Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

En les últimes setmanes, la música de qualitat ha vençut una xicoteta però important batalla al Regne Unit. ‘Killing In The Name’, la mítica cançó que el 1992 treien a la llum els contundents Rage Against The Machine, ha aconseguit arribar a número 1 en la llista de vendes anglesa. Açò ha estat el resultat d’una campanya engegada per la ciutadania per tal d’impedir que el guanyador de l’última edició de The X Factor féra l’agost en l’època nadalenca, quan més singles es venen. Aquest últim, Joe McElderry, aspirava a encapçalar la llista amb la llastimosa ‘The Climb’, un tema original de Miley Cirus (també coneguda com Hannah Montana). Tota una lliçó popular a la forma mercantilista d’entendre la música que propugnen l’anomenat concurs i la indústria cultural en general.

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

Anuncis

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

Hui recomanem… Mi sostingut

Ja fa algun temps que circula per internet el nom d’un interessant projecte musical valencià, Mi# (o Mi Sostingut). Darrere aquest nom es troba el cantautor de La Pobla Llarga Josep Artés, que publica les seues maquetes (quatre, fins ara), al seu bloc personal, A ta mare va que fumes.

A les seues lletres trobem referències moltes voltes enfrontades: literàries i adoptades de la televisió, poètiques i explícites, mentre que a la part musical n’hi ha aires de pop, ritmes de cançó tradicional i actitud rock dalt de l’escenari.

Papallones albines:

Aquest estiu, Mi Sostingut va participar en el concurs Sona 9, organitzat per TV3 per a premiar els millors grups emergents en català i, tot i la complicació que suposa per a molts grups valencians arribar al públic del Principat, va quedar entre els 18 finalistes.

Últimament, Artés actua en companyia del baixista Fa bemoll, Martin Martorell. A València, se’ls ha pogut veure en directe últimament a Ca Revolta i a la Facultat de Dret de la UV. S’està fent ja habitual que acompanyen als seus concerts un altre riberenc il·lustre del món de la música, el divertidíssim i multidisciplinar Toni de l’Hostal. Tots tres junts, van visitar fa poc de temps el programa Noctilien de la ràdio de la universitat, on van interpretar una versió de Senior i el cor brutal, València, eres una puta:

Mi Sostingut penja cançons noves pràcticament cada setmana al seu bloc. Aquesta setmana, ha estat el torn d’una versió dels mítics Surfin’ Bichos, a mode de nadala o un homenatge al novel·lista William S. Burroughs, encara que, personalment, cap d’elles arriba al nivell de l’homenatge (per partida doble!) a Ramon Llull i a… Kurt Cobain!

Aquesta incessant activitat ens recorda, una volta més, la cabdal importància de la xarxa a l’hora de construir un nou espai musical valencià, cada volta més divers en quantitat i qualitat, amb un públic que s’ha elaborat a través de Myspace, els blocs o Last.fm el seu propi menú d’informació musical.

2 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

La febre Spotify (II)

Estimats lectors, confesseu, a quants de vosaltres us agradaria poder prescindir de la publicitat d’Spotify sense haver de pagar per la versió Premium? I poder descarregar les cançons que hi escolteu? A DdRV hem trobat la manera de fer-ho i la volem compartir amb tothom (sí, nosaltres som així). Aquests i molts truquets més que ens poden ajudar a fer que l’Spotify siga una aplicació encara molt millor. Per això, hem preparat un recull dels millors complements que us podeu descarregar per a augmentar les seues característiques. Allà va:

SpotyAmp: Una interessant eina per a Windows que ens ofereix un controlador alternatiu per a Spotify, amb dreceres de teclat de ràpid accés i molts similar a l’estètica del Winamp. Té un servei per a silenciar-ne els anuncis.

MUkoTE: Un altre servei per a Windows. En aquest cas, es tracta d’una mena d’AdBlock per a Spotify. Funciona de la següent manera: una vegada instal·lat, se situa a la barra d’eines del nostre ordinador, just al costat del rellotge i ens dóna la possibilitat de silenciar les pistes que contenen un determinat text al seu títol. Quan l’Spotify reprodueix aquestes pistes, el MUkoTE baixa automàticament el volum. Així, podem silenciar només aquells anuncis que ens emprenyen més.

Spotify Ripper: Moltes vegades ens agradaria portar el disc al qual estem súper-enganxats al nostres reproductor mp3 o gravar-lo en un CD per al cotxe, però no podem perquè Spotify no permet descarregar la seua música. Per això, alguna ment preclara ha pensat que cabia la possibilitat de rippejar-la. Spotify Ripper ens ofereix totes les opcions necessàries per a gravar les cançons que vulguem de l’Spotify: crea un arxiu .mp3 automàticament, les renombra i defineix totes les etiquetes ID3 disponibles invidualment. L’únic inconvenient és que aquest programa no és compatible amb totes les targetes de so.

Toastfy: Agrega algunes funcions interessants a Spotify. Per exemple, fa que aparega una xicoteta finestra amb el nom de la cançó que s’està reproduint en eixe moment al passar el ratolí per damunt de la icona del programa en la barra d’eines. A més, també afegeix la possibilitat de controlar Spotify amb el teclat.

Spotify DJ: Aquesta aplicació treballa sota Adobe Air i ens permet transmetre en viu (broadcast live) a altres usuaris d’Spotify, des de PC o Mac. A més, si tenim un usuari a Last.fm, podem millorar les nostres sessions de DJ amb tota la informació sobre les pistes d’àudio que reproduïm.

ListDJ: Molt senzill i pràctic: ens mostra la lletra de la cançó que està reproduint Spotify.

Spotify search for Firefox: Complement per a Firefox que permet realitzar una cerca des del propi navegador directament a l’Spotify. L’única cosa que hem de fer és seleccionar un tros de text i fer-hi click amb el botó dret.

Lastspot: Extensió per a Greasemonkey que, una vegada instal·lada, afegeix una xicoteta icona als àlbums i artistes de Last.fm que ens serveix com un accés directe la reproducció d’aquestos en Spotify.

Yohoi Web Accelerators: Similar a l’Spotify search for Firefox, per si hi ha algun despistat que utilitze Internet Explorer 8 (un consell: canvia de navegador!).

Estan molt bé totes aquestes propostes, però als integrants de DdRV ens plantegen un seriós dilema: què és millor, poder escoltar per fi la música que volem gratuïtament sense talls molestos o gaudir dels autèntics hits que havien arribat a representar els anuncis de l’Spotify dins les nostres vides? Ens retirem a meditar!

Deixa un comentari

Filed under Spotify, Xarxa i música

El podcast… o la ràdio com i quan vulgues

Tot i que estem segurs que tots haureu escoltat alguna volta la paraula ‘podcast’, potser alguns de vosaltres encara no teniu molt clar què és el que vol dir. Un podcast és una emissió de vídeo o -normalment- d’àudio que es fa mitjançant la descàrrega d’arxius des de la xarxa, en lloc de l’emissió via ones hertzianes o via streaming.

Com funciona el podcast? Cada podcast sol tindre associada un sistema de sindicació (o feed, com ocorre amb els blogs i el sistema RSS), al que l’usuari es pot subscriure. A través d’aquesta subscripció (o a través de l’accès directe a la web on estan allotjats els continguts), els internautes ens descarreguem el programa o programes en format .mp3, per a poder escoltar-los a l’ordinador o passar-los al nostre reproductor mp3.

Alguns dels programes que serveixen per a escoltar podcasts són iTunes, VLC, WinAmp… Per als usuaris d’iPod, la subscripció es pot fer mitjançant iTunes, de tal manera que, cada cop que apareix una nova emissió del programa, se sincronitza automàticament amb l’iPod. També existeix un tipus de software desenvolupat especialment per l’escolta de podcast, com és el cas de Juice o Doppler.

Podcast prové de les paraules iPod i broadcast (emissió), el que sintetitza la filosofia dels programes elaborats exclusivament en aquest format: que es puguen escoltar com i quan vulguem.

En un principi, els programes emessos via podcast van ser aquelles emissions alternatives que no cabien en les ràdios comercials, tant pels continguts com per al manca d’una freqüència contant de producció del programa. En altres paraules, el sistema d’emissió podcast permetia una emissió anàrquica, segons les necessitats de l’emissor. A aquesta pàgina podeu trobar gran quantitat de podcast en català.

Tot i això, els darrers anys, les emissores convencionals han vist el potencial dels podcasts, i han començat a emetre molts dels seus programes -fins i tot, contingut exclusiu- via podcast. Una d’elles ha estat l’emissora pública estatal, rne, que té un ample directori de programes en podcast.

Vos deixem amb un exemple de podcast des de la pàgina del programa de rne La transversal -per a molts una mena de Muchachada Nui radiofònic-:

Deixa un comentari

Filed under Xarxa i música

Ràdios lliures per a una societat lliure

Seguint la temàtica de l’entrada de la darrera setmana, m’ha paregut interessant donar a conéixer les ràdios lliures que han fet història o que encara es troben a hores d’ara en funcionament.

Al País Valencià destaquem:

Ràdio Malva: és la ràdio lliure més coneguda a la ciutat de València. Es pot escoltar a la xarxa si premeu ací. Té una vida de més de 10 anys. A la ràdio la podeu escoltar en l’emissora en 105fm. Ràdio Malva és també una plataforma social assembleària i punt d’encontre ente veïns i participants que organitza xerrades i mobilitzacions. Així és com funcionen:

Ràdio Klara: aquesta ràdio lliure i llibertària la podem escoltar en 104.4 FM. A la xarxa, podem informar-nos amb ella en directe en la seu mateixa web. Gaudim d’una entrevista molt especial de fa un any…

Ràdio Mistelera: ràdio des de Dénia i la Xara es pot sentir en la 101.4FM des de l’any 2002. Aquesta ràdio es defineix a sí mateixa com una ràdio “lliure, comercial i anti-comercial”. Ràdio Mistelera ofereix a tothom participar en ella, és una ràdio oberta a qui estiga interessat.

A la resta dels PPCC trobem que les més interessants són:

Ràdio Trama ha estat des dels seus inicis unprojecte popular. Es pot escoltar a la xarxa ací. Aquesta ràdio naix a Sabadell arran l’observació de contradiccions contínues als mitjans de comunicació convencionals. Ràdio Trama es presenta com un espai de pensament crític que potencia el debat fora d’àmbits institucionals.

Ràdio Pica é suna emissora independent, autogestionada i no comercial. Es pot escoltar des de l’Ares amb aquest enllaç: http://lan11.startvg.com/. Les seues sigles signifiquen Promoció Independent Coordinació Artística-Alternativa.

Ràdio Linea 4 des de la 103.4, pretén informar de tot allò que no entra dins de l’agenda setting dels mass media. Emet des del barri de Prosperitat per a tota Barcelona i ja duu 20 anys en antena. Ràdio 4 vol donar presència a les històries dels barris i els seus veïns.

A la resta de l’Estat ens ha cridat l’atenció:

Radio Pimienta o la ràdio social i comunitària de Tenerife, al igual que Ràdio Pica la pots escoltar a través de la xarxa amb l’Ares perquè a la 100.3 de Tenerife no crec que la pugues sentir. Escoltem una notícia elaborada pels seus membres:

Gràcies

2 comentaris

Filed under Xarxa i música

The Internet killed the (old school) radio star

Un dels elements més importants en la determinació de com s’està transformant la manera de viure la música són els seveis de ràdio on-line, que s’han multiplicat notablement en els últims anys.

Al bloc sovint us n’hem parlat. A banda d’Spotify, hem dedicat entrades també a altres neo-ràdios de la xarxa com Yes.fm o una de les pioneres i de les nostres favorites, Last.fm. En la immensitat d’Internet, però, existeixen moltes més webs d’aquest tipus, que destaquen per la seua interactivitat respecte al model tradicional de ràdio. Hui farem un repàs de totes aquelles que, pel que siga, no han tingut tant d’èxit i en destacarem, a grans trets, tant les qualitats més positives com els aspectes a millorar. Som-hi!

Rockola.fm

Avantatges: Al estar més centrada en el mercat musical de l’Estat Espanyol, no és difícil trob

ar propostes musicals més properes, ja que compta amb un repertori prou ampli. La selecció de la ràdio segons els estats d’ànim amb una roda de colors és original. A més, no té limitacions geogràfiques i el registre és opcional. Té aplicacions gratuïtes per a iPhone i iPod Touch.

Desavantatges: Només inclou ràdios automàtiques (a l’estil del Last) i no música a la carta. El disseny de la web es podria millorar.

Imeem

Avantatges: Té moltes funcions socials i molta informació adicional. El registre també és opcional i es poden veure les llistes de reproducció dels altres usuaris.

Desavantatges: Acabem de descobrir que està en procés de fusió amb la disfuncional MySpace Music! Pel que sembla, es farà una migració dels perfils i les llistes de reproducció… Haurem d’esperar!

Blip.fm

Avantatges: Està integrat a Twitter i presenta unes excel·lents funcions socials. A més, hi ha la possibilitat de pujar les teues pròpies cançons.

Desavantatges: No té ràdios personalitzades  no ha sabut explotar com cal el seu potencial.

Songza

Avantatges: Compta amb un buscador que indexa també els resultats d’altres serveis i un disseny senzill i directe. El registre es opcional. Té opcions d’integració amb Twitter i YouTube.

Desavantatges: Algunes cançons estan limitades a 30 segons i no té ràdios personalitzades.

Dizzler

Avantatges: El buscador integra també vídeos i lletres de cançons. Té un ampli catàleg, centrat sobretot en els Estats Units. El registre és opcional i es poden fer llistes de reproducció.

Desavantatges: Se centra massa en el mercat musical dels EUA i té molt compte la producció musical de la resta del món. No té ràdios personalitzades.

Finetune

Avantatges: Té un catàleg prou ampli i compta amb la possibilitat de fer llistes de reproducció i ràdios personalitzades. A més, també té una aplicació per a l’iPhone.

Desavantatges: De nou aquesta ràdio se centra massa en la música provinent dels Estats Units.

Deezer

Avantatges: Aquest és potser el que té un dels catàleg més amplis de tot, i té molt de contingut europeu. Els usuaris poden pujar cançons i crear llistes de reproducció. També té aplicació per a l’iPhone (tot i que no massa elaborada).

Desavantatges: No té ràdios personalitzades i el disseny és molt poc intuïtiu.

Aquests són només uns pocs exemples representatius, però a la xarxa hi ha molt més serveis de music on demand. Ací us deixem uns quants exemples més: Musicovery, Streema, Radio Blog Club, Streamzy, MusicMesh, Vast.fm, Grooveshark, Mp3Realm, Seeqpod, Mixtape.me, ListenGo, Mystrands, Soundpedia, Maestro.fm, Spool.fm… A gaudir-les!

3 comentaris

Filed under Last.fm, pàgines sobre música, Spotify, Xarxa i música

Vevo: un fracàs per anticipat?

vevoAhir s’encetà el projecte Vevo, el nou portal de vídeos musicals creat conjuntament per YouTube (propietat de Google) i tres de les quatre ‘grans discogràfiques’, Universal (a qui se li ocorregué la seua creació), EMI i Sony. S’especula també amb un futur acord amb la companyia Warner.

Pel moment, com que sols s’hi pot accedir des dels Estats Units, només podem apropar-vos les característiques comentades pels seus creadors (i per Bonoooorl) durant la presentació, de les quals tenim alguna cosa a dir:

El més positiu…

– Serà gratuït i la publicitat, la seua principal font d’ingresos, no anirà incrustada abans del vídeo (que en prenguen nota els diaris, per favor).

– Segons s’ha pogut saber a la presentació, Vevo s’integrarà amb el nostre adorat Last.fm. Encara no s’ha comentat de quina manera, fer scrobblings cada volta que es veja un vídeo ens semblaria prou bona idea, a més de les possibilitats quant a l’agenda de concerts i demés.

– Una altra característica positiva serà que Vevo s’adaptarà a l’ample de banda de l’usuari, que podrà triar entre els vídeos amb qualitat estàndard i els d’alta qualitat (HD), com ja fa YouTube actualment.

I les bufetades…

– En principi, Vevo té pinta de ser poc interactiu i de fomentar una comunicació unidireccional. Tot i els comentaris, desapareixen altres funcions respecte a YouTube, com la possibilitat de respondre a un vídeo amb un altre. Sembla mentida que hi ocòrrega un retrocès així en plena època post-2.0.

– ‘Només’ hi trobarem el 85% dels vídeoclips llançats, doncs encara no hi ha acords amb discogràfiques més menudes, amb netlabels  ni amb grups autogestionats, una part molt important de la indústria musical actual. No és creïble llançar un portal per a acabar amb el duplicat de vídeos si realment no s’hi troben tots els vídeos.

– La menció per part dels promotors del projecte de la paraula premium fa prou de cosica als membres d’aquest bloc. Podria servir per a fer de pagament tots o part dels serveis de Vevo en un futur, com ja ha fet Last.fm.

En definitiva, tot i que ens estranya que Google -una empresa altament eficient a les seues àrees d’acció-  recolze el llançament d’una pàgina que podria semblar un intent poc rentable i a la desesperada de les grans discogràfiques per sobreviure, hem de dir que no tenim gens clar que Vevo vaja a convertir-se en la solució definitiva per poder gaudir dels vídeos musicals a la xarxa de la manera més eficient possible.

En qualsevol cas, i a l’aguait de novetats, als EUA tindran Vevo, però no tenen… Spotify!!!

2 comentaris

Filed under Google, pàgines sobre música, Xarxa i música