Author Archives: segonpremi

Què és legal a Internet?

Ara que tan d’actualitat està el tema dels drets d’autor i la descàrrega de continguts culturals a la xarxa (especialment música), és un bon moment per a preguntar-nos si coneixem realment què diu la legislació espanyola sobre tots aquestos temes a hores d’ara. Ens sorprendria saber que moltes de les coses que fem amb total normalitat i de manera quotidiana són il·legals segons l’Estat Espanyol. Per exemple, sabíeu que si l’amo d’un bar posa música de l’Spotify al seu local, encara que tinga la versió premium, està incorrent en la il·legalitat? Cal recordar que el fet que un acte siga il·legal no vol dir en tots els casos que siga un delicte, que és un concepte molt més dur. Qüestions com aquesta ens les respon Javier de la Cueva, advocat especialitzat en Propietat Intel·lectual i Noves tecnologies, a través d’un test que han preparat des de Lainfomacion.com.

En aquesta mateixa web, estan fent un seguiment bastant detallat sobre les ultimes operacions del Ministeri de Cultura en aquesta matèria. Així mateix, han el·laborat un gràfic ben il·lustratiu que ens explica d’una manera simple i clara com funcionaria la llei per a tancar pàgines webs de González-Sinde. El podeu veure ací.

Per últim, i seguint amb el mateix tema, ens agradaria recomanar-vos l’article ‘El imperio (del plástico) contraataca‘ del bloc del periodista Bernardo Gutiérrez, del qual voldríem destacar aquest fragment:

Lucrarse con el trabajo ajeno (ya sea en Internet o en el top manta) tiene que ser perseguido. Pero estamos hablando de otra cosa. De música, de compartir, de libertad, de nuevos formatos, de un nuevo medio (Internet) que ha quitado los privilegios a la industria. La señora Sinde debería ver el documental, Good Copy, Bad Copy, que aclara bastante la relación de los derechos de autor y el imperio del plástico. Una película hecha, señora ministra, sin subvenciones y gracias a las donaciones de los internautas.

Així que ja sabeu internautes, a compartir i a gaudir de la cultura lliure!

4 comentaris

Filed under Xarxa i música

Els més escoltats d’enguany

L’any s’acaba i la gran majoria de mitjans (no només els dedicats a la música, també els generalistes) s’afanyen per presentar les seues llistes dels millors discos i/o cançons de 2009. A nosaltres la veritat és que ens costa d’entendre com algú pot sentir-se amb la capacitat de seure en la seua cadira de la redacció i disposar-se a posar en ordre la música de tot un any, encara que siga des d’un punt de vista pretesament subjectiu. És possible que en el moment de fer el llistat se’ns oblide algun grup molt important o que hi haja dos artistes que ens agraden molt per coses molt diferents i, per tant, no siguem de capaços de posar-ne un per damunt de l’altre. En definitiva, que el tema aquest de les llistes està sobrevalorat i més vist que la Xarito.

Una altra cosa diferent, tot i que tampoc és el paradigma de l’originalitat (i deixant de banda els més venuts), són els llistats definits pel nombre d’escoltes que s’han fet de cada tema o artista, que com a mínim tenen una base més concreta. Així, dos dels llocs de referència a la xarxa (sí, estem parlant de Spotify i de Last.fm… una altra vegada) han publicat les llistes (1 i 2) amb les cançons i grups que més èxit han tingut entre els seus usuaris. Cal tenir en compte que, tot i que les posicions més altes estan ocupades per artistes mainstream, els usuaris del Last i l’Spoti acostumen a tindre un perfil bastant més alternatiu que el de la majoria de la població. Està de sobres afegir que pel fet que un tema haja estat escoltat més voltes no significa que siga millor, però sí que ens pot servir com a indicatiu per veure quina ha estat la música que més ha marcat aquest 2009. Tenint en compte tot això, destaquem els deu primers llocs de cada llista.

Top 10 de temes més escoltats en Spotify en 2009:

1.-I Gotta Feeling / Black Eyed Peas
2.-Right Round / Amended Album Version by Flo Rida
3.-Sexy Bitch (Featuring Akon;explicit) / Akon, David Guetta
4.-Poker Face / Lady Gaga
5.-Halo / Beyoncé
6.-Use Somebody / Kings Of Leon
7.-Boom Boom Pow / Black Eyed Peas
8.-Ayo Technology / Milow
9.-When Love Takes Over (Feat.Kelly Rowland) / Kelly Rowland, David Guetta
10.-Kids / MGMT

Top 10 artistes més escoltats en Last.fm en 2009:

1.-Lady GaGa
2.-The Killers
3.-Lily Allen
4.-The Prodigy
5.-Franz Ferdinand
6.-Beyoncé
7.-Animal Collective
8.-Green Day
9.-Yeah Yeah Yeahs
10.-Kanye West

Què en penseu? La veritat és que a nosaltres la majoria dels artistes que hi apareixen no ens agraden massa, tot i que hem de reconéixer que moltes de les cançons les hem cantat/ballat en els moments de burrera en els quals se’ns oblida ser alternatius. De la mateixa manera, també ens alegra la presència de gent com Animal Collective, The Prodigy, Kings of Leon, MGMT o els Yeah Yeah Yeahs. Així que ja sabeu, si encara no teniu preparada la música per a la vostra festa de cap d’any, ací dalt podeu trobar algunes idees que de ben segur triomfaran entre els vostres amics més petardos.

Bon any nou i a rebentar de salut!

9 comentaris

Filed under Àlbum, Grups, Last.fm, Spotify, Xarxa i música

Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

En les últimes setmanes, la música de qualitat ha vençut una xicoteta però important batalla al Regne Unit. ‘Killing In The Name’, la mítica cançó que el 1992 treien a la llum els contundents Rage Against The Machine, ha aconseguit arribar a número 1 en la llista de vendes anglesa. Açò ha estat el resultat d’una campanya engegada per la ciutadania per tal d’impedir que el guanyador de l’última edició de The X Factor féra l’agost en l’època nadalenca, quan més singles es venen. Aquest últim, Joe McElderry, aspirava a encapçalar la llista amb la llastimosa ‘The Climb’, un tema original de Miley Cirus (també coneguda com Hannah Montana). Tota una lliçó popular a la forma mercantilista d’entendre la música que propugnen l’anomenat concurs i la indústria cultural en general.

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

La febre Spotify (II)

Estimats lectors, confesseu, a quants de vosaltres us agradaria poder prescindir de la publicitat d’Spotify sense haver de pagar per la versió Premium? I poder descarregar les cançons que hi escolteu? A DdRV hem trobat la manera de fer-ho i la volem compartir amb tothom (sí, nosaltres som així). Aquests i molts truquets més que ens poden ajudar a fer que l’Spotify siga una aplicació encara molt millor. Per això, hem preparat un recull dels millors complements que us podeu descarregar per a augmentar les seues característiques. Allà va:

SpotyAmp: Una interessant eina per a Windows que ens ofereix un controlador alternatiu per a Spotify, amb dreceres de teclat de ràpid accés i molts similar a l’estètica del Winamp. Té un servei per a silenciar-ne els anuncis.

MUkoTE: Un altre servei per a Windows. En aquest cas, es tracta d’una mena d’AdBlock per a Spotify. Funciona de la següent manera: una vegada instal·lat, se situa a la barra d’eines del nostre ordinador, just al costat del rellotge i ens dóna la possibilitat de silenciar les pistes que contenen un determinat text al seu títol. Quan l’Spotify reprodueix aquestes pistes, el MUkoTE baixa automàticament el volum. Així, podem silenciar només aquells anuncis que ens emprenyen més.

Spotify Ripper: Moltes vegades ens agradaria portar el disc al qual estem súper-enganxats al nostres reproductor mp3 o gravar-lo en un CD per al cotxe, però no podem perquè Spotify no permet descarregar la seua música. Per això, alguna ment preclara ha pensat que cabia la possibilitat de rippejar-la. Spotify Ripper ens ofereix totes les opcions necessàries per a gravar les cançons que vulguem de l’Spotify: crea un arxiu .mp3 automàticament, les renombra i defineix totes les etiquetes ID3 disponibles invidualment. L’únic inconvenient és que aquest programa no és compatible amb totes les targetes de so.

Toastfy: Agrega algunes funcions interessants a Spotify. Per exemple, fa que aparega una xicoteta finestra amb el nom de la cançó que s’està reproduint en eixe moment al passar el ratolí per damunt de la icona del programa en la barra d’eines. A més, també afegeix la possibilitat de controlar Spotify amb el teclat.

Spotify DJ: Aquesta aplicació treballa sota Adobe Air i ens permet transmetre en viu (broadcast live) a altres usuaris d’Spotify, des de PC o Mac. A més, si tenim un usuari a Last.fm, podem millorar les nostres sessions de DJ amb tota la informació sobre les pistes d’àudio que reproduïm.

ListDJ: Molt senzill i pràctic: ens mostra la lletra de la cançó que està reproduint Spotify.

Spotify search for Firefox: Complement per a Firefox que permet realitzar una cerca des del propi navegador directament a l’Spotify. L’única cosa que hem de fer és seleccionar un tros de text i fer-hi click amb el botó dret.

Lastspot: Extensió per a Greasemonkey que, una vegada instal·lada, afegeix una xicoteta icona als àlbums i artistes de Last.fm que ens serveix com un accés directe la reproducció d’aquestos en Spotify.

Yohoi Web Accelerators: Similar a l’Spotify search for Firefox, per si hi ha algun despistat que utilitze Internet Explorer 8 (un consell: canvia de navegador!).

Estan molt bé totes aquestes propostes, però als integrants de DdRV ens plantegen un seriós dilema: què és millor, poder escoltar per fi la música que volem gratuïtament sense talls molestos o gaudir dels autèntics hits que havien arribat a representar els anuncis de l’Spotify dins les nostres vides? Ens retirem a meditar!

Deixa un comentari

Filed under Spotify, Xarxa i música

The Internet killed the (old school) radio star

Un dels elements més importants en la determinació de com s’està transformant la manera de viure la música són els seveis de ràdio on-line, que s’han multiplicat notablement en els últims anys.

Al bloc sovint us n’hem parlat. A banda d’Spotify, hem dedicat entrades també a altres neo-ràdios de la xarxa com Yes.fm o una de les pioneres i de les nostres favorites, Last.fm. En la immensitat d’Internet, però, existeixen moltes més webs d’aquest tipus, que destaquen per la seua interactivitat respecte al model tradicional de ràdio. Hui farem un repàs de totes aquelles que, pel que siga, no han tingut tant d’èxit i en destacarem, a grans trets, tant les qualitats més positives com els aspectes a millorar. Som-hi!

Rockola.fm

Avantatges: Al estar més centrada en el mercat musical de l’Estat Espanyol, no és difícil trob

ar propostes musicals més properes, ja que compta amb un repertori prou ampli. La selecció de la ràdio segons els estats d’ànim amb una roda de colors és original. A més, no té limitacions geogràfiques i el registre és opcional. Té aplicacions gratuïtes per a iPhone i iPod Touch.

Desavantatges: Només inclou ràdios automàtiques (a l’estil del Last) i no música a la carta. El disseny de la web es podria millorar.

Imeem

Avantatges: Té moltes funcions socials i molta informació adicional. El registre també és opcional i es poden veure les llistes de reproducció dels altres usuaris.

Desavantatges: Acabem de descobrir que està en procés de fusió amb la disfuncional MySpace Music! Pel que sembla, es farà una migració dels perfils i les llistes de reproducció… Haurem d’esperar!

Blip.fm

Avantatges: Està integrat a Twitter i presenta unes excel·lents funcions socials. A més, hi ha la possibilitat de pujar les teues pròpies cançons.

Desavantatges: No té ràdios personalitzades  no ha sabut explotar com cal el seu potencial.

Songza

Avantatges: Compta amb un buscador que indexa també els resultats d’altres serveis i un disseny senzill i directe. El registre es opcional. Té opcions d’integració amb Twitter i YouTube.

Desavantatges: Algunes cançons estan limitades a 30 segons i no té ràdios personalitzades.

Dizzler

Avantatges: El buscador integra també vídeos i lletres de cançons. Té un ampli catàleg, centrat sobretot en els Estats Units. El registre és opcional i es poden fer llistes de reproducció.

Desavantatges: Se centra massa en el mercat musical dels EUA i té molt compte la producció musical de la resta del món. No té ràdios personalitzades.

Finetune

Avantatges: Té un catàleg prou ampli i compta amb la possibilitat de fer llistes de reproducció i ràdios personalitzades. A més, també té una aplicació per a l’iPhone.

Desavantatges: De nou aquesta ràdio se centra massa en la música provinent dels Estats Units.

Deezer

Avantatges: Aquest és potser el que té un dels catàleg més amplis de tot, i té molt de contingut europeu. Els usuaris poden pujar cançons i crear llistes de reproducció. També té aplicació per a l’iPhone (tot i que no massa elaborada).

Desavantatges: No té ràdios personalitzades i el disseny és molt poc intuïtiu.

Aquests són només uns pocs exemples representatius, però a la xarxa hi ha molt més serveis de music on demand. Ací us deixem uns quants exemples més: Musicovery, Streema, Radio Blog Club, Streamzy, MusicMesh, Vast.fm, Grooveshark, Mp3Realm, Seeqpod, Mixtape.me, ListenGo, Mystrands, Soundpedia, Maestro.fm, Spool.fm… A gaudir-les!

3 comentaris

Filed under Last.fm, pàgines sobre música, Spotify, Xarxa i música