Ara que tan d’actualitat està el tema dels drets d’autor i la descàrrega de continguts culturals a la xarxa (especialment música), és un bon moment per a preguntar-nos si coneixem realment què diu la legislació espanyola sobre tots aquestos temes a hores d’ara. Ens sorprendria saber que moltes de les coses que fem amb total normalitat i de manera quotidiana són il·legals segons l’Estat Espanyol. Per exemple, sabíeu que si l’amo d’un bar posa música de l’Spotify al seu local, encara que tinga la versió premium, està incorrent en la il·legalitat? Cal recordar que el fet que un acte siga il·legal no vol dir en tots els casos que siga un delicte, que és un concepte molt més dur. Qüestions com aquesta ens les respon Javier de la Cueva, advocat especialitzat en Propietat Intel·lectual i Noves tecnologies, a través d’un test que han preparat des de Lainfomacion.com.
En aquesta mateixa web, estan fent un seguiment bastant detallat sobre les ultimes operacions del Ministeri de Cultura en aquesta matèria. Així mateix, han el·laborat un gràfic ben il·lustratiu que ens explica d’una manera simple i clara com funcionaria la llei per a tancar pàgines webs de González-Sinde. El podeu veure ací.
Per últim, i seguint amb el mateix tema, ens agradaria recomanar-vos l’article ‘El imperio (del plástico) contraataca‘ del bloc del periodista Bernardo Gutiérrez, del qual voldríem destacar aquest fragment:
Lucrarse con el trabajo ajeno (ya sea en Internet o en el top manta) tiene que ser perseguido. Pero estamos hablando de otra cosa. De música, de compartir, de libertad, de nuevos formatos, de un nuevo medio (Internet) que ha quitado los privilegios a la industria. La señora Sinde debería ver el documental, Good Copy, Bad Copy, que aclara bastante la relación de los derechos de autor y el imperio del plástico. Una película hecha, señora ministra, sin subvenciones y gracias a las donaciones de los internautas.
Així que ja sabeu internautes, a compartir i a gaudir de la cultura lliure!