Radiohead i la (no) deconstrucció del concepte d’àlbum

Un dels grups que més notícies ha generat últimament a les publicacions d’actualitat musical ha estat Radiohead. La mítica banda anglesa, possiblement la més influent a la dècada dels 90, ja va escandalitzar la indústria musical l’any 2007, quan va posar el seu àlbum In Rainbows a disposició de tothom a la seua web amb la possibilitat de pagar un preu indeterminat per la descàrrega. El fet que una de les bandes més importants del planeta regalara la seua música a Internet no va agradar a molts i va causar una gran polèmica. A més, les declaracions dels seus components i, especialment, del su cantant Thom Yorke els han causat més d’un enfrontament amb els guardians de les essències de la propietat intel·lectual (paradoxalment encapçalats en aquestos últims mesos per Lily Allen, qui es va fer famosa gràcies a MySpace).

Thom Yorke, el lleig més guapo de tots els temps

Però ni els bramits d’aquells que s’aferren amb més força al vell model de distribució i consum musical (els que hi tenen més interessos) han aconseguit aturar al grup, que segueix apostant per les noves formes de fer arribar al públic la seua música. A l’agost podíem llegir a diversos mitjans que Radiohead havien penjat una nova cançó a la seu pàgina web, ‘Harry Patch (In Memory of)‘, dedicada a l’últim combatent conegut de la Primera Guerra Mundial, que havia faltat feia poc als 111 anys. Poc després, el grup regalava una altra cançó nova, ‘These Are My Twisted Words‘, amb un estil que continuava amb la línia electrònica dels temes d’In Rainbows i dels treballs en solitari de Thom Yorke. A mitjans de setembre, el cantant treia un single que incloïa dues noves cançons ‘Feeling Pulled Apart by Horses’ i ‘The Hollow Earth’, que es podien adquirir també de manera gratuïta. Tots aquestos llançaments, acompanyats d’unes declaracions del líder de la banda, van fer pensar a gran part de la premsa especialitzada que abandonaven per sempre el concepte d’àlbum com s’ha entés tradicionalment, substituint-lo per aquest model de penjar cançons soltes o EP’s de manera esporàdica.

La banda al complet

Uns dies després, el guitarrist Edd O’brien va aclarir a NME que les paraules de Thom havien estat mal interpretades i que podrem escoltar un nou disc complet de Radiohead al 2010. Tot un alleujament per a molts dels seus seguidors. El fet de proporcionar-nos xicotetes dosi de la seua música està més que bé i es fa més digerible, però encara en som molts els que pensem que el format àlbum, ja siga físic o digital, és molt més que un recull de cançons escollides a l’atzar i que té un significat per ell mateix.

4 comentaris

Filed under Grups, Xarxa i música

4 responses to “Radiohead i la (no) deconstrucció del concepte d’àlbum

  1. Curiosament, hui hem estat parlant sobre Thom Yorke a Corporativa xD
    Hi ha àlbums amb cançons que perfectament podrien anar cadascuna pel seu compte (seria un recull de temes).
    Un bon àlbum necessita un fil conductor (musical i/o a nivel de lletres) que et “duga de la mà” per tot ell i et faça comprendre perquè s’hi inclouen totes les cançons que hi són. Quan escoltes només les cançons soltes d’un artista, pots arribar a descartar algun tema que agafa sentit, de sobte, quan l’escoltes en mig d’un disc

  2. A mi m’agrada el format Album, però moltes vegades m’és igual si les cançons m’agraden per si. Hi ha albums que tenen una determinada intenció, i altres que són només un conglomerat de cançons perquè si.
    Els de Radiohead poden fer el que els done la gana, que ja són un grup més que consolidat, i qualsevol polèmica no farà una altra cosa que més publicitat.

    PD: Thom Yorke xD

  3. hachepunto

    Ojo pipa! xD

  4. Sergio Gómez

    Estoy de acuerdo en que el formato álbum no tiene que desaparecer; son como las novelas de la música, algo compacto que te va conduciendo, con un principio, un nudo y un final. Ahora bien, lo que sí que no tienen cabida ya son las discográficas. Hay que declarar la guerra a la industria musical, que únicamente explota a los artistas, manipulando sus ideas y exprimiéndolos. Donde realmente ganan dinero los grupos es en los conciertos, con lo que su futuro pasa por la autogestión musical, donde todo el proceso entre emisores y receptores sea horizontal y no de sumisión como ahora. Ya vale de parásitos musicales rollo Ramoncín, Bisbal o gente sin ningún talento por el estilo, que chupa del bote hasta que ya no puede más!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s