Ja fa algun temps que circula per internet el nom d’un interessant projecte musical valencià, Mi# (o Mi Sostingut). Darrere aquest nom es troba el cantautor de La Pobla Llarga Josep Artés, que publica les seues maquetes (quatre, fins ara), al seu bloc personal, A ta mare va que fumes.
A les seues lletres trobem referències moltes voltes enfrontades: literàries i adoptades de la televisió, poètiques i explícites, mentre que a la part musical n’hi ha aires de pop, ritmes de cançó tradicional i actitud rock dalt de l’escenari.
Papallones albines:
Aquest estiu, Mi Sostingut va participar en el concurs Sona 9, organitzat per TV3 per a premiar els millors grups emergents en català i, tot i la complicació que suposa per a molts grups valencians arribar al públic del Principat, va quedar entre els 18 finalistes.
Últimament, Artés actua en companyia del baixista Fa bemoll, Martin Martorell. A València, se’ls ha pogut veure en directe últimament a Ca Revolta i a la Facultat de Dret de la UV. S’està fent ja habitual que acompanyen als seus concerts un altre riberenc il·lustre del món de la música, el divertidíssim i multidisciplinar Toni de l’Hostal. Tots tres junts, van visitar fa poc de temps el programa Noctilien de la ràdio de la universitat, on van interpretar una versió de Senior i el cor brutal, València, eres una puta:
Mi Sostingut penja cançons noves pràcticament cada setmana al seu bloc. Aquesta setmana, ha estat el torn d’una versió dels mítics Surfin’ Bichos, a mode de nadala o un homenatge al novel·lista William S. Burroughs, encara que, personalment, cap d’elles arriba al nivell de l’homenatge (per partida doble!) a Ramon Llull i a… Kurt Cobain!
Aquesta incessant activitat ens recorda, una volta més, la cabdal importància de la xarxa a l’hora de construir un nou espai musical valencià, cada volta més divers en quantitat i qualitat, amb un públic que s’ha elaborat a través de Myspace, els blocs o Last.fm el seu propi menú d’informació musical.
decibels de ràdios veïnes 