Category Archives: Grups

Els més escoltats d’enguany

L’any s’acaba i la gran majoria de mitjans (no només els dedicats a la música, també els generalistes) s’afanyen per presentar les seues llistes dels millors discos i/o cançons de 2009. A nosaltres la veritat és que ens costa d’entendre com algú pot sentir-se amb la capacitat de seure en la seua cadira de la redacció i disposar-se a posar en ordre la música de tot un any, encara que siga des d’un punt de vista pretesament subjectiu. És possible que en el moment de fer el llistat se’ns oblide algun grup molt important o que hi haja dos artistes que ens agraden molt per coses molt diferents i, per tant, no siguem de capaços de posar-ne un per damunt de l’altre. En definitiva, que el tema aquest de les llistes està sobrevalorat i més vist que la Xarito.

Una altra cosa diferent, tot i que tampoc és el paradigma de l’originalitat (i deixant de banda els més venuts), són els llistats definits pel nombre d’escoltes que s’han fet de cada tema o artista, que com a mínim tenen una base més concreta. Així, dos dels llocs de referència a la xarxa (sí, estem parlant de Spotify i de Last.fm… una altra vegada) han publicat les llistes (1 i 2) amb les cançons i grups que més èxit han tingut entre els seus usuaris. Cal tenir en compte que, tot i que les posicions més altes estan ocupades per artistes mainstream, els usuaris del Last i l’Spoti acostumen a tindre un perfil bastant més alternatiu que el de la majoria de la població. Està de sobres afegir que pel fet que un tema haja estat escoltat més voltes no significa que siga millor, però sí que ens pot servir com a indicatiu per veure quina ha estat la música que més ha marcat aquest 2009. Tenint en compte tot això, destaquem els deu primers llocs de cada llista.

Top 10 de temes més escoltats en Spotify en 2009:

1.-I Gotta Feeling / Black Eyed Peas
2.-Right Round / Amended Album Version by Flo Rida
3.-Sexy Bitch (Featuring Akon;explicit) / Akon, David Guetta
4.-Poker Face / Lady Gaga
5.-Halo / Beyoncé
6.-Use Somebody / Kings Of Leon
7.-Boom Boom Pow / Black Eyed Peas
8.-Ayo Technology / Milow
9.-When Love Takes Over (Feat.Kelly Rowland) / Kelly Rowland, David Guetta
10.-Kids / MGMT

Top 10 artistes més escoltats en Last.fm en 2009:

1.-Lady GaGa
2.-The Killers
3.-Lily Allen
4.-The Prodigy
5.-Franz Ferdinand
6.-Beyoncé
7.-Animal Collective
8.-Green Day
9.-Yeah Yeah Yeahs
10.-Kanye West

Què en penseu? La veritat és que a nosaltres la majoria dels artistes que hi apareixen no ens agraden massa, tot i que hem de reconéixer que moltes de les cançons les hem cantat/ballat en els moments de burrera en els quals se’ns oblida ser alternatius. De la mateixa manera, també ens alegra la presència de gent com Animal Collective, The Prodigy, Kings of Leon, MGMT o els Yeah Yeah Yeahs. Així que ja sabeu, si encara no teniu preparada la música per a la vostra festa de cap d’any, ací dalt podeu trobar algunes idees que de ben segur triomfaran entre els vostres amics més petardos.

Bon any nou i a rebentar de salut!

Anuncis

9 comentaris

Filed under Àlbum, Grups, Last.fm, Spotify, Xarxa i música

Descàrregues gratuïtes des de Bandcamp

Fa uns dies, va publicar-se a Bandcamp el nou single del grup aragonès Tachenko, un dels més aclamats al panorama del indie pop estatal. L’escolta increïblement fàcil questa nova cançò, Escapatoria, unida a la participació de la banda als darrers concerts de Micah P. Hinson, ha fet que ja siguem dos els groupies de la banda de Saragossa a DdRV. Aquesta perxa ens permet portar-vos una altra pàgina interessant, especialment per a aquells que tingueu un grup i vulgueu que la gent vos escolte a l’mp3.

Els que vos decidiu a accedir al microsite de Tachenko dins de Bandcamp, veureu la senzillesa del seu funcionament. Les cançons que s’hi pengen es poden escoltar mitjançant un reproductor online que consumeix pocs recursos (a diferència d’altres) o bé es poden descarregar directament. Com a contrapartida de la descàrrega, la pàgina ens demana una adreça de correu per fer-nos arribar el newsletter de l’artista en concret, tot un engorro, però que paga la pena per cançons així.

I si estem disposats a ‘vendre’ la nostra adreça de correu per una cançó, encara més ho estarem quan es tracta d’un àlbum sencer. Nombrosos artistes que es mouen fora dels circuits tradicionals dels discos o de les més novedoses netlabel optaven no fa molt per penjar els seus treballs a pàgines com Rapidshare i enllaçar-los des del seu bloc o pàgina oficial, amb la pèrdua de temps que això comporta per a l’insaciable internauta. A Bandcamp, els visitants només veurem alguna informació bàsica sobre el grup, podrem escoltar el disc sencer abans de descarregar-nos-el, i si decidim fer-ho, hi ha la certesa de trobar-nos davant un arxiu lliure de troians i spyware. Tot això, sense que el grup pague un sol euro per l’ús de l’espai web ofert per Bandcamp i sense que l’usuari haja de veure rebaixada la seua paciència i el seu ample de banda a causa dels anuncis en flash tipus El test de la muerte.

Sembla que tots els implicats ixen guanyant, cert? Tot i això, aquest tipus d’espai web encara són molt millorables: els manca una major participació dels ‘receptors’, encara mantenen l’opció de fixar preus per la descàrrega de cançons, i, al cap i a la fi, és mantinguda per una empresa i no per part de la comunitat d’usuaris.

En qualsevol cas, nosaltres ens quedem amb la millor part de Bandcamp i vos posem uns quants deures per a aquestes vacances d’hivern: conèixer alguns grups. Les recomanacions de hui són Hugo Mas, Cohete, Arthur Caravan i Noise Addict, tots ells amb àlbums descarregables des d’aquesta web.

1 comentari

Filed under Grups, Xarxa i música

Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

En les últimes setmanes, la música de qualitat ha vençut una xicoteta però important batalla al Regne Unit. ‘Killing In The Name’, la mítica cançó que el 1992 treien a la llum els contundents Rage Against The Machine, ha aconseguit arribar a número 1 en la llista de vendes anglesa. Açò ha estat el resultat d’una campanya engegada per la ciutadania per tal d’impedir que el guanyador de l’última edició de The X Factor féra l’agost en l’època nadalenca, quan més singles es venen. Aquest últim, Joe McElderry, aspirava a encapçalar la llista amb la llastimosa ‘The Climb’, un tema original de Miley Cirus (també coneguda com Hannah Montana). Tota una lliçó popular a la forma mercantilista d’entendre la música que propugnen l’anomenat concurs i la indústria cultural en general.

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

Hui recomanem… Mi sostingut

Ja fa algun temps que circula per internet el nom d’un interessant projecte musical valencià, Mi# (o Mi Sostingut). Darrere aquest nom es troba el cantautor de La Pobla Llarga Josep Artés, que publica les seues maquetes (quatre, fins ara), al seu bloc personal, A ta mare va que fumes.

A les seues lletres trobem referències moltes voltes enfrontades: literàries i adoptades de la televisió, poètiques i explícites, mentre que a la part musical n’hi ha aires de pop, ritmes de cançó tradicional i actitud rock dalt de l’escenari.

Papallones albines:

Aquest estiu, Mi Sostingut va participar en el concurs Sona 9, organitzat per TV3 per a premiar els millors grups emergents en català i, tot i la complicació que suposa per a molts grups valencians arribar al públic del Principat, va quedar entre els 18 finalistes.

Últimament, Artés actua en companyia del baixista Fa bemoll, Martin Martorell. A València, se’ls ha pogut veure en directe últimament a Ca Revolta i a la Facultat de Dret de la UV. S’està fent ja habitual que acompanyen als seus concerts un altre riberenc il·lustre del món de la música, el divertidíssim i multidisciplinar Toni de l’Hostal. Tots tres junts, van visitar fa poc de temps el programa Noctilien de la ràdio de la universitat, on van interpretar una versió de Senior i el cor brutal, València, eres una puta:

Mi Sostingut penja cançons noves pràcticament cada setmana al seu bloc. Aquesta setmana, ha estat el torn d’una versió dels mítics Surfin’ Bichos, a mode de nadala o un homenatge al novel·lista William S. Burroughs, encara que, personalment, cap d’elles arriba al nivell de l’homenatge (per partida doble!) a Ramon Llull i a… Kurt Cobain!

Aquesta incessant activitat ens recorda, una volta més, la cabdal importància de la xarxa a l’hora de construir un nou espai musical valencià, cada volta més divers en quantitat i qualitat, amb un públic que s’ha elaborat a través de Myspace, els blocs o Last.fm el seu propi menú d’informació musical.

2 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

Wilco i l’streaming

Em propose redactar una entrada ràpida, a veure si arribe a temps de compartir una coseta amb vosaltres…

He sabut fa uns minuts gràcies a Alta Fidelidad que Wilco anava a retransmetre en directe el concert de tancament de la seua gira europea a Àmsterdam, a partir de les 21:15 de la nit. Ara mateix estic escoltant-lo i, la veritat, sona molt bé. La banda de Jeff Tweedy és tot un referent del rock nord-americà dels darrers anys, i han signat discos meravellosos, com Yankee Hotel Foxtrot o Summerteeth. Si llegiu aquesta entrada a temps, encara podreu arribar a escoltar alguna cançó ací!

Aquest concert s’uneix a propostes paregudes que s’han llançat els darrers mesos. Els avanços en la velocitat de connexió a la xarxa en part del planeta han permès que grups com U2 o s’hagen animat retransmetre algunes actuacions en directe via YouTube o qualsevol altre tipus de plataforma de vídeo en streaming, com Ustream.

Es tracta d’un pas més en l’apropament dels músics als seus fans, doncs aquestes iniciatives se solen anunciar amb poques hores d’antelació -en part per a que no es col·lapsen els servidors des d’on s’emet- i fidelitzen el públic dels artistes.

Vos deixe amb el concert de Wilco, que encara no ha acabat!

Edite: el concert acaba de finalitzar. Són les 23:25 de la nit… espere que algú haja arribat a veure’l un ratet!

2 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

Compartir Dóna Gustet!

Un nom d’aquells que fa somriure i el símbol del copyleft amb dues anses de paella són les seues cartes de presentació. Compartir Dóna Gustet (CDG) és un projecte col·lectiu nascut al País Valencià que pretén fer patent la connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen la xarxa i les noves tecnologies.

CDG treballa des de diferents disciplines i arts, entre els que destaca la música, en la recerca d’una nova concepció de la cultura que es basa en els següents fonaments:

– La cultura tradicional mediterrània. Pretenen allunyar-se de la forta influència cultural anglosaxona per donar a conéixer la nostra idiosincràsia i les nostres particularitats. Volen que la cultura tradicional no quede relegada a les festes tradicionals dels pobles, que siga compatible amb la vida moderna de les ciutats. La seua identitat no fa referència a unes fronteres polítiques definides, més aviat a un sentiment, el de pertinença al Mediterrani, o com diuen ells, ‘de per allà on es menja el pà de blat amb oli d’oliva’.

– La cultura popular, entesa com un espai d’encontre i de transmissió de sabers, llenguatges, imatges, gustos i músiques, com un espai de transformació. És popular perquè pretén ser oberta, lliure de transaccions econòmiques i posant èmfasi en la vida quotidiana. L’absència d’afany de lucre és fonamental. Es qüestiona la figura de l’artista com a autor totalment original de la seua obra, i s’advoca per formes més col·lectivistes i comunitàries, per una manera menys individualista d’entendre la creació i l’art.

– Una cultura lliure. Fomenten la producció i la distribució cultural a través de llicències lliures i obertes, copyleft. Qüestionen la propietat intel·lectual de les idees i creuen en una cultura popular compartida. Creuen en la transmissió directa i espontània de la cultura i especialment de la música. Les línies divisòries entre productors i receptors, creadors i espectadors, es difuminen cada vegada més, com ja passava en l’antiga cultura de transmissió oral.

– La col·lectivitat i la pluralitat de disciplines. Treballen en camps com la música, la fotografia, el disseny gràfic, la il·lustració, el vídeo, la reflexió teòrica, la cuina i l’ús de la xarxa. Han creat diverses obres, com el disc que van traure ara fa uns mesos i que es pot descarregar completament des de Jamendo, que compta amb la col·laboració de molts músics. També fan videoclips, materials de documentació i recerca, textos, performance i moltes altres coses.

– Defensen un espai públic front a la forta tendència privatitzadora que existeix a l’actualitat, tant als espais físics (places i carrers) com als espais virtuals. Fomenten la riquesa i el lliure intercanvi de productes culturals i formes de vida. Estan en contra de patents, normativitzacions, els cànons i el copyright. Compartir és l’única manera de defensar la cultura i la vida.

– La filosofia “guanyar guanyar”, el gustet i la importància de la vida quotidiana. La filosofia “guanyar guanyar” consisteix en difondre els missatges portant-los a la pràctica, defensar la cultura lliure assajant-la a la nostra vida. Les coses s’han de fer a un ritme tranquil i quotidià, respectant les aliances que sorgeixen pel camí i la comunitat que es va creant. Per això donen una gran importància al menjar: recuperar les receptes tradicionals i difondre-les, defensar els menjars populars i atendre als ingredients i al procés de cuina reflexa una manera d’entendre la vida i els processos de creació i producció cultural.

En definitiva, un discurs ben treballat i unes idees plenes de voluntat i bons desitjos. Podeu aconseguir més informació a la seua pàgina web, on a més es poden llegir notícies i hi ha la possibilitat de veure TeleGustet. El món seria millor si tots ens deixarem portat per aquestos preceptes i ens deixarem estar de tanta artificialitat, tanta falsa modernor i tanta bobada, veritat? La vida està per a gaudir-la, amb respecte i il·lusió i no per perdre el temps amb coses lletges. Així que ja sabeu, compartiu i doneu gustet!

5 comentaris

Filed under Àlbum, Grups, Xarxa i música

Radiohead i la (no) deconstrucció del concepte d’àlbum

Un dels grups que més notícies ha generat últimament a les publicacions d’actualitat musical ha estat Radiohead. La mítica banda anglesa, possiblement la més influent a la dècada dels 90, ja va escandalitzar la indústria musical l’any 2007, quan va posar el seu àlbum In Rainbows a disposició de tothom a la seua web amb la possibilitat de pagar un preu indeterminat per la descàrrega. El fet que una de les bandes més importants del planeta regalara la seua música a Internet no va agradar a molts i va causar una gran polèmica. A més, les declaracions dels seus components i, especialment, del su cantant Thom Yorke els han causat més d’un enfrontament amb els guardians de les essències de la propietat intel·lectual (paradoxalment encapçalats en aquestos últims mesos per Lily Allen, qui es va fer famosa gràcies a MySpace).

Thom Yorke, el lleig més guapo de tots els temps

Però ni els bramits d’aquells que s’aferren amb més força al vell model de distribució i consum musical (els que hi tenen més interessos) han aconseguit aturar al grup, que segueix apostant per les noves formes de fer arribar al públic la seua música. A l’agost podíem llegir a diversos mitjans que Radiohead havien penjat una nova cançó a la seu pàgina web, ‘Harry Patch (In Memory of)‘, dedicada a l’últim combatent conegut de la Primera Guerra Mundial, que havia faltat feia poc als 111 anys. Poc després, el grup regalava una altra cançó nova, ‘These Are My Twisted Words‘, amb un estil que continuava amb la línia electrònica dels temes d’In Rainbows i dels treballs en solitari de Thom Yorke. A mitjans de setembre, el cantant treia un single que incloïa dues noves cançons ‘Feeling Pulled Apart by Horses’ i ‘The Hollow Earth’, que es podien adquirir també de manera gratuïta. Tots aquestos llançaments, acompanyats d’unes declaracions del líder de la banda, van fer pensar a gran part de la premsa especialitzada que abandonaven per sempre el concepte d’àlbum com s’ha entés tradicionalment, substituint-lo per aquest model de penjar cançons soltes o EP’s de manera esporàdica.

La banda al complet

Uns dies després, el guitarrist Edd O’brien va aclarir a NME que les paraules de Thom havien estat mal interpretades i que podrem escoltar un nou disc complet de Radiohead al 2010. Tot un alleujament per a molts dels seus seguidors. El fet de proporcionar-nos xicotetes dosi de la seua música està més que bé i es fa més digerible, però encara en som molts els que pensem que el format àlbum, ja siga físic o digital, és molt més que un recull de cançons escollides a l’atzar i que té un significat per ell mateix.

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música