Monthly Archives: Novembre 2009

Música en directe a la xarxa

Cartell del primer concert del festival, ja passat

Internet no només ha canviat la manera de crear i distribuir música, sinó que ara sembla que la cosa ha arribat també als directes. Fa uns dies explicàvem l’experiència dels Wilco i hui volem parlar de l’Eristoff Internative Festival, “el primer festival online de música”. No hi ha res més lluny de la nostra intenció que voler fer-li publicitat a la marca de vodka, més que res perquè no l’hem provada mai i perquè a DdRV* som més de beure rom, però tot i això la iniciativa ens pareix interessant i digna de comentar en un blog com aquest.

El projecte es presenta com un festival “creat per a Internet i difós exclussivament per aquest mitjà”. Per això, cada nit de lluna plena a les 22 h la seua web es transforma en una finestra directa als concerts, “en els que els usuaris podran deixar de ser mers espectadors per a formar part de l’espectacle, modificar-lo i crear-lo”. Les actuacions estan obertes a tothom, l’única cosa que cal és una connexió a Internet amb una amplària suficient, i llestos. També hi ha la possibilitat d’assistir en viu, però primer s’ha d’esbrinar on es realitzarà el concert, ja que cada vegada es fa a un lloc diferent.

Com podem veure al cartell de més amunt, el festival es va inaugurar el dia 7 del passat mes de juliol, amb l’actuació dels fantàstics Love Of Lesbian i va continuar el 4 d’octubre amb Delorean, un dels grups més rellevats de pop electrònic a l’Estat Espanyol. És d’agrair que la marca haja apostat per la música de qualitat i no s’haja deixat temptar per les radiofórmules que segurament li haguéren aportat més audiència. De moment no se sap quins seran els pròxims grups en actuar ni les dates en les quals ho faran, però els secrets s’aniran desvetllant a poc a poc a la seua web.

A DdRV apreciem aquesta proposta i ens agrada en tant que és una manera original d’acostar la música als usuaris. Però, tot i que com diuen a la organització del festival “no fan falta entrades, ni reserves, ni pagaments, ni desplaçaments”, creguem que la música en directe és insubstituïble i seguim preferint els concerts en viu. A nosaltres ens agrada fer cua nerviosos, suar durant l’actuació i cridar com a bons groupies mentre intentem que el cap del de davant no ens tape l’escenari, què li farem. En qualsevol cas, ens alegra que apareguen iniciatives com aquesta, que poden ser un bon complement a la música en la vida real.

* Sí, nosaltres també tenim sigles, què passa?

10 comentaris

Filed under Xarxa i música

Llegir música (I)

Una manera no auditiva per a estar en contacte amb la música a través de la xarxa són les revistes especialitzades en aquest tema. També podem trobar algunes d’elles en edició impresa, però la divulgació d’aquestes publicacions és més comuna a la xarxa, donades les seues característiques i els seus avantatges.

Mediatico no és una revista, és més bé un catàleg de revistes musicals de diferents estils. En realitat, és un directori de periòdics, revistes i ràdios; però nosaltres ens referíem a l’apartat de revistes musicals ja que en ell s’hi inclouen publicacions a la xarxa de tots els estils pensables. Hi trobem més de 70 revistes al nostre abast.

Muzikalia, o la revista d’actualitat online independent, va nàixer a l’any 2000 i destaca per les seues entrevistes i reportatges. A més, s’hi inclouen tots els concerts amb un índex alfabètic. Aquesta revista recomana cinc discs per setmana i fa resenyes musicals, totes lloables. Com no, té fòrums de debat i blogs que continuen amb la temàtica de la revista però de manera personalitzada. Muzikalia va tenir un problemeta amb l’SGAE:

-La revista Mondosonoro, encara que siga més popular la seua versió impresa, també té versió digital.

Aquesta té l’estructura com la de qualsevol periòdic digital convencional a més de tenir possibilitat de subscripció. Ha estat guardonada amb el Premi 2009 de la Unió Fonogràfica Independent de la Música Independent (UFI) a millor mitjà de comunicació.

L'edició en paper de Mondosonoro, amb La bien querida com a portada.

-L’Enderrock és la primera publicació seriada de rock en català. Ja té més de deu anys de vida i també ha estat guardonada. En aquest cas amb el Premi Nacional de Cultura 2004 de la Generalitat de Catalunya, per la seua aposta en l’àmbit musical i juvenil en català. Les capçaleres editades són: Enderrock, Sons de la Mediterrània, jaç, Rockcol·lecció i l’Espectacle. La diferència respecte les altres revistes esmentades és que aquesta dóna la possibilitat de comprar CDs a través de la seua botiga digital, fins i tot, té un catàleg de més de 2,700 CDs. Com a novetat també hi trobem a la web la possibilitat de descarregar-se fons d’escriptori i logos per al mòbil. No hi ha cap dubte que aquesta revista està a l’última.

Mister Pollo. La finalitat d’aquest blog és informar sobre grups alternatius i no són suficientment reconeguts. El Senyor Pollastre penja discs i videoclips d’aquests grups moderns amb el seu vist-i-plau corresponent. El Senyor Pollastre no es fa responsable del que facen els seguidors dels grups de música d’aquest blog. Per a publicar un disc, EP, maqueta o promo, heu de contactar amb Mr. Pollastre ací.

Jenesaispop, o la revista moderna per excel·lència, va nàixer a l’any 2006 de la mà d’un grup d’amics interessats en el món blogger i, la majoria, llicenciats en Ciències de la Informació. Els seus creador afirmen que han estat influenciats per la moda, el cine, el disseny i la tele.

Destaquen els seus Top 20 setmanals i les seues curioses notícies. Com a exemple d’aquestes: el Top 100 frases de Shakira. Jenesaispop… és un tsunami.

Ens acomiadem amb una cançó de Klaus&Kinski en la festa aniversari de Jenesaispop.

4 comentaris

Filed under pàgines sobre música, Xarxa i música

Música a les xarxes socials: revelació o estafa?

Si l’altre dia parlàvem de la incorporació de Google a la batalla per la música en Internet, ara ens hem assabentat que no es tracta de l’únic gegant 2.0 que no vol quedar-se sense la seua part del pastís. Les grans empreses han vist que el futur de la música passa ineludiblement per la xarxa i ningú no es vol quedar enrere. Evidentment, Facebook tampoc.

És per això que, a partir d’ara, permetrà als seus usuaris regalar música a través de la seua Gift Shop. Això sí, per a adquirir els regals de Facebook els usuaris els han de comprar amb els crèdits de la xarxa social (que es compren amb diners dels de veritat). Els usuaris dels EUA ja poden comprar cançons en streaming per 1 crèdit o descarregar l’mp3 per 10 crèdits (cada crèdit equival a 9 centaus de dòlar). Hi ha un inconvenient, però: el destinatari del regal pot reproduir-la des del News Feed del seu Facebook o des de Lala, només una vegada. La resta de reproduccions estaran limitades a un clip de 30 segons, que també podran escoltar els amics de l’usuari. Des del nostre punt de vista, una estratègia molt poc arriscada i massa restrictiva, que no s’adapta a la facilitat amb què es pot escoltar música actualment a Internet.

L’altra companyia que mou fils en aquest sentit és MySpace. Tot i que els de la News Corporation han servit a milers de grups per a donar-se a conéixer i sempre han mostrat una especial sensibilitat en l’aspecte musical, fa temps que la xarxa social ha quedat desfasada. Açò és degut, potser, a les seues poques opcions de personalització i la poca qualitat estètica dels seus espais. És per això que han anunciat una estratègia de retorn.

Aquesta estratègia consistirà en l’oferta de nous serveis relacionats amb la música, entre ells el de l’obertura d’un nou portal de videoclips, el MySpace Music Videos. Aquest lloc emmagatzemarà clips dels seus socis llicenciats actuals, i oferirà als usuaris recomanacions basant-se en els vídeos que veuen els seus amics. La xarxa social ha llançat també MySpace Artist Dashboard, que donarà als artistes i a les discogràfiques més informació sobre els perfils i descàrregues de la seua web. A més, d’ara endavant s’inclouran enllaços per a la compra de música en iTunes, Amazon i iLike als espais de MySpace Music.

Vist açò ens preguntem: és realment necessari en el context en què ens trobem? Representa realment un pas endavant? Des de Decibels de Ràdios Veïnes seguim apostant decididament per l’Spotify o, en el seu defecte, per les formes de transmissió de la música més directes, més lliures i menys restritives.

6 comentaris

Filed under Google, Spotify, Xarxa i música

Les netlabel… o la descentralització de la indústria musical

Ja fa anys que parlem de la crisi de la indústria musical en el seu conjunt. No crec que calga recordar les xifres de tancament de tendes de discos, els retalls de personal que han fet nombroses discogràfiques, ni les últimes ocurrències amb que les grans labels han intentat adaptar-se al nou mercat musical.

Front a l’inevitable enfonsament de les discogràfiques tradicionals -la majoria grans màquines de fer diners mitjançant la promoció de discos d’escolta fàcil-, cada volta emergeixen amb més força les anomenades netlabel. Estaríem enganyant de dir que aquestes formes de distribució arriben a un públic majoritari, però la seua expansió qualitativa i quantitativa els darrers anys no ens obliga sinó a pensar que seran un dels referents del futur quant a la publicació de música.

Les netlabel van nàixer fruit de les possibilitats que internet donava els creadors de música electrònica per intercanviar sons i samples amb què dur a terme noves creacions. Els intercanvis mitjançant programes especialitzats van donar pas a les webs dedicades a la publicació d’aquests treballs, i aquestes, a les actuals netlabel.

Habitualment, les pàgines de les netlabel són molt senzilles, mitjançant l’ús de tecnologies wiki o de plantilles de bloc. Normalment, la música s’ofereix en format .rar per a qui vulga descarregar-se un àlbum i em .mp3 o .flac quan es tracta de cançons soltes. Una marca distintiva de les netlabel és el fet de treballar amb llicències copyleft, el que les diferència encara més de les discogràfiques tradicionals i apel·la als orígens de la música electrònica.

Com moltes d’elles declaren als seus sites, l’objectiu principal dels artistes que aposten per penjar les seues cançons a una netlabel és donar-se a conèixer i poder donar més concerts, que és el que realment dóna de menjar els artistes hui en dia. Potser això resulte un poc diferent, degut, precisament, a la dispersió i abundància de les netlabel, fet pel qual es va crear el portal netlabels.org, que ara mateix està en reconstrucció i que en breu tornarà a proporcionar una llista amb detalls de les diferents plataformes que trobem a la xarxa.

Tot i que la majoria de netlabel que podem trobar a la web són de música electrònica, cada volta són més les que es defineixen com a eclèctiques, i publiquen tota mena d’artistes. Una important contribució a aquest canvi ha estat el fet de poder establir estudis casers a les cases de molts músics, gràcies a la baixada del preu del material per a la gravació digital i a la senzillesa del propi procés de gravació per ordinador.

Per evitar la temptació de catalogar aquests projecte d’amateur, cal esmentar que moltes d’aquestes plataformes lliuren també els discos del seu catàleg en format físic, per al públic que desitge recompensar els autors per les seues creacions.

I per finalitzar, vos deixem un recull de netlabel molt recomanables… gaudiu del seu catàleg!

Trastienda

Nascuda a Salamanca l’any 2005, és mantinguda per un equip de sis persones i alberga un catàleg de més de 30 artistes de diferents llocs del món. Des del seu catàleg, centrat en pop, rock i folk, vos presentem el grup 1984:

No news from my past

La netlabel gallega A Regueifa va sorgir l’any 2007 com a iniciativa d’un dels membres del grup de pop electrònic Fanny + Alexander. Des d’aleshores, ha publicat no només àlbums, sinó també llibres, principalment, en gallec i d’estils musicals ben diversos.

Fanny + Alexander – Espida de credo

Tot i no tractar-se d’una netlabel stricto sensu, Producciones Doradas, amb seu a Barcelona, penja tots els seus àlbums a  la seua web, on declara que el seu objectiu és difondre “una cultura crítica i independent”. Al seu catàleg trobem a Joe Crepúsculo, un dels artistes més coneguts de l’escena indie estatal i que també es membre de Tarántula:

Antisistema solar

dpop

Aquest segell, que, com el seu nom indica, se centra en el pop,  ens possibilita l’escolta de programes de ràdio en podcast i la consulta de concerts. Entre altres grups hi trobem els ja separats Grande-Marlaska:

A partir de ahora

3 comentaris

Filed under Xarxa i música

Torna yes.fm en versió Premium debades!

Torna Yes.fm carregat de música gràcies a la gran quantitat d’usuaris que utilitzaren la versió Premium del primer portal de música de l’Estat espanyol. Aquesta emissora recopila més de 3.000.000 cançons de tots els estils musicals dels últims 60 anys.

I com es diferenciarà aquest portal musical de l’anterior versió? Entre les novetats que presenta Yes.fm destaca la secció “Novetats de” on estan incloses les novetats de cada estil musical (indie, por, rock, clàssica, urban, electro, blues/jazz, etc). A més, hi ha una secció gratuïta on es poden escoltar les estrenes de diferents grups de música: des dels més establerts al panorama musical, fins els novells.

Un altre avantatge d’aquesta emissora és que mitjançant Yes.fm pots comprar entrades per als concerts dels teus grups predilectes. Però no sols això, també tens la possibilitat de vendre-les si t’empenedeixes. Fins i tot, s’hi poden consultar els acords de les cançons que s’escolten, gràcies als enllaços a la web Lacuerda.net.

Cal assenyalar que el registre gratuït ofereix la possibilitat d’escoltar només fragments de 30 segons de cada cançó o d’incloure-la a una llista de reproducció de al menys 30 cançons. Així, eixes 30 peces musicals s’escoltaran completa i gratuïtament. Per una altra banda, les ràdios d’artista són semblants a les de Last.fm. Açò és positiu perquè és gratuït; no obstant això, es limita el nombre de cops que pots passar una cançó que no t’agrada.Un altre petit problema que hem trobat és que  s’escolta a través de la web. Per tant, si ens falla l’explorador web, tindrem problemes. A més a més, els exploradors web solen penjar-se bastant ràpidament.  A banda, les cançons que escoltes en Yes.fm no queden enregistrades al Last.fm.

Per tot això, recomanem Spotify abans que Yes.fm, tot i que té funcions interessants com la ràdio. Però, només pots gaudir completament de Yes.fm si ets usuari Premium (des de 6,90 €/mes). Cal destacar que el preude la subscrició per mes inclou l’IVA per a subscriptors anuals.

Per una altra banda, també es pot escoltar música totalment gratis en la secció del portal anomenada “Promociones”. Des d’ací es pot escoltar a una sèrie d’artistes que el portal ens ofereix als apartats “Novedades en escucha gratis” i “¡Apuestas yes.fm gratis!”. Cada dia les propostes que ens ofereix el portal en aquestes seccions són diferents.

Ens acomiadem de vosaltres amb la ràdio de Lori Meyers en Yes.fm!

5 comentaris

Filed under Xarxa i música