Tots tres redactors d’aquest bloc ens considerem fans de l’Spotify. Qui no conega aquesta aplicació i escolte habitualment música en l’ordinador, s’està perdent una de les sensacions de software d’enguany.
Spotify és un programeta creat a Suècia per dos joves programadors i llançat el mes d’octubre de 2008, que permet l’escolta online de quasi qualsevol cançó existent en qualsevol moment i en l’ordre que l’usuari vulga. És a dir, és com tindre tota una biblioteca musical al teu abast, sempre i quan estigues connectat a la xarxa.
Spotify té dues versions: la gratuïta i la de pagament. Els seus ingressos provenen dels anuncis (en àudio i mitjançant banners publicitaris al programa) que senteixen els usuaris que opten per la versió gratuïta i de la quota (de 10€ al mes) que paguen els usuaris premium, que també poden gaudir del programa a certs models de telèfon d’última generació.
Després d’anys de ennfrontament de la indústria musical (especialment per part de les quatre grans companyies) amb la xarxa -l’última batalla tingué lloc fa uns mesos, amb el tancament de The Pirate Bay-, sembla que se’n han adonat que l’internet és l’eina de distribució clau per al futur de la música. Així, tant les grans companyies com les independents (i molts grups autoeditats) han cedit els seus catàlegs a Spotify, rebent una compensació econòmica segons les voltes que s’haja reproduït una cançó.
L’ús del programa és molt intuïtiu (amb una aparença molt semblant al popular reproductor iTunes), així que, fins i tot per a usuaris novells, es tracta d’un software molt senzill d’utilitzar. Les cançons s’escolten en streaming, és a dir, no es poden descarregar, però es carreguen molt més ràpidament que a altres serveis similars, com last.fm o goear.com.
Si voleu provar Spotify es necessita una invitació. Nosaltres tenim unes quantes -tot usuari en té, no som privilegiats…-, així que ja sabeu a qui dirigir-vos si en voleu. Si teniu problemes per a utilitzar-les, també vos podem tirar una mà amb la instal·lació del software. Aquest té versions per a Windows i Mac. Mentre es desenvolupa la versió per a linux, els usuaris d’Ubuntu ja poden gaudir del programa mitjançant Wine.
Com que a aquest bloc ens agradaria comptar amb la participació dels lectors, anirem presentant ací llistes de reproducció per a l’Spotify (un altre avantatge d’aquest programa: la possibilitat de compartir playlists entre usuaris), per a que pugueu sentir la música que vos presentem. Vos convidem també a presentar les vostres (llistes) als comentaris, que ens donen peu a noves entrades, i també a fer tot tipus de recomanacions -musicals i estilístiques- a la secció “Quant a”.
Salutacions hertzianes!
Spotify es lo mejor. La posibilidad de escuchar toda la música que quieras sin tener que bajártela y gratis es un gran recurso.
Aunque los anuncios son muy molestos.
Yo también soy usaria de Spotify, es una magnífica idea, y la verdad es que desde que conozco esta aplicación, he dejado de descargarme música en el ordenador, ya que la rapidez y calidad de la música ofrecida por Spotify es increible.
Sense dubte em sembla una bona iniciativa, i més encara en un moment complicat com el que estem vivint (la crisi), i també en una societat on els programes tipus Emule estan guanyant cada vegada més importància.
Resulta una aposta que mira cap al futur, tant dels artistes com de la cultura musical en general i que, com haveu dit a l’últim paràgraf, proposa una nova (o no tant; potser més que nova, oblidada) manera de viure la música: compartint-la amb els altres.
Home, intuitiu, intuitiu…
Cal dir que la publicitat té eixe puntito que quan estàs en mode relax total, et desperta.
No sóc massa fan de l’Spotify, sobretot perquè no té versió per a Linux. Però en el fons sé que està bé poder escoltar música de qui siga immediatament, sense tindre que esperar a descarregar.
Molt entretingut el bloc, m’agrada, he sigut capaç de llegir-ho tot sencer! 🙂
Suelo usar el programa y hay que decir que es muy útil. Además, permite que no se te quede bloqueado el ordenador de tanta música.
Spotify rules 😉
Només una aclaració: Maria, mitjançant Wine sí que funciona sota Linux… prova-ho!
SM
Yo si que suelo escuchar música en el ordenador y la verdad que no tenía ni idea que existía este programa. Gracias por la aportación 🙂
Al meu pis també som fans!
M’agrada el bloc!
Doncs jo he de dir que ací, no sé si per estar boca avall, ha deixat de funcionar-me jajajaja. Igualment, segueix l’icona al meu escriptori, per a quan torne cap a casa.
Besets rogets!
PD: Ja vos passaré una mica de música argentina contemporánea, perque de tangos ja en tinc prou!
Iuhuuu, sí, Maite 🙂
Et passa com a Jaume, que et demanen fer-te premium per eixir de l’Estat… però sempre pots provar amb un proxy… a Google trobaràs tutorials muahahahahaaaa
El millor de l’Spotify és que, malgrat notables excepcions excepcionals com els Beatles i alguns altres artistes (AD/DC tampoc estava, em pareix?), TOTA la resta està o estarà en algun moment, i això casa molt bé amb un d’aqueixos aspectes amb què es defineix a Internet: l’accés pràcticament il·limitat a la informació, en aquest cas a la música.
Personalment, xiquets, a mi em va de perles escoltar música mentre faig feina: passar apunts és fa tasca més dinàmica si tinc al Yann Tiersen, a la Regina Spektor o al Joan Miquel per darrere posant-li ritme al tema. Molt més entretingut, on va a parar.
Retroenllaç: Google strikes back « decibels de ràdios veïnes
Interessant article a Hipersónica: http://www.hipersonica.com/tecnologia/cinco-cosas-que-mejoraria-de-spotify
El darrer mes de setembre em parlaren d’spotify i sembla que està genial! Em recorda una mica -tot i que ben mirat no té massa a veure- amb http://www.icatfm.cat, ho heu provat? És una pàgina web on es pot escoltar música online -sense descàrregues- a diversos canals i de diferents tipus (jazz, músiques del món, etc). A més a més, la pàgina indica quina cançó sona en cada moment i el disc al qual pertany. Està genial!
Sí, coneixia iCat.fm, però no me’n havia adonat d’afegir-la als enllaços… ara mateix ho faig… gràcies 😉
No coneixia aquesta aplicació, així que m’ha semblat molt interessant l’entrada sobre l’Spotify.
Continueu sorprenent-nos!
Per cert, estaré atenta als llistats de cançons que publiqueu.
Retroenllaç: Voddler, ¿el Spotify del cine? « Ciberculturetas
Retroenllaç: The Internet killed the (old school) radio star « decibels de ràdios veïnes