Tag Archives: copyleft

La llista de Sinde

Un fet que està tenint molt repercussió en el món de les descàrregues i que DdRV no podia deixar de comentar -ja que afecta molt directament a la música- és l’atac que està duent a terme el Ministeri de Cultura a les webs de descàrregues de productes culturals. El Govern podrà acabar amb portals que permeten la descàrrega de fitxers subjectes a copyright en menys d’un mes, mitjançant una ordre judicial a través de la controvertida Comisión de la Propiedad Intelectual. El 8 de gener, si res no canvia, el Ministeri de Cultura aprovarà aquest tema.

Com era predicitble, el món internauta s’ha posicionat en contra de la darrera actuació del Govern. D’aquesta manera, una gran quantitat d’autores i autors s’han adherit a l’anomenada Llista de Sinde, plataforma que pretén la paralització de la llei que amenaça amb el tancament de pàgines de descàrrega sense ordre judicial. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme des de Hacktivistas, xarxa que naix de la comunitat de hacklabs i hackmeetings. Més de 5oo webs ja s’han unit per a evitar que es tanquen els seus llocs. Segons ells, si la situació continua així “el Govern no podrà tancar-los”.

Els 10 primers portals que s’hi adheriren foren els segënts:

  • 1. http://hacktivistas.net
  • 2. http://patiomaravillas.net
  • 3. http://copiaypegasinpiedad.blogspot.com
  • 4. http://sindormir.net
  • 5. http://lordepsylon.net
  • 6. http://www.filmica.com/carlosues
  • 7. http://manje.net
  • 8. http://culturalibre.org
  • 9. http://nodo50.org/casc
  • 10. http://blog.tenak.net
  • La idea d’aquests activistes és enviar La Llista de Sinde al Ministeri de Cultura i a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria. La trampa de la ordre judicial és que no és una llei, és un reglament, el qual no passa pel Parlament i pot estar modificat pel Govern sempre que es vulga. Segons Victor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, “El Govern vol fer un reesquivada per a botar-se les garanties judicials perquè el que busca és fer il·legal una cosa que ara mateix no ho és, com són les descàrregues”.

    Nosaltres des de DdRV vos demanem màxima difusió si sou del gremi.

    Anuncis

    3 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

    Jamendo: lliure, legal i il·limitat

    Com ja vos avançàrem fa unes setmanes, Jamendo és una plataforma musical internacional que permet la descàrrega de música lliure. DdRV no podia deixar escapar l’atenció d’aquest ja que ens trobem davant de la major comunitat de música lliure.

    En aquesta comunitat els artistes que ho desitgen poden penjar la seua música i els seus usuaris poden descarregar cançons sota la llicència Creative Commons.  Jamendo permet streaming de tots els seus àlbums, ja siga en format MP3 o en OGG Vorbis. Encara que també ofereix descàrregues a través de les xarxes de BitTorrent i eDonkey. Les descàrregues són compatibles amb qualsevol reproductor de música.

    El nom “Jamendo” naix de la fusió de les paraules  “jam” i “crescendo”. Aquesta plataforma va crear-se l’any 2005 i ja té un catàleg de més de 26.000 àlbums a disposició dels seus usuaris.

    Jamendo atorga una petita donació als artistes que així ho sol·liciten. Aquests pagaments es fan per Paypal i es donen a dits artistes, llevat de les despeses bancàries que empra Jamendo per als seus serveis propis. A partir del 2007 es fa una aportació als artistes del 50% dels guanys que dóna la publicitat. Només els grups de música que s’acullen a aquest programa podran obtindre beneficis de la publicitat. El model econòmic de Jamendo permet que els seus usuaris poguen baixar-se la seua música preferida i alhora es remunere el treball d’artistes independents gràcies als ingressos de la publicitat i els usos comercials.

    Aquesta comunitat de música és també un espai de comunicació de gran vitatlitat gràcies als nombrosos comentaris, recomanacions, llistes de reproducció i donatius als artistes per part dels seus fidels usuaris. Jamendo ha agilitzat l’ús de la xarxa amb la creació de widgets, els quals vos podeu descarregar ací. Així, qualsevol usuari pot compartir un playlist o àlbum del catàleg de Jamendo. Ja sabem doncs, més modalitats d’escoltar música a la xarxa!

    Deixa un comentari

    Filed under Xarxa i música

    Compartir, sentir i créixer… Musicalliure.cat

    «A MusicaLliure.cat els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»

    Musicalliure.cat és un gran exemple de l’aposta pel copyleft. La plataforma Musicalliure.cat va nàixer arran un grup d’amics (com la revista musical Jenesaispop).  Està subjecte a una llicència Creative Commons, el qual permet: copiar, distribuir i comunicar l’obra públicament, així com fer-ne obres derivades.

    Els pilars de  Musicalliure.cat són els següents:

    1. Portal de descàrrega de música en català: els diversos autors que volen promocionar-se en aquest portal poden penjar la seua música i els oients tenen la possibilitat de valorar-los mitjançant comentaris i recomanacions, si són usuaris.

    2. Eina de promoció d’autors: els autors troben molts avantatges al penjar la seua música en Musicalliure.cat. Tenint en compte que els circuits de difusió de música d’avui en dia són cada cop més difícils (publicitat, discogràfiques…), els grups de música en català agraixen un espai gratuït de promoció. Perquè Musicalliure.cat és:

    Gratuït: pots mostrar el artista que duus dins sense donar res a canvi.

    Lliure: Musicalliure.cat no demana un contracte d’exclusivitat.

    Dóna suport: Musicalliure.cat atorga allotjament per a la teua maqueta i promociona els teus concerts.

    Difon la teua música: les teues cançons seran escoltades i valorades pels usuaris d’aquesta web.

    Tot el darrer basant-se en la feina de  Dpop, de la que ja vam parlar fa un temps.

    3. Mitjà d’ingressos indirectes per als autors: els autors poden poden promocionar-se penjant a Musicalliure.cat les dates del seus pròxims concerts  a més d’enllaçar la web amb la seua tenda de marxandatge en línia.

    4. Principis Musicalliure.cat:

    Per la cultura: Musicalliure.cat aposta per l’accés equitatiu a la cultura, per això intenta que el cost marginal de les còpies musicals tendisca a zero.

    Contra la violència: mai no acceptara a la seua web cap contingut que vulnere els Drets Humans o promocione la violència.

    Per la llibertat: el compromís principal de Musicalliure.cat és compartir, per això l’emissor pot difondre tot allò que vulga sota lallicència de programari lliure amb copyleft.

    Des de DdRV recolzem aquest projecte perquè aposta per la música en català i promou el copyright flexible, perquè…compartir dóna gustet!  (Com vegeu, no només som fans d’Spotify!).

    Lluís Gendrau, editor d’Enderrock, impulsor de la iniciativa ‘vespres digitals’, el projecte Música Lliure que durant la primavera de 2006 va editar dos CDs col·lectius amb llicències Creative Commons.

    3 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

    Les netlabel… o la descentralització de la indústria musical

    Ja fa anys que parlem de la crisi de la indústria musical en el seu conjunt. No crec que calga recordar les xifres de tancament de tendes de discos, els retalls de personal que han fet nombroses discogràfiques, ni les últimes ocurrències amb que les grans labels han intentat adaptar-se al nou mercat musical.

    Front a l’inevitable enfonsament de les discogràfiques tradicionals -la majoria grans màquines de fer diners mitjançant la promoció de discos d’escolta fàcil-, cada volta emergeixen amb més força les anomenades netlabel. Estaríem enganyant de dir que aquestes formes de distribució arriben a un públic majoritari, però la seua expansió qualitativa i quantitativa els darrers anys no ens obliga sinó a pensar que seran un dels referents del futur quant a la publicació de música.

    Les netlabel van nàixer fruit de les possibilitats que internet donava els creadors de música electrònica per intercanviar sons i samples amb què dur a terme noves creacions. Els intercanvis mitjançant programes especialitzats van donar pas a les webs dedicades a la publicació d’aquests treballs, i aquestes, a les actuals netlabel.

    Habitualment, les pàgines de les netlabel són molt senzilles, mitjançant l’ús de tecnologies wiki o de plantilles de bloc. Normalment, la música s’ofereix en format .rar per a qui vulga descarregar-se un àlbum i em .mp3 o .flac quan es tracta de cançons soltes. Una marca distintiva de les netlabel és el fet de treballar amb llicències copyleft, el que les diferència encara més de les discogràfiques tradicionals i apel·la als orígens de la música electrònica.

    Com moltes d’elles declaren als seus sites, l’objectiu principal dels artistes que aposten per penjar les seues cançons a una netlabel és donar-se a conèixer i poder donar més concerts, que és el que realment dóna de menjar els artistes hui en dia. Potser això resulte un poc diferent, degut, precisament, a la dispersió i abundància de les netlabel, fet pel qual es va crear el portal netlabels.org, que ara mateix està en reconstrucció i que en breu tornarà a proporcionar una llista amb detalls de les diferents plataformes que trobem a la xarxa.

    Tot i que la majoria de netlabel que podem trobar a la web són de música electrònica, cada volta són més les que es defineixen com a eclèctiques, i publiquen tota mena d’artistes. Una important contribució a aquest canvi ha estat el fet de poder establir estudis casers a les cases de molts músics, gràcies a la baixada del preu del material per a la gravació digital i a la senzillesa del propi procés de gravació per ordinador.

    Per evitar la temptació de catalogar aquests projecte d’amateur, cal esmentar que moltes d’aquestes plataformes lliuren també els discos del seu catàleg en format físic, per al públic que desitge recompensar els autors per les seues creacions.

    I per finalitzar, vos deixem un recull de netlabel molt recomanables… gaudiu del seu catàleg!

    Trastienda

    Nascuda a Salamanca l’any 2005, és mantinguda per un equip de sis persones i alberga un catàleg de més de 30 artistes de diferents llocs del món. Des del seu catàleg, centrat en pop, rock i folk, vos presentem el grup 1984:

    No news from my past

    La netlabel gallega A Regueifa va sorgir l’any 2007 com a iniciativa d’un dels membres del grup de pop electrònic Fanny + Alexander. Des d’aleshores, ha publicat no només àlbums, sinó també llibres, principalment, en gallec i d’estils musicals ben diversos.

    Fanny + Alexander – Espida de credo

    Tot i no tractar-se d’una netlabel stricto sensu, Producciones Doradas, amb seu a Barcelona, penja tots els seus àlbums a  la seua web, on declara que el seu objectiu és difondre “una cultura crítica i independent”. Al seu catàleg trobem a Joe Crepúsculo, un dels artistes més coneguts de l’escena indie estatal i que també es membre de Tarántula:

    Antisistema solar

    dpop

    Aquest segell, que, com el seu nom indica, se centra en el pop,  ens possibilita l’escolta de programes de ràdio en podcast i la consulta de concerts. Entre altres grups hi trobem els ja separats Grande-Marlaska:

    A partir de ahora

    3 comentaris

    Filed under Xarxa i música

    Compartir Dóna Gustet!

    Un nom d’aquells que fa somriure i el símbol del copyleft amb dues anses de paella són les seues cartes de presentació. Compartir Dóna Gustet (CDG) és un projecte col·lectiu nascut al País Valencià que pretén fer patent la connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen la xarxa i les noves tecnologies.

    CDG treballa des de diferents disciplines i arts, entre els que destaca la música, en la recerca d’una nova concepció de la cultura que es basa en els següents fonaments:

    – La cultura tradicional mediterrània. Pretenen allunyar-se de la forta influència cultural anglosaxona per donar a conéixer la nostra idiosincràsia i les nostres particularitats. Volen que la cultura tradicional no quede relegada a les festes tradicionals dels pobles, que siga compatible amb la vida moderna de les ciutats. La seua identitat no fa referència a unes fronteres polítiques definides, més aviat a un sentiment, el de pertinença al Mediterrani, o com diuen ells, ‘de per allà on es menja el pà de blat amb oli d’oliva’.

    – La cultura popular, entesa com un espai d’encontre i de transmissió de sabers, llenguatges, imatges, gustos i músiques, com un espai de transformació. És popular perquè pretén ser oberta, lliure de transaccions econòmiques i posant èmfasi en la vida quotidiana. L’absència d’afany de lucre és fonamental. Es qüestiona la figura de l’artista com a autor totalment original de la seua obra, i s’advoca per formes més col·lectivistes i comunitàries, per una manera menys individualista d’entendre la creació i l’art.

    – Una cultura lliure. Fomenten la producció i la distribució cultural a través de llicències lliures i obertes, copyleft. Qüestionen la propietat intel·lectual de les idees i creuen en una cultura popular compartida. Creuen en la transmissió directa i espontània de la cultura i especialment de la música. Les línies divisòries entre productors i receptors, creadors i espectadors, es difuminen cada vegada més, com ja passava en l’antiga cultura de transmissió oral.

    – La col·lectivitat i la pluralitat de disciplines. Treballen en camps com la música, la fotografia, el disseny gràfic, la il·lustració, el vídeo, la reflexió teòrica, la cuina i l’ús de la xarxa. Han creat diverses obres, com el disc que van traure ara fa uns mesos i que es pot descarregar completament des de Jamendo, que compta amb la col·laboració de molts músics. També fan videoclips, materials de documentació i recerca, textos, performance i moltes altres coses.

    – Defensen un espai públic front a la forta tendència privatitzadora que existeix a l’actualitat, tant als espais físics (places i carrers) com als espais virtuals. Fomenten la riquesa i el lliure intercanvi de productes culturals i formes de vida. Estan en contra de patents, normativitzacions, els cànons i el copyright. Compartir és l’única manera de defensar la cultura i la vida.

    – La filosofia “guanyar guanyar”, el gustet i la importància de la vida quotidiana. La filosofia “guanyar guanyar” consisteix en difondre els missatges portant-los a la pràctica, defensar la cultura lliure assajant-la a la nostra vida. Les coses s’han de fer a un ritme tranquil i quotidià, respectant les aliances que sorgeixen pel camí i la comunitat que es va creant. Per això donen una gran importància al menjar: recuperar les receptes tradicionals i difondre-les, defensar els menjars populars i atendre als ingredients i al procés de cuina reflexa una manera d’entendre la vida i els processos de creació i producció cultural.

    En definitiva, un discurs ben treballat i unes idees plenes de voluntat i bons desitjos. Podeu aconseguir més informació a la seua pàgina web, on a més es poden llegir notícies i hi ha la possibilitat de veure TeleGustet. El món seria millor si tots ens deixarem portat per aquestos preceptes i ens deixarem estar de tanta artificialitat, tanta falsa modernor i tanta bobada, veritat? La vida està per a gaudir-la, amb respecte i il·lusió i no per perdre el temps amb coses lletges. Així que ja sabeu, compartiu i doneu gustet!

    5 comentaris

    Filed under Àlbum, Grups, Xarxa i música

    Música lliure, treballs fins

    Quan un realitzador audiovisual o un aficionat que manté un podcast volen penjar els seus treballs a la xarxa, poden trobar-se en problemes molt fàcilment, doncs quina producció audiovisual pot passar sense música? Excepte alguna pel·li, poques voltes ho hem vist. Donat que els defensors de la propietat intel·lectual han arribat a demanar diners per les cançons que sonen a les bodes, a ningú hauria d’estranyar que, un dia, qualsevol de nosaltres rebera un amable correu exhortant-li a pagar els drets d’autor de la música que posà al reportatge de pràctiques que va fer a primer i que va tindre la genial idea de penjar a YouTube.

    Davant d’això, quina és la millor estratègia? Simplement, passar de la música amb copyright quan vulguem publicar alguna cosa, ja siga a l’internet  o en format físic. Hui en dia, existeix una gran quantitat de músics que han decidit publicar les seues composicions sota una llicència Creative Commons -la més coneguda d’entre les llicències lliures-, i la pràctica totalitat ho fa a la xarxa. Queda pendent a aquest bloc un article sobre diversos artistes i projectes que s’han llançat cap a la música lliure, però hui es tracta de fer una cosa un poquet més pràctica: anem a recomanar-vos alguns enllaços on obtenir música lliure per als treballs, les pràctiques i demés material susceptible de ser mostrat fora de classe.

    Jamendo: és segurament la web més coneguda de totes les que tenen un catàleg propi, amb més de 26.000 àlbums a disposició dels usuaris. A banda de llistes amb les cançons més escoltades, incorpora la possibilitat d’escriure crítiques de discos i cançons a tots els usuaris que s’hi registren. Les etiquetes, tot i ser millorables (només es pot etiquetar per estils), són prou útils per a triar la música que necessitem.

    FMA (Free Music Archive): aquesta base de dades de música lliure és desenvolupada per la ràdio WFMU, una de les més importants ràdios lliures americanes, i ofereix temes i àlbums classificats en 15 gèneres musicals.

    Dogmazic: un portal francès molt complet, amb una aparença dinàmica i moderna, però amb una catalogació d’estils molt eficient.

    Opsound: és una pàgina molt senzilla, amb un sol menú, a la que pots trobar un elevat nombre d’artistes de música electrònica i experimental, ideal per a podcasts.

    Cercador de Creative Commons: permet cercar tot tipus de documents online amb llicència Creative Commons, recopilant informació de webs com Google, Blip.tv o flickr.

    L’ús de música copyleft per als periodistes només té dos xicotets inconvenients. El primer, conseqüència dels pocs artistes copyleft que coneixem, és la dificultat de cercar les cançons que s’ajusten exactament al tipus de música que busquem. Els tags són útils a aquestes webs, però encara s’han de desenvolupar més i millor. La segona és la confusió que poden provocar les llicències Creative Commons entre qui les vol utilitzar, doncs n’hi ha sis tipus, amb diversos graus d’alliberament dels drets d’autor, i no totes donen dret als usuaris a la modificació de l’obra original, per exemple.

    Això sí, una volta superats els possibles inconvenients… a gaudir creant i compartint!

    6 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música