Els més escoltats d’enguany

L’any s’acaba i la gran majoria de mitjans (no només els dedicats a la música, també els generalistes) s’afanyen per presentar les seues llistes dels millors discos i/o cançons de 2009. A nosaltres la veritat és que ens costa d’entendre com algú pot sentir-se amb la capacitat de seure en la seua cadira de la redacció i disposar-se a posar en ordre la música de tot un any, encara que siga des d’un punt de vista pretesament subjectiu. És possible que en el moment de fer el llistat se’ns oblide algun grup molt important o que hi haja dos artistes que ens agraden molt per coses molt diferents i, per tant, no siguem de capaços de posar-ne un per damunt de l’altre. En definitiva, que el tema aquest de les llistes està sobrevalorat i més vist que la Xarito.

Una altra cosa diferent, tot i que tampoc és el paradigma de l’originalitat (i deixant de banda els més venuts), són els llistats definits pel nombre d’escoltes que s’han fet de cada tema o artista, que com a mínim tenen una base més concreta. Així, dos dels llocs de referència a la xarxa (sí, estem parlant de Spotify i de Last.fm… una altra vegada) han publicat les llistes (1 i 2) amb les cançons i grups que més èxit han tingut entre els seus usuaris. Cal tenir en compte que, tot i que les posicions més altes estan ocupades per artistes mainstream, els usuaris del Last i l’Spoti acostumen a tindre un perfil bastant més alternatiu que el de la majoria de la població. Està de sobres afegir que pel fet que un tema haja estat escoltat més voltes no significa que siga millor, però sí que ens pot servir com a indicatiu per veure quina ha estat la música que més ha marcat aquest 2009. Tenint en compte tot això, destaquem els deu primers llocs de cada llista.

Top 10 de temes més escoltats en Spotify en 2009:

1.-I Gotta Feeling / Black Eyed Peas
2.-Right Round / Amended Album Version by Flo Rida
3.-Sexy Bitch (Featuring Akon;explicit) / Akon, David Guetta
4.-Poker Face / Lady Gaga
5.-Halo / Beyoncé
6.-Use Somebody / Kings Of Leon
7.-Boom Boom Pow / Black Eyed Peas
8.-Ayo Technology / Milow
9.-When Love Takes Over (Feat.Kelly Rowland) / Kelly Rowland, David Guetta
10.-Kids / MGMT

Top 10 artistes més escoltats en Last.fm en 2009:

1.-Lady GaGa
2.-The Killers
3.-Lily Allen
4.-The Prodigy
5.-Franz Ferdinand
6.-Beyoncé
7.-Animal Collective
8.-Green Day
9.-Yeah Yeah Yeahs
10.-Kanye West

Què en penseu? La veritat és que a nosaltres la majoria dels artistes que hi apareixen no ens agraden massa, tot i que hem de reconéixer que moltes de les cançons les hem cantat/ballat en els moments de burrera en els quals se’ns oblida ser alternatius. De la mateixa manera, també ens alegra la presència de gent com Animal Collective, The Prodigy, Kings of Leon, MGMT o els Yeah Yeah Yeahs. Així que ja sabeu, si encara no teniu preparada la música per a la vostra festa de cap d’any, ací dalt podeu trobar algunes idees que de ben segur triomfaran entre els vostres amics més petardos.

Bon any nou i a rebentar de salut!

Descàrregues gratuïtes des de Bandcamp

Fa uns dies, va publicar-se a Bandcamp el nou single del grup aragonès Tachenko, un dels més aclamats al panorama del indie pop estatal. L’escolta increïblement fàcil questa nova cançò, Escapatoria, unida a la participació de la banda als darrers concerts de Micah P. Hinson, ha fet que ja siguem dos els groupies de la banda de Saragossa a DdRV. Aquesta perxa ens permet portar-vos una altra pàgina interessant, especialment per a aquells que tingueu un grup i vulgueu que la gent vos escolte a l’mp3.

Els que vos decidiu a accedir al microsite de Tachenko dins de Bandcamp, veureu la senzillesa del seu funcionament. Les cançons que s’hi pengen es poden escoltar mitjançant un reproductor online que consumeix pocs recursos (a diferència d’altres) o bé es poden descarregar directament. Com a contrapartida de la descàrrega, la pàgina ens demana una adreça de correu per fer-nos arribar el newsletter de l’artista en concret, tot un engorro, però que paga la pena per cançons així.

I si estem disposats a ‘vendre’ la nostra adreça de correu per una cançó, encara més ho estarem quan es tracta d’un àlbum sencer. Nombrosos artistes que es mouen fora dels circuits tradicionals dels discos o de les més novedoses netlabel optaven no fa molt per penjar els seus treballs a pàgines com Rapidshare i enllaçar-los des del seu bloc o pàgina oficial, amb la pèrdua de temps que això comporta per a l’insaciable internauta. A Bandcamp, els visitants només veurem alguna informació bàsica sobre el grup, podrem escoltar el disc sencer abans de descarregar-nos-el, i si decidim fer-ho, hi ha la certesa de trobar-nos davant un arxiu lliure de troians i spyware. Tot això, sense que el grup pague un sol euro per l’ús de l’espai web ofert per Bandcamp i sense que l’usuari haja de veure rebaixada la seua paciència i el seu ample de banda a causa dels anuncis en flash tipus El test de la muerte.

Sembla que tots els implicats ixen guanyant, cert? Tot i això, aquest tipus d’espai web encara són molt millorables: els manca una major participació dels ‘receptors’, encara mantenen l’opció de fixar preus per la descàrrega de cançons, i, al cap i a la fi, és mantinguda per una empresa i no per part de la comunitat d’usuaris.

En qualsevol cas, nosaltres ens quedem amb la millor part de Bandcamp i vos posem uns quants deures per a aquestes vacances d’hivern: conèixer alguns grups. Les recomanacions de hui són Hugo Mas, Cohete, Arthur Caravan i Noise Addict, tots ells amb àlbums descarregables des d’aquesta web.

Jamendo: lliure, legal i il·limitat

Com ja vos avançàrem fa unes setmanes, Jamendo és una plataforma musical internacional que permet la descàrrega de música lliure. DdRV no podia deixar escapar l’atenció d’aquest ja que ens trobem davant de la major comunitat de música lliure.

En aquesta comunitat els artistes que ho desitgen poden penjar la seua música i els seus usuaris poden descarregar cançons sota la llicència Creative Commons.  Jamendo permet streaming de tots els seus àlbums, ja siga en format MP3 o en OGG Vorbis. Encara que també ofereix descàrregues a través de les xarxes de BitTorrent i eDonkey. Les descàrregues són compatibles amb qualsevol reproductor de música.

El nom “Jamendo” naix de la fusió de les paraules  “jam” i “crescendo”. Aquesta plataforma va crear-se l’any 2005 i ja té un catàleg de més de 26.000 àlbums a disposició dels seus usuaris.

Jamendo atorga una petita donació als artistes que així ho sol·liciten. Aquests pagaments es fan per Paypal i es donen a dits artistes, llevat de les despeses bancàries que empra Jamendo per als seus serveis propis. A partir del 2007 es fa una aportació als artistes del 50% dels guanys que dóna la publicitat. Només els grups de música que s’acullen a aquest programa podran obtindre beneficis de la publicitat. El model econòmic de Jamendo permet que els seus usuaris poguen baixar-se la seua música preferida i alhora es remunere el treball d’artistes independents gràcies als ingressos de la publicitat i els usos comercials.

Aquesta comunitat de música és també un espai de comunicació de gran vitatlitat gràcies als nombrosos comentaris, recomanacions, llistes de reproducció i donatius als artistes per part dels seus fidels usuaris. Jamendo ha agilitzat l’ús de la xarxa amb la creació de widgets, els quals vos podeu descarregar ací. Així, qualsevol usuari pot compartir un playlist o àlbum del catàleg de Jamendo. Ja sabem doncs, més modalitats d’escoltar música a la xarxa!

Rage Against The Machine 1 – Música prefabricada 0

En les últimes setmanes, la música de qualitat ha vençut una xicoteta però important batalla al Regne Unit. ‘Killing In The Name’, la mítica cançó que el 1992 treien a la llum els contundents Rage Against The Machine, ha aconseguit arribar a número 1 en la llista de vendes anglesa. Açò ha estat el resultat d’una campanya engegada per la ciutadania per tal d’impedir que el guanyador de l’última edició de The X Factor féra l’agost en l’època nadalenca, quan més singles es venen. Aquest últim, Joe McElderry, aspirava a encapçalar la llista amb la llastimosa ‘The Climb’, un tema original de Miley Cirus (també coneguda com Hannah Montana). Tota una lliçó popular a la forma mercantilista d’entendre la música que propugnen l’anomenat concurs i la indústria cultural en general.

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

Hui recomanem… Mi sostingut

Ja fa algun temps que circula per internet el nom d’un interessant projecte musical valencià, Mi# (o Mi Sostingut). Darrere aquest nom es troba el cantautor de La Pobla Llarga Josep Artés, que publica les seues maquetes (quatre, fins ara), al seu bloc personal, A ta mare va que fumes.

A les seues lletres trobem referències moltes voltes enfrontades: literàries i adoptades de la televisió, poètiques i explícites, mentre que a la part musical n’hi ha aires de pop, ritmes de cançó tradicional i actitud rock dalt de l’escenari.

Papallones albines:

Aquest estiu, Mi Sostingut va participar en el concurs Sona 9, organitzat per TV3 per a premiar els millors grups emergents en català i, tot i la complicació que suposa per a molts grups valencians arribar al públic del Principat, va quedar entre els 18 finalistes.

Últimament, Artés actua en companyia del baixista Fa bemoll, Martin Martorell. A València, se’ls ha pogut veure en directe últimament a Ca Revolta i a la Facultat de Dret de la UV. S’està fent ja habitual que acompanyen als seus concerts un altre riberenc il·lustre del món de la música, el divertidíssim i multidisciplinar Toni de l’Hostal. Tots tres junts, van visitar fa poc de temps el programa Noctilien de la ràdio de la universitat, on van interpretar una versió de Senior i el cor brutal, València, eres una puta:

Mi Sostingut penja cançons noves pràcticament cada setmana al seu bloc. Aquesta setmana, ha estat el torn d’una versió dels mítics Surfin’ Bichos, a mode de nadala o un homenatge al novel·lista William S. Burroughs, encara que, personalment, cap d’elles arriba al nivell de l’homenatge (per partida doble!) a Ramon Llull i a… Kurt Cobain!

Aquesta incessant activitat ens recorda, una volta més, la cabdal importància de la xarxa a l’hora de construir un nou espai musical valencià, cada volta més divers en quantitat i qualitat, amb un públic que s’ha elaborat a través de Myspace, els blocs o Last.fm el seu propi menú d’informació musical.