Monthly Archives: Octubre 2009

Google strikes back

Correu electrònic, motor de cerca, traductor, mapes, blogs, llibres, documents, fotos, vídeos, xat, lector RSS, notícies, textos acadèmics, navegador… L’expansió de Google sembla no tindre fi. De vegades pot resultar molest que la companyia nord-americana controle la nostre activitat a la xarxa fins a aquest punt, però tenint en compte l’excel·lent qualitat dels seus serveis i la seua total gratuïtat, qui s’hi pot resistir? Mentre encara s’especula sobre el nou sistema operatiu Google OS i en som molts els que esperem una invitació per a provar la versió beta de la meta-xarxa social Google Wave, l’empresa ens sorprén amb la presentació d’un nou servei: Google Music.

L’experiència ens diu que, habitualment, quan Google presenta un nou servei la seua competència directa queda fulminada (i, si no, la compra com ja va fer amb YouTube). La qüestió és que gràcies a la seua modernitat, opcions de personalització  i preocupació pels detalls més mínims, el (imminent) monopoli de Google sembla més que justificable. Aquesta vegada l’empresa contraataca en el camp de la música, de manera que si esteu utilitzant el vostre Spotify no s’estranyeu si l’escolteu tremolar…

El funcionament de Google Music serà el següent: quan introduïm al motor de cerca de Google el nom d’algun músic, títol de cançó o d’àlbum, entre els resultats ens apareixerà l’opció d’escoltar completament les cançons i fins i tot de poder comprar-les (la fi de l’iTunes?). Açò és possible gràcies als acords que la companyia ha signat amb MySpace, iLike i Lala. De la mateixa manera (i ací és on Google marca la diferència) podrem cercar música introduint simplement un fragment de la lletra de la cançó (com fins ara havien fet Shazam o Midomi). Per si fóra poc, l’empresa també ha establert acords amb Pandora, imeem i Rhapsody de manera que ens ajudarà a descobrir nova música relacionada amb els artistes cercats (adéu Last.fm?). I sembla ser que tot això és només el principi.

La mala notícia és que, de moment, aquest nou servei només s’oferirà als Estats Units, ja que moltes de les companyies amb qui s’han signat acords estan operatives únicament allà. De tota manera, esperem que ens arribe prompte ací per tal de poder comprovar si estem davant d’una nova victòria del monstre de la xarxa.

4 comentaris

Filed under Google, Xarxa i música

El futur de la música a internet?

Tots tres redactors d’aquest bloc ens considerem fans de l’Spotify. Qui no conega aquesta aplicació i escolte habitualment música en l’ordinador, s’està perdent una de les sensacions de software d’enguany.

Spotify és un programeta creat a Suècia per dos joves programadors i llançat el mes d’octubre de 2008, que permet l’escolta online de quasi qualsevol cançó existent en qualsevol moment i en l’ordre que l’usuari vulga. És a dir, és com tindre tota una biblioteca musical al teu abast, sempre i quan estigues connectat a la xarxa.

Spotify té dues versions: la gratuïta i la de pagament. Els seus ingressos provenen dels anuncis (en àudio i mitjançant banners publicitaris al programa) que senteixen els usuaris que opten per la versió gratuïta i de la quota (de 10€ al mes) que paguen els usuaris premium, que també poden gaudir del programa a certs models de telèfon d’última generació.

Després d’anys de ennfrontament de la indústria musical (especialment per part de les quatre grans companyies) amb la xarxa -l’última batalla tingué lloc fa uns mesos, amb el tancament de The Pirate Bay-, sembla que se’n han adonat que l’internet és l’eina de distribució clau per al futur de la música. Així, tant les grans companyies com les independents (i molts grups autoeditats) han cedit els seus catàlegs a Spotify, rebent una compensació econòmica segons les voltes que s’haja reproduït una cançó.

L’ús del programa és molt intuïtiu (amb una aparença molt semblant al popular reproductor iTunes), així que, fins i tot per a usuaris novells, es tracta d’un software molt senzill d’utilitzar. Les cançons s’escolten en streaming, és a dir, no es poden descarregar, però es carreguen molt més ràpidament que a altres serveis similars, com last.fm o goear.com.

Si voleu provar Spotify es necessita una invitació. Nosaltres tenim unes quantes -tot usuari en té, no som privilegiats…-, així que ja sabeu a qui dirigir-vos si en voleu. Si teniu problemes per a utilitzar-les, també vos podem tirar una mà amb la instal·lació del software. Aquest té versions per a Windows i Mac. Mentre es desenvolupa la versió per a linux, els usuaris d’Ubuntu ja poden gaudir del programa mitjançant Wine.

Com que a aquest bloc ens agradaria comptar amb la participació dels lectors, anirem presentant ací llistes de reproducció per a l’Spotify (un altre avantatge d’aquest programa: la possibilitat de compartir playlists entre usuaris), per a que pugueu sentir la música que vos presentem. Vos convidem també a presentar les vostres (llistes) als comentaris, que ens donen peu a noves entrades, i també a fer tot tipus de recomanacions -musicals i estilístiques- a la secció “Quant a”.

Salutacions hertzianes!

18 comentaris

Filed under Spotify, Xarxa i música

Primera emissió

Amb aquesta entrada, encetem el nostre camí a la xarxa. Música i internet seran el centre de les nostres entrades.

Les immenses possibilitats que ofereix la xarxa de cara a la distribució de la cultura esdevé un dels fenòmens més interessants de l’actualitat social. Caminem cap a un futur -quasi present- en què cadascú tindrà la seua pròpia ràdio, una ràdio compartida amb amics, veïns o desconeguts, però que servirà per a ampliar la nostra visió de la cultura.

Per als curiosos, el nom d’aquest bloc ha sigut extret, com no, d’una cançó: “Multicinemes”, d’Antònia Font:

1 comentari

Filed under Xarxa i música