Què és legal a Internet?

Ara que tan d’actualitat està el tema dels drets d’autor i la descàrrega de continguts culturals a la xarxa (especialment música), és un bon moment per a preguntar-nos si coneixem realment què diu la legislació espanyola sobre tots aquestos temes a hores d’ara. Ens sorprendria saber que moltes de les coses que fem amb total normalitat i de manera quotidiana són il·legals segons l’Estat Espanyol. Per exemple, sabíeu que si l’amo d’un bar posa música de l’Spotify al seu local, encara que tinga la versió premium, està incorrent en la il·legalitat? Cal recordar que el fet que un acte siga il·legal no vol dir en tots els casos que siga un delicte, que és un concepte molt més dur. Qüestions com aquesta ens les respon Javier de la Cueva, advocat especialitzat en Propietat Intel·lectual i Noves tecnologies, a través d’un test que han preparat des de Lainfomacion.com.

En aquesta mateixa web, estan fent un seguiment bastant detallat sobre les ultimes operacions del Ministeri de Cultura en aquesta matèria. Així mateix, han el·laborat un gràfic ben il·lustratiu que ens explica d’una manera simple i clara com funcionaria la llei per a tancar pàgines webs de González-Sinde. El podeu veure ací.

Per últim, i seguint amb el mateix tema, ens agradaria recomanar-vos l’article ‘El imperio (del plástico) contraataca‘ del bloc del periodista Bernardo Gutiérrez, del qual voldríem destacar aquest fragment:

Lucrarse con el trabajo ajeno (ya sea en Internet o en el top manta) tiene que ser perseguido. Pero estamos hablando de otra cosa. De música, de compartir, de libertad, de nuevos formatos, de un nuevo medio (Internet) que ha quitado los privilegios a la industria. La señora Sinde debería ver el documental, Good Copy, Bad Copy, que aclara bastante la relación de los derechos de autor y el imperio del plástico. Una película hecha, señora ministra, sin subvenciones y gracias a las donaciones de los internautas.

Així que ja sabeu internautes, a compartir i a gaudir de la cultura lliure!

Karaokes a la xarxa

DdRV vos volia informar sobre una novetat de música a la xarxa que ningú s’imaginava i tots estaveu esperant…Karaokes online per a gaudir en companyia dels vostres amics! Encara que les cançons que ens ofereixen els karaokes online que a continuació vos comentaré, siguen moooolt casposes; són ben divertides (que li ho diguen a un membre de DdRV que ha batut rècords al singstar)….

– Redkaraoke és una xarxa de cantants a Internet. Per a poder participar-hi, hauràs de registrar-te, però… podràs beneficiar-te de beneficis com: cantar, gravar les cançons que més t’agraden com han sonat (!) i xatear amb altres estreles del panaroma musical com tu. A banda, és possible que guanyes el raking i et convertisques en una vertadera estrela. També es pot cantar amb el teu pot cantar amb el teu dueto musical a distància.

–Karaokekanta també té aplicacions similars a Redkaraoke, però podràs formar part fins i tot del Club de la Cançó. Per una altra banda, ens ofereix podcasts musicals, revistes i pàgines musicals interessants. La novetat respecte a Redkaraoke és que es pot descarregar en Demo. Però aquest no té ranking d’artistes ni tants avantatges com l’anterior.

–Karao-ke té un disseny molt més atractiu que els darrers dos karaokes. A més, permet votar a la resta de participants. Com a usuari pots enviar notícies musicals que et semblen interessants, intercanviar trucs i secrets amb altres artistes, cursar sursos de cant, inclús participar a un concurs de vocalistes!

–Karaokeplay té les seues cançons divides per gèneres per a facilitar-li la tasca als seus usuaris. A banda, hi ha una llista de cançons per artistes i per temes. La novetat màxima és que és d’inscripció lliure.

–Cantafacil és el portal més senzill de tots. Conté una llista de les cançons més recents i altra de les més populars. Té una secció de ‘Tips’ per a què t’ajuden a ser el millor a l’escenari.

Per si no has tingut prou, en aquesta pàgina pots descarregar-te karaokes gratuïtament per al teu PC, esperem que gaudiu amb la música més coenta marxosa per passar grans estones!

La llista de Sinde

Un fet que està tenint molt repercussió en el món de les descàrregues i que DdRV no podia deixar de comentar -ja que afecta molt directament a la música- és l’atac que està duent a terme el Ministeri de Cultura a les webs de descàrregues de productes culturals. El Govern podrà acabar amb portals que permeten la descàrrega de fitxers subjectes a copyright en menys d’un mes, mitjançant una ordre judicial a través de la controvertida Comisión de la Propiedad Intelectual. El 8 de gener, si res no canvia, el Ministeri de Cultura aprovarà aquest tema.

Com era predicitble, el món internauta s’ha posicionat en contra de la darrera actuació del Govern. D’aquesta manera, una gran quantitat d’autores i autors s’han adherit a l’anomenada Llista de Sinde, plataforma que pretén la paralització de la llei que amenaça amb el tancament de pàgines de descàrrega sense ordre judicial. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme des de Hacktivistas, xarxa que naix de la comunitat de hacklabs i hackmeetings. Més de 5oo webs ja s’han unit per a evitar que es tanquen els seus llocs. Segons ells, si la situació continua així “el Govern no podrà tancar-los”.

Els 10 primers portals que s’hi adheriren foren els segënts:

1. http://hacktivistas.net

2. http://patiomaravillas.net

3. http://copiaypegasinpiedad.blogspot.com

4. http://sindormir.net

5. http://lordepsylon.net

6. http://www.filmica.com/carlosues

7. http://manje.net

8. http://culturalibre.org

9. http://nodo50.org/casc

10. http://blog.tenak.net

La idea d’aquests activistes és enviar La Llista de Sinde al Ministeri de Cultura i a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria. La trampa de la ordre judicial és que no és una llei, és un reglament, el qual no passa pel Parlament i pot estar modificat pel Govern sempre que es vulga. Segons Victor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, “El Govern vol fer un reesquivada per a botar-se les garanties judicials perquè el que busca és fer il·legal una cosa que ara mateix no ho és, com són les descàrregues”.

Nosaltres des de DdRV vos demanem màxima difusió si sou del gremi.

Confirmat: hi ha vida més enllà d’Spotify

Hui es produeix un fet històric en la curta vida d’aquest bloc: anem a presentar-vos un servei que ens agrada quasi tant com el nostre ben estimat Spotify. Sí, sí, per una volta, hem de reconèixer que n’hi ha vida més enllà, i que esta aplicació té alguns apartats que no només igualen, sinó que milloren respecte a Spotify. Parlem de Grooveshark.

Aquest és un sistema d’escolta de música en streaming dins del navegador, el mateix sistema -amb els mateixos inconvenients- que empra Yes.fm. Però, Grooveshark té un catàleg que no depèn dels acords de la companyia amb les discogràfiques de torn, sinó que són els usuaris qui hi pugen les seues cançons preferides. Així, el potencial que té aquesta pàgina per convertir-se en una mp3pedia universal és enorme. A aquest servei, al contrari que a Spotify, sí trobem als Beatles, i, que nosaltres sapiguem, Bob Dylan encara no hi ha retirat la seua discografia.

Hi ha un altre punt bàsic a favor de Grooveshark. Qui de vosaltres, els nostres estimats lectors, té pensat fer una estança -tipus Erasmus- a l’estranger al llarg dels propers anys? Segur que més d’una o d’un. Una de les majors preocupacions per als redactors de DdRV de cara a una possible fugida de València és la pèrdua d’Spotify. Com ja sabeu, el programa suec només és gratuït a cinc Estats. Per contra, Grooveshark funciona de bades a nivell mundial, i això ens permetrà viatjar amb un poc més de tranquil·litat en el futur.

Com Spotify, Grooveshark ofereix la possibilitat de convertir-se en usuari premium per evitar els anuncis entre cançó i cançó, però, supose que degut a la manca d’usuaris a l’Estat espanyol, en cinc hores d’escolta encara no m’ha eixit cap tipus de publicitat.

Lògicament, Grooveshark també té alguns inconvenients. El més important és que aquesta web no carrega les cançons d’una manera tan veloç com Spotify, sinó que -sobre tot amb connexions lentes- arriba a quedar-se penjat en algun moment aïllat. D’altra banda, les cançons escoltades mitjançant aquest servei no queden registrades al nostre usuari de Last.fm, un problema important per als que estem enganxats a les seues llistes. Quant a les cerques, ocorre que els identificadors (nom de la cançó, artista…) no estan homologats. Per tant, podem trobar-nos al llistat d’artistes a ‘Antonia Font’, ‘antònia font’ o ‘Antònia Font’. Això sí, el que no ocorre és la duplicació de cançons, com sí ocorre a altres serveis similars.

I deixe per al final el més interessant de tot. Tot i no ser una xarxa social tipus Last.fm, Grooveshark sí que conté un important element d’interacció entre els usuaris, ja no només perquè puguen fer-se amics, compartir llistes, marcar cançons com a favorites, etc., sinó perquè són els usuaris i no les discogràfiques, com ja hem esmentat abans, els que decideixen pujar els arxius d’àudio que tenen al seu ordinador. Això permet que trobem a aquesta web nombroses gravacions inèdites dels nostres artistes preferits, el que resulta una sorpresa i una delícia. Per això, vos hem preparat una llista amb unes quantes rareses interessantísimes que hem trobat només en unes hores de busseig per Grooveshark… imagineu tot el que s’hi pot trobar!

[clearspring_widget title=”Grooveshark Widget: Chameleon” wid=”48f3ef6c29317865″ pid=”4b43d9a2a024a1e8″ width=”400″ height=”300″ domain=”widgets.clearspring.com”]

Nota: sí, la possibilitat de posar un embeded player també és un avantatge respecte a Spotify!