Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

En les últimes setmanes, la música de qualitat ha vençut una xicoteta però important batalla al Regne Unit. ‘Killing In The Name’, la mítica cançó que el 1992 treien a la llum els contundents Rage Against The Machine, ha aconseguit arribar a número 1 en la llista de vendes anglesa. Açò ha estat el resultat d’una campanya engegada per la ciutadania per tal d’impedir que el guanyador de l’última edició de The X Factor féra l’agost en l’època nadalenca, quan més singles es venen. Aquest últim, Joe McElderry, aspirava a encapçalar la llista amb la llastimosa ‘The Climb’, un tema original de Miley Cirus (també coneguda com Hannah Montana). Tota una lliçó popular a la forma mercantilista d’entendre la música que propugnen l’anomenat concurs i la indústria cultural en general.

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

4 responses to “Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

  1. susannalt

    M’encanta aquesta entrada. Iniciativa Musical Popular! La veritat és que el tema dels Operacions Triunfos i tota la pesca ja cansa, perquè si ja en els seus inicis tenien un objecte clarament comercial, als darrers anys la cosa ja és per a llençar-se les mans al cap. Us recomane aquest post de El guionista hastiado que els posa a tots de cap per avall. Particularment al·lucinant és la frase d’un tal Toni Curz, de Gestmusic, que va dir alguna cosa així com “este xic és el meu producte i faig amb ell el que vull”. Perquè després encara tinguen els nassos de titllar aquest tipus d’iniciatives de “cíniques”.

  2. Aplaudiments per al temazo! Mira que no m’ho he passat bé jo aporrejant-la al guitar hero o berrejant-la amb versions de la lletra…

  3. Que el mejor grupo de la decada de los 90 -sin duda- desbanque al pop comercial destructor de la música siempre puede dar una dosis de moral a los jóvenes artistas, para que vean que no todo es OT y Factor X: shows basados en el espectáculo y no en la esencia musical. Y si el grupo es RATM, que ademas devolvieron la critica al rock, mejor que mejor!

  4. María Prieto Vicente

    Es una inciativa genial, aunque realmente no tendrían que ser necesarias la puesta en marcha de este tipo de campañas para que la buena música desbancara a la basura en las listas de ventas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s