de la darrera setmana, m’ha paregut interessant donar a conéixer les ràdios lliures que han fet història o que encara es troben a hores d’ara en funcionament.

Al País Valencià destaquem:

–Ràdio Malva: és la ràdio lliure més coneguda a la ciutat de València. Es pot escoltar a la xarxa si premeu ací. Té una vida de més de 10 anys. A la ràdio la podeu escoltar en l’emissora en 105fm. Ràdio Malva és també una plataforma social assembleària i punt d’encontre ente veïns i participants que organitza xerrades i mobilitzacions. Així és com funcionen:

–Ràdio Klara: aquesta ràdio lliure i llibertària la podem escoltar en 104.4 FM. A la xarxa, podem informar-nos amb ella en directe en la seu mateixa web. Gaudim d’una entrevista molt especial de fa un any…

–Ràdio Mistelera: ràdio des de Dénia i la Xara es pot sentir en la 101.4FM des de l’any 2002. Aquesta ràdio es defineix a sí mateixa com una ràdio “lliure, comercial i anti-comercial”. Ràdio Mistelera ofereix a tothom participar en ella, és una ràdio oberta a qui estiga interessat.

A la resta dels PPCC trobem que les més interessants són:

–Ràdio Trama ha estat des dels seus inicis unprojecte popular. Es pot escoltar a la xarxa ací. Aquesta ràdio naix a Sabadell arran l’observació de contradiccions contínues als mitjans de comunicació convencionals. Ràdio Trama es presenta com un espai de pensament crític que potencia el debat fora d’àmbits institucionals.

–Ràdio Pica é suna emissora independent, autogestionada i no comercial. Es pot escoltar des de l’Ares amb aquest enllaç: http://lan11.startvg.com/. Les seues sigles signifiquen Promoció Independent Coordinació Artística-Alternativa.

–Ràdio Linea 4 des de la 103.4, pretén informar de tot allò que no entra dins de l’agenda setting dels mass media. Emet des del barri de Prosperitat per a tota Barcelona i ja duu 20 anys en antena. Ràdio 4 vol donar presència a les històries dels barris i els seus veïns.

A la resta de l’Estat ens ha cridat l’atenció:

–Radio Pimienta o la ràdio social i comunitària de Tenerife, al igual que Ràdio Pica la pots escoltar a través de la xarxa amb l’Ares perquè a la 100.3 de Tenerife no crec que la pugues sentir. Escoltem una notícia elaborada pels seus membres:

Gràcies…

Compartir, sentir i créixer… Musicalliure.cat

«A MusicaLliure.cat els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»

Musicalliure.cat és un gran exemple de l’aposta pel copyleft. La plataforma Musicalliure.cat va nàixer arran un grup d’amics (com la revista musical Jenesaispop).  Està subjecte a una llicència Creative Commons, el qual permet: copiar, distribuir i comunicar l’obra públicament, així com fer-ne obres derivades.

Els pilars de  Musicalliure.cat són els següents:

1. Portal de descàrrega de música en català: els diversos autors que volen promocionar-se en aquest portal poden penjar la seua música i els oients tenen la possibilitat de valorar-los mitjançant comentaris i recomanacions, si són usuaris.

2. Eina de promoció d’autors: els autors troben molts avantatges al penjar la seua música en Musicalliure.cat. Tenint en compte que els circuits de difusió de música d’avui en dia són cada cop més difícils (publicitat, discogràfiques…), els grups de música en català agraixen un espai gratuït de promoció. Perquè Musicalliure.cat és:

–Gratuït: pots mostrar el artista que duus dins sense donar res a canvi.

–Lliure: Musicalliure.cat no demana un contracte d’exclusivitat.

–Dóna suport: Musicalliure.cat atorga allotjament per a la teua maqueta i promociona els teus concerts.

–Difon la teua música: les teues cançons seran escoltades i valorades pels usuaris d’aquesta web.

Tot el darrer basant-se en la feina de  Dpop, de la que ja vam parlar fa un temps.

3. Mitjà d’ingressos indirectes per als autors: els autors poden poden promocionar-se penjant a Musicalliure.cat les dates del seus pròxims concerts  a més d’enllaçar la web amb la seua tenda de marxandatge en línia.

4. Principis Musicalliure.cat:

–Per la cultura: Musicalliure.cat aposta per l’accés equitatiu a la cultura, per això intenta que el cost marginal de les còpies musicals tendisca a zero.

–Contra la violència: mai no acceptara a la seua web cap contingut que vulnere els Drets Humans o promocione la violència.

–Per la llibertat: el compromís principal de Musicalliure.cat és compartir, per això l’emissor pot difondre tot allò que vulga sota lallicència de programari lliure amb copyleft.

Des de DdRV recolzem aquest projecte perquè aposta per la música en català i promou el copyright flexible, perquè…compartir dóna gustet!  (Com vegeu, no només som fans d’Spotify!).

Lluís Gendrau, editor d’Enderrock, impulsor de la iniciativa ‘vespres digitals’, el projecte Música Lliure que durant la primavera de 2006 va editar dos CDs col·lectius amb llicències Creative Commons.

Música lliure, treballs fins

Quan un realitzador audiovisual o un aficionat que manté un podcast volen penjar els seus treballs a la xarxa, poden trobar-se en problemes molt fàcilment, doncs quina producció audiovisual pot passar sense música? Excepte alguna pel·li, poques voltes ho hem vist. Donat que els defensors de la propietat intel·lectual han arribat a demanar diners per les cançons que sonen a les bodes, a ningú hauria d’estranyar que, un dia, qualsevol de nosaltres rebera un amable correu exhortant-li a pagar els drets d’autor de la música que posà al reportatge de pràctiques que va fer a primer i que va tindre la genial idea de penjar a YouTube.

Davant d’això, quina és la millor estratègia? Simplement, passar de la música amb copyright quan vulguem publicar alguna cosa, ja siga a l’internet  o en format físic. Hui en dia, existeix una gran quantitat de músics que han decidit publicar les seues composicions sota una llicència Creative Commons -la més coneguda d’entre les llicències lliures-, i la pràctica totalitat ho fa a la xarxa. Queda pendent a aquest bloc un article sobre diversos artistes i projectes que s’han llançat cap a la música lliure, però hui es tracta de fer una cosa un poquet més pràctica: anem a recomanar-vos alguns enllaços on obtenir música lliure per als treballs, les pràctiques i demés material susceptible de ser mostrat fora de classe.

Jamendo: és segurament la web més coneguda de totes les que tenen un catàleg propi, amb més de 26.000 àlbums a disposició dels usuaris. A banda de llistes amb les cançons més escoltades, incorpora la possibilitat d’escriure crítiques de discos i cançons a tots els usuaris que s’hi registren. Les etiquetes, tot i ser millorables (només es pot etiquetar per estils), són prou útils per a triar la música que necessitem.

FMA (Free Music Archive): aquesta base de dades de música lliure és desenvolupada per la ràdio WFMU, una de les més importants ràdios lliures americanes, i ofereix temes i àlbums classificats en 15 gèneres musicals.

Dogmazic: un portal francès molt complet, amb una aparença dinàmica i moderna, però amb una catalogació d’estils molt eficient.

Opsound: és una pàgina molt senzilla, amb un sol menú, a la que pots trobar un elevat nombre d’artistes de música electrònica i experimental, ideal per a podcasts.

Cercador de Creative Commons: permet cercar tot tipus de documents online amb llicència Creative Commons, recopilant informació de webs com Google, Blip.tv o flickr.

L’ús de música copyleft per als periodistes només té dos xicotets inconvenients. El primer, conseqüència dels pocs artistes copyleft que coneixem, és la dificultat de cercar les cançons que s’ajusten exactament al tipus de música que busquem. Els tags són útils a aquestes webs, però encara s’han de desenvolupar més i millor. La segona és la confusió que poden provocar les llicències Creative Commons entre qui les vol utilitzar, doncs n’hi ha sis tipus, amb diversos graus d’alliberament dels drets d’autor, i no totes donen dret als usuaris a la modificació de l’obra original, per exemple.

Això sí, una volta superats els possibles inconvenients… a gaudir creant i compartint!