Tag Archives: coldplay

Confirmat: hi ha vida més enllà d’Spotify

Hui es produeix un fet històric en la curta vida d’aquest bloc: anem a presentar-vos un servei que ens agrada quasi tant com el nostre ben estimat Spotify. Sí, sí, per una volta, hem de reconèixer que n’hi ha vida més enllà, i que esta aplicació té alguns apartats que no només igualen, sinó que milloren respecte a Spotify. Parlem de Grooveshark.

Aquest és un sistema d’escolta de música en streaming dins del navegador, el mateix sistema -amb els mateixos inconvenients- que empra Yes.fm. Però, Grooveshark té un catàleg que no depèn dels acords de la companyia amb les discogràfiques de torn, sinó que són els usuaris qui hi pugen les seues cançons preferides. Així, el potencial que té aquesta pàgina per convertir-se en una mp3pedia universal és enorme. A aquest servei, al contrari que a Spotify, sí trobem als Beatles, i, que nosaltres sapiguem, Bob Dylan encara no hi ha retirat la seua discografia.

Hi ha un altre punt bàsic a favor de Grooveshark. Qui de vosaltres, els nostres estimats lectors, té pensat fer una estança -tipus Erasmus- a l’estranger al llarg dels propers anys? Segur que més d’una o d’un. Una de les majors preocupacions per als redactors de DdRV de cara a una possible fugida de València és la pèrdua d’Spotify. Com ja sabeu, el programa suec només és gratuït a cinc Estats. Per contra, Grooveshark funciona de bades a nivell mundial, i això ens permetrà viatjar amb un poc més de tranquil·litat en el futur.

Com Spotify, Grooveshark ofereix la possibilitat de convertir-se en usuari premium per evitar els anuncis entre cançó i cançó, però, supose que degut a la manca d’usuaris a l’Estat espanyol, en cinc hores d’escolta encara no m’ha eixit cap tipus de publicitat.

Lògicament, Grooveshark també té alguns inconvenients. El més important és que aquesta web no carrega les cançons d’una manera tan veloç com Spotify, sinó que -sobre tot amb connexions lentes- arriba a quedar-se penjat en algun moment aïllat. D’altra banda, les cançons escoltades mitjançant aquest servei no queden registrades al nostre usuari de Last.fm, un problema important per als que estem enganxats a les seues llistes. Quant a les cerques, ocorre que els identificadors (nom de la cançó, artista…) no estan homologats. Per tant, podem trobar-nos al llistat d’artistes a ‘Antonia Font’, ‘antònia font’ o ‘Antònia Font’. Això sí, el que no ocorre és la duplicació de cançons, com sí ocorre a altres serveis similars.

I deixe per al final el més interessant de tot. Tot i no ser una xarxa social tipus Last.fm, Grooveshark sí que conté un important element d’interacció entre els usuaris, ja no només perquè puguen fer-se amics, compartir llistes, marcar cançons com a favorites, etc., sinó perquè són els usuaris i no les discogràfiques, com ja hem esmentat abans, els que decideixen pujar els arxius d’àudio que tenen al seu ordinador. Això permet que trobem a aquesta web nombroses gravacions inèdites dels nostres artistes preferits, el que resulta una sorpresa i una delícia. Per això, vos hem preparat una llista amb unes quantes rareses interessantísimes que hem trobat només en unes hores de busseig per Grooveshark… imagineu tot el que s’hi pot trobar!

[clearspring_widget title=”Grooveshark Widget: Chameleon” wid=”48f3ef6c29317865″ pid=”4b43d9a2a024a1e8″ width=”400″ height=”300″ domain=”widgets.clearspring.com”]

Nota: sí, la possibilitat de posar un embeded player també és un avantatge respecte a Spotify!

Anuncis

2 comentaris

Filed under Spotify, Xarxa i música

top 5: imitacions/paròdies de música a la xarxa

Qui no ha vist mai més de 20 voltes un vídeo a YouTube? Qui ha pogut evitar la rialla veient les paròdies que s’emetien a finals dels 90 al a televisió (recordeu l’Informal!)?

Gràcies a la xarxa, ambdues coses s’han combinat els darrers anys per donar pas a una nova generació d’imitacions i de paròdies homemade, sense el suport de la indústria, que demostren l’alta creativitat dels internautes. Esperem no caure en desgràcia per a vosaltres per declarar-nos fans absoluts de les paròdies a YouTube (escolte la paraula freaks per allà?), però es lo que hay!

Ací va el nostre Top 5!!!

Nota: les autoparòdies no compten!

5 If I were a cat

Els gats sempre tenen molta gossera, el mateix sentiment que ens produeix l’escolta de If I were a boy de Beyoncé. Ens fa gràcia més que res pel títol de la imitació i perquè algun membre d’aquest bloc té com a guilty pleasure la visió compulsiva d’eixe fenomen internetià que són els lolcats.

Demanem disculpes a qui es puga sentir ofès per l’abús de paròdies d’aquesta cançó, però nosaltres no tenim la culpa que siga tan roïna i que es preste tant a fer-ne paròdies!

4 La pequeña Amy Winehouse

Abans de donar-li a play, advertim que el contingut del vídeo pot ofendre a algunes persones, però fem constar que la protagonista de la imitació de nooo-noooo-no Amy Winehouse n’ha fet més d’un i que els podreu trobar fàcilment a YouTube…

3 Outer space

Una altra cançó molt radiada (i sense qualitat aparent): Poker Face, de Lady Gaga. Una adaptació i un vídeo -amb efectes especials i tot!- prou treballats, amb una sèrie de momentazos: el teletransport à la Power Ranger de la suposada extraterrestre (1:03), una astronauta ballant al que sembla el Falcó mil·lenari de Star Wars (1:37) o l’aparició del robot (3:23) en són bon exemple.

2 Talk

El protagonista del vídeo, un xic que se sembla a la dels quereseres estudiant d’un institut nord-americà, es pren al peu de la lletra, encara que amb certa ironia, la lletra de la cançó de Coldplay. Tot i els moments avorrits, paga la pena pel que ocorre a partir del minut 1:43 (serà fan de Joe Satriani?)…

1 He wolf

Encumbrem aquest vídeo, per si algú encara no el coneixia, a l’olimpi de les millors imitacions d’artistes a la xarxa… És disgusting i awesome al mateix temps, és crític quant al tractament de la dona en la música mainstream (almenys per a mi) i és una imitació perfecta de tots els plànols i moviments del vídeo original de Shakira, que ja és per se un autèntic WTF. Gaudiu-lo!

Sí, sabem que estem començant a frivolitzar més del necessari…

4 comentaris

Filed under Xarxa i música

Les llistes de correu dels artistes: indispensables o pur frikisme?

Les mailing lists o llistes de correu són incòmodes, fan mandra i ens lleven les ganes d’obrir el correu. I res pot ser pitjor per als integrants de DdRV que no consultar el seu compte de Gmail o similars…

Ens fan mandra perquè solen enviar informació anodina i insubstancial per a qui ja coneix la majoria de notícies musicals mitjançant altres eines (blocs temàtics, revistes especialitzades). Per a què volem que U2 o Coldplay (per posar dos exemples) ens envien setmanalment un o més correus anunciant noves dates de la seua gira (per a què tenim Last.fm, doncs?) o ens oferisquen participar en el sorteig d’un disc signat per ells entre un milió de persones? Sincerament, per a res.

Especialment dur se’ns fa això de descarregar-nos una cançó gratuïtament des de la web d’un artista a canvi de donar-li la nostra adreça de correu… spam garantit. Ens ha passat això amb els últims singles de Coldplay o de Vampire Weekend. Òbviament, es tracta d’una maniobra de màrketing, probablement ni tan sols consensuada amb els artistes, per intentar ‘vendre’ productes musicals als fans.

Vampire Weekend, un dels últims grups amb qui hem patit la tortura de les 'mailing list'

Tot i això, i malgrat el fet que hem passat de l’era del correu a la de les xarxes socials encara hi ha persones subscrites a llistes de correu oficials dels artistes que els agraden,… però per què triomfen les mailing lists? Per què hi ha gent que no se’n esborra un cop descarregat el tema?

Des de DdRV tenim una teoria. El nombre de talifans ha augmentat de manera insuportable després de l’aparició de fenòmens tan diversos a la par que burlescos com Crepúsculo (no confondre amb el pobre Joe!) o Tokio Hotel. Només podem entendre la lògica de seguir aquestes llistes si n’ets un talifan… o si la llista ofereix informació o regals (en forma de cançons) realment útils.

En qualsevol cas, nosaltres apostem decididament per altre tipus de llistes: les col·laboratives, en què tot el món pot participar i enviar correus a tots els subscrits… comunicació multilateral!!!

12 comentaris

Filed under Xarxa i música