Category Archives: pàgines sobre música

La llista de Sinde

Un fet que està tenint molt repercussió en el món de les descàrregues i que DdRV no podia deixar de comentar -ja que afecta molt directament a la música- és l’atac que està duent a terme el Ministeri de Cultura a les webs de descàrregues de productes culturals. El Govern podrà acabar amb portals que permeten la descàrrega de fitxers subjectes a copyright en menys d’un mes, mitjançant una ordre judicial a través de la controvertida Comisión de la Propiedad Intelectual. El 8 de gener, si res no canvia, el Ministeri de Cultura aprovarà aquest tema.

Com era predicitble, el món internauta s’ha posicionat en contra de la darrera actuació del Govern. D’aquesta manera, una gran quantitat d’autores i autors s’han adherit a l’anomenada Llista de Sinde, plataforma que pretén la paralització de la llei que amenaça amb el tancament de pàgines de descàrrega sense ordre judicial. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme des de Hacktivistas, xarxa que naix de la comunitat de hacklabs i hackmeetings. Més de 5oo webs ja s’han unit per a evitar que es tanquen els seus llocs. Segons ells, si la situació continua així “el Govern no podrà tancar-los”.

Els 10 primers portals que s’hi adheriren foren els segënts:

  • 1. http://hacktivistas.net
  • 2. http://patiomaravillas.net
  • 3. http://copiaypegasinpiedad.blogspot.com
  • 4. http://sindormir.net
  • 5. http://lordepsylon.net
  • 6. http://www.filmica.com/carlosues
  • 7. http://manje.net
  • 8. http://culturalibre.org
  • 9. http://nodo50.org/casc
  • 10. http://blog.tenak.net
  • La idea d’aquests activistes és enviar La Llista de Sinde al Ministeri de Cultura i a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria. La trampa de la ordre judicial és que no és una llei, és un reglament, el qual no passa pel Parlament i pot estar modificat pel Govern sempre que es vulga. Segons Victor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, “El Govern vol fer un reesquivada per a botar-se les garanties judicials perquè el que busca és fer il·legal una cosa que ara mateix no ho és, com són les descàrregues”.

    Nosaltres des de DdRV vos demanem màxima difusió si sou del gremi.

    Anuncis

    3 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

    The Internet killed the (old school) radio star

    Un dels elements més importants en la determinació de com s’està transformant la manera de viure la música són els seveis de ràdio on-line, que s’han multiplicat notablement en els últims anys.

    Al bloc sovint us n’hem parlat. A banda d’Spotify, hem dedicat entrades també a altres neo-ràdios de la xarxa com Yes.fm o una de les pioneres i de les nostres favorites, Last.fm. En la immensitat d’Internet, però, existeixen moltes més webs d’aquest tipus, que destaquen per la seua interactivitat respecte al model tradicional de ràdio. Hui farem un repàs de totes aquelles que, pel que siga, no han tingut tant d’èxit i en destacarem, a grans trets, tant les qualitats més positives com els aspectes a millorar. Som-hi!

    Rockola.fm

    Avantatges: Al estar més centrada en el mercat musical de l’Estat Espanyol, no és difícil trob

    ar propostes musicals més properes, ja que compta amb un repertori prou ampli. La selecció de la ràdio segons els estats d’ànim amb una roda de colors és original. A més, no té limitacions geogràfiques i el registre és opcional. Té aplicacions gratuïtes per a iPhone i iPod Touch.

    Desavantatges: Només inclou ràdios automàtiques (a l’estil del Last) i no música a la carta. El disseny de la web es podria millorar.

    Imeem

    Avantatges: Té moltes funcions socials i molta informació adicional. El registre també és opcional i es poden veure les llistes de reproducció dels altres usuaris.

    Desavantatges: Acabem de descobrir que està en procés de fusió amb la disfuncional MySpace Music! Pel que sembla, es farà una migració dels perfils i les llistes de reproducció… Haurem d’esperar!

    Blip.fm

    Avantatges: Està integrat a Twitter i presenta unes excel·lents funcions socials. A més, hi ha la possibilitat de pujar les teues pròpies cançons.

    Desavantatges: No té ràdios personalitzades  no ha sabut explotar com cal el seu potencial.

    Songza

    Avantatges: Compta amb un buscador que indexa també els resultats d’altres serveis i un disseny senzill i directe. El registre es opcional. Té opcions d’integració amb Twitter i YouTube.

    Desavantatges: Algunes cançons estan limitades a 30 segons i no té ràdios personalitzades.

    Dizzler

    Avantatges: El buscador integra també vídeos i lletres de cançons. Té un ampli catàleg, centrat sobretot en els Estats Units. El registre és opcional i es poden fer llistes de reproducció.

    Desavantatges: Se centra massa en el mercat musical dels EUA i té molt compte la producció musical de la resta del món. No té ràdios personalitzades.

    Finetune

    Avantatges: Té un catàleg prou ampli i compta amb la possibilitat de fer llistes de reproducció i ràdios personalitzades. A més, també té una aplicació per a l’iPhone.

    Desavantatges: De nou aquesta ràdio se centra massa en la música provinent dels Estats Units.

    Deezer

    Avantatges: Aquest és potser el que té un dels catàleg més amplis de tot, i té molt de contingut europeu. Els usuaris poden pujar cançons i crear llistes de reproducció. També té aplicació per a l’iPhone (tot i que no massa elaborada).

    Desavantatges: No té ràdios personalitzades i el disseny és molt poc intuïtiu.

    Aquests són només uns pocs exemples representatius, però a la xarxa hi ha molt més serveis de music on demand. Ací us deixem uns quants exemples més: Musicovery, Streema, Radio Blog Club, Streamzy, MusicMesh, Vast.fm, Grooveshark, Mp3Realm, Seeqpod, Mixtape.me, ListenGo, Mystrands, Soundpedia, Maestro.fm, Spool.fm… A gaudir-les!

    3 comentaris

    Filed under Last.fm, pàgines sobre música, Spotify, Xarxa i música

    Vevo: un fracàs per anticipat?

    vevoAhir s’encetà el projecte Vevo, el nou portal de vídeos musicals creat conjuntament per YouTube (propietat de Google) i tres de les quatre ‘grans discogràfiques’, Universal (a qui se li ocorregué la seua creació), EMI i Sony. S’especula també amb un futur acord amb la companyia Warner.

    Pel moment, com que sols s’hi pot accedir des dels Estats Units, només podem apropar-vos les característiques comentades pels seus creadors (i per Bonoooorl) durant la presentació, de les quals tenim alguna cosa a dir:

    El més positiu…

    – Serà gratuït i la publicitat, la seua principal font d’ingresos, no anirà incrustada abans del vídeo (que en prenguen nota els diaris, per favor).

    – Segons s’ha pogut saber a la presentació, Vevo s’integrarà amb el nostre adorat Last.fm. Encara no s’ha comentat de quina manera, fer scrobblings cada volta que es veja un vídeo ens semblaria prou bona idea, a més de les possibilitats quant a l’agenda de concerts i demés.

    – Una altra característica positiva serà que Vevo s’adaptarà a l’ample de banda de l’usuari, que podrà triar entre els vídeos amb qualitat estàndard i els d’alta qualitat (HD), com ja fa YouTube actualment.

    I les bufetades…

    – En principi, Vevo té pinta de ser poc interactiu i de fomentar una comunicació unidireccional. Tot i els comentaris, desapareixen altres funcions respecte a YouTube, com la possibilitat de respondre a un vídeo amb un altre. Sembla mentida que hi ocòrrega un retrocès així en plena època post-2.0.

    – ‘Només’ hi trobarem el 85% dels vídeoclips llançats, doncs encara no hi ha acords amb discogràfiques més menudes, amb netlabels  ni amb grups autogestionats, una part molt important de la indústria musical actual. No és creïble llançar un portal per a acabar amb el duplicat de vídeos si realment no s’hi troben tots els vídeos.

    – La menció per part dels promotors del projecte de la paraula premium fa prou de cosica als membres d’aquest bloc. Podria servir per a fer de pagament tots o part dels serveis de Vevo en un futur, com ja ha fet Last.fm.

    En definitiva, tot i que ens estranya que Google -una empresa altament eficient a les seues àrees d’acció-  recolze el llançament d’una pàgina que podria semblar un intent poc rentable i a la desesperada de les grans discogràfiques per sobreviure, hem de dir que no tenim gens clar que Vevo vaja a convertir-se en la solució definitiva per poder gaudir dels vídeos musicals a la xarxa de la manera més eficient possible.

    En qualsevol cas, i a l’aguait de novetats, als EUA tindran Vevo, però no tenen… Spotify!!!

    2 comentaris

    Filed under Google, pàgines sobre música, Xarxa i música

    Compartir, sentir i créixer… Musicalliure.cat

    «A MusicaLliure.cat els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»

    Musicalliure.cat és un gran exemple de l’aposta pel copyleft. La plataforma Musicalliure.cat va nàixer arran un grup d’amics (com la revista musical Jenesaispop).  Està subjecte a una llicència Creative Commons, el qual permet: copiar, distribuir i comunicar l’obra públicament, així com fer-ne obres derivades.

    Els pilars de  Musicalliure.cat són els següents:

    1. Portal de descàrrega de música en català: els diversos autors que volen promocionar-se en aquest portal poden penjar la seua música i els oients tenen la possibilitat de valorar-los mitjançant comentaris i recomanacions, si són usuaris.

    2. Eina de promoció d’autors: els autors troben molts avantatges al penjar la seua música en Musicalliure.cat. Tenint en compte que els circuits de difusió de música d’avui en dia són cada cop més difícils (publicitat, discogràfiques…), els grups de música en català agraixen un espai gratuït de promoció. Perquè Musicalliure.cat és:

    Gratuït: pots mostrar el artista que duus dins sense donar res a canvi.

    Lliure: Musicalliure.cat no demana un contracte d’exclusivitat.

    Dóna suport: Musicalliure.cat atorga allotjament per a la teua maqueta i promociona els teus concerts.

    Difon la teua música: les teues cançons seran escoltades i valorades pels usuaris d’aquesta web.

    Tot el darrer basant-se en la feina de  Dpop, de la que ja vam parlar fa un temps.

    3. Mitjà d’ingressos indirectes per als autors: els autors poden poden promocionar-se penjant a Musicalliure.cat les dates del seus pròxims concerts  a més d’enllaçar la web amb la seua tenda de marxandatge en línia.

    4. Principis Musicalliure.cat:

    Per la cultura: Musicalliure.cat aposta per l’accés equitatiu a la cultura, per això intenta que el cost marginal de les còpies musicals tendisca a zero.

    Contra la violència: mai no acceptara a la seua web cap contingut que vulnere els Drets Humans o promocione la violència.

    Per la llibertat: el compromís principal de Musicalliure.cat és compartir, per això l’emissor pot difondre tot allò que vulga sota lallicència de programari lliure amb copyleft.

    Des de DdRV recolzem aquest projecte perquè aposta per la música en català i promou el copyright flexible, perquè…compartir dóna gustet!  (Com vegeu, no només som fans d’Spotify!).

    Lluís Gendrau, editor d’Enderrock, impulsor de la iniciativa ‘vespres digitals’, el projecte Música Lliure que durant la primavera de 2006 va editar dos CDs col·lectius amb llicències Creative Commons.

    3 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

    Llegir música (I)

    Una manera no auditiva per a estar en contacte amb la música a través de la xarxa són les revistes especialitzades en aquest tema. També podem trobar algunes d’elles en edició impresa, però la divulgació d’aquestes publicacions és més comuna a la xarxa, donades les seues característiques i els seus avantatges.

    Mediatico no és una revista, és més bé un catàleg de revistes musicals de diferents estils. En realitat, és un directori de periòdics, revistes i ràdios; però nosaltres ens referíem a l’apartat de revistes musicals ja que en ell s’hi inclouen publicacions a la xarxa de tots els estils pensables. Hi trobem més de 70 revistes al nostre abast.

    Muzikalia, o la revista d’actualitat online independent, va nàixer a l’any 2000 i destaca per les seues entrevistes i reportatges. A més, s’hi inclouen tots els concerts amb un índex alfabètic. Aquesta revista recomana cinc discs per setmana i fa resenyes musicals, totes lloables. Com no, té fòrums de debat i blogs que continuen amb la temàtica de la revista però de manera personalitzada. Muzikalia va tenir un problemeta amb l’SGAE:

    -La revista Mondosonoro, encara que siga més popular la seua versió impresa, també té versió digital.

    Aquesta té l’estructura com la de qualsevol periòdic digital convencional a més de tenir possibilitat de subscripció. Ha estat guardonada amb el Premi 2009 de la Unió Fonogràfica Independent de la Música Independent (UFI) a millor mitjà de comunicació.

    L'edició en paper de Mondosonoro, amb La bien querida com a portada.

    -L’Enderrock és la primera publicació seriada de rock en català. Ja té més de deu anys de vida i també ha estat guardonada. En aquest cas amb el Premi Nacional de Cultura 2004 de la Generalitat de Catalunya, per la seua aposta en l’àmbit musical i juvenil en català. Les capçaleres editades són: Enderrock, Sons de la Mediterrània, jaç, Rockcol·lecció i l’Espectacle. La diferència respecte les altres revistes esmentades és que aquesta dóna la possibilitat de comprar CDs a través de la seua botiga digital, fins i tot, té un catàleg de més de 2,700 CDs. Com a novetat també hi trobem a la web la possibilitat de descarregar-se fons d’escriptori i logos per al mòbil. No hi ha cap dubte que aquesta revista està a l’última.

    Mister Pollo. La finalitat d’aquest blog és informar sobre grups alternatius i no són suficientment reconeguts. El Senyor Pollastre penja discs i videoclips d’aquests grups moderns amb el seu vist-i-plau corresponent. El Senyor Pollastre no es fa responsable del que facen els seguidors dels grups de música d’aquest blog. Per a publicar un disc, EP, maqueta o promo, heu de contactar amb Mr. Pollastre ací.

    Jenesaispop, o la revista moderna per excel·lència, va nàixer a l’any 2006 de la mà d’un grup d’amics interessats en el món blogger i, la majoria, llicenciats en Ciències de la Informació. Els seus creador afirmen que han estat influenciats per la moda, el cine, el disseny i la tele.

    Destaquen els seus Top 20 setmanals i les seues curioses notícies. Com a exemple d’aquestes: el Top 100 frases de Shakira. Jenesaispop… és un tsunami.

    Ens acomiadem amb una cançó de Klaus&Kinski en la festa aniversari de Jenesaispop.

    4 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

    Música lliure, treballs fins

    Quan un realitzador audiovisual o un aficionat que manté un podcast volen penjar els seus treballs a la xarxa, poden trobar-se en problemes molt fàcilment, doncs quina producció audiovisual pot passar sense música? Excepte alguna pel·li, poques voltes ho hem vist. Donat que els defensors de la propietat intel·lectual han arribat a demanar diners per les cançons que sonen a les bodes, a ningú hauria d’estranyar que, un dia, qualsevol de nosaltres rebera un amable correu exhortant-li a pagar els drets d’autor de la música que posà al reportatge de pràctiques que va fer a primer i que va tindre la genial idea de penjar a YouTube.

    Davant d’això, quina és la millor estratègia? Simplement, passar de la música amb copyright quan vulguem publicar alguna cosa, ja siga a l’internet  o en format físic. Hui en dia, existeix una gran quantitat de músics que han decidit publicar les seues composicions sota una llicència Creative Commons -la més coneguda d’entre les llicències lliures-, i la pràctica totalitat ho fa a la xarxa. Queda pendent a aquest bloc un article sobre diversos artistes i projectes que s’han llançat cap a la música lliure, però hui es tracta de fer una cosa un poquet més pràctica: anem a recomanar-vos alguns enllaços on obtenir música lliure per als treballs, les pràctiques i demés material susceptible de ser mostrat fora de classe.

    Jamendo: és segurament la web més coneguda de totes les que tenen un catàleg propi, amb més de 26.000 àlbums a disposició dels usuaris. A banda de llistes amb les cançons més escoltades, incorpora la possibilitat d’escriure crítiques de discos i cançons a tots els usuaris que s’hi registren. Les etiquetes, tot i ser millorables (només es pot etiquetar per estils), són prou útils per a triar la música que necessitem.

    FMA (Free Music Archive): aquesta base de dades de música lliure és desenvolupada per la ràdio WFMU, una de les més importants ràdios lliures americanes, i ofereix temes i àlbums classificats en 15 gèneres musicals.

    Dogmazic: un portal francès molt complet, amb una aparença dinàmica i moderna, però amb una catalogació d’estils molt eficient.

    Opsound: és una pàgina molt senzilla, amb un sol menú, a la que pots trobar un elevat nombre d’artistes de música electrònica i experimental, ideal per a podcasts.

    Cercador de Creative Commons: permet cercar tot tipus de documents online amb llicència Creative Commons, recopilant informació de webs com Google, Blip.tv o flickr.

    L’ús de música copyleft per als periodistes només té dos xicotets inconvenients. El primer, conseqüència dels pocs artistes copyleft que coneixem, és la dificultat de cercar les cançons que s’ajusten exactament al tipus de música que busquem. Els tags són útils a aquestes webs, però encara s’han de desenvolupar més i millor. La segona és la confusió que poden provocar les llicències Creative Commons entre qui les vol utilitzar, doncs n’hi ha sis tipus, amb diversos graus d’alliberament dels drets d’autor, i no totes donen dret als usuaris a la modificació de l’obra original, per exemple.

    Això sí, una volta superats els possibles inconvenients… a gaudir creant i compartint!

    6 comentaris

    Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música