En aquesta mateixa web, estan fent un seguiment bastant detallat sobre les ultimes operacions del Ministeri de Cultura en aquesta matèria. Així mateix, han el·laborat un gràfic ben il·lustratiu que ens explica d’una manera simple i clara com funcionaria la llei per a tancar pàgines webs de González-Sinde. El podeu veure ací.

Per últim, i seguint amb el mateix tema, ens agradaria recomanar-vos l’article ‘El imperio (del plástico) contraataca‘ del bloc del periodista Bernardo Gutiérrez, del qual voldríem destacar aquest fragment:

Lucrarse con el trabajo ajeno (ya sea en Internet o en el top manta) tiene que ser perseguido. Pero estamos hablando de otra cosa. De música, de compartir, de libertad, de nuevos formatos, de un nuevo medio (Internet) que ha quitado los privilegios a la industria. La señora Sinde debería ver el documental, Good Copy, Bad Copy, que aclara bastante la relación de los derechos de autor y el imperio del plástico. Una película hecha, señora ministra, sin subvenciones y gracias a las donaciones de los internautas.

Així que ja sabeu internautes, a compartir i a gaudir de la cultura lliure!

- Redkaraoke és una xarxa de cantants a Internet. Per a poder participar-hi, hauràs de registrar-te, però… podràs beneficiar-te de beneficis com: cantar, gravar les cançons que més t’agraden com han sonat (!) i xatear amb altres estreles del panaroma musical com tu. A banda, és possible que guanyes el raking i et convertisques en una vertadera estrela. També es pot cantar amb el teu pot cantar amb el teu dueto musical a distància.

-Karaokekanta també té aplicacions similars a Redkaraoke, però podràs formar part fins i tot del Club de la Cançó. Per una altra banda, ens ofereix podcasts musicals, revistes i pàgines musicals interessants. La novetat respecte a Redkaraoke és que es pot descarregar en Demo. Però aquest no té ranking d’artistes ni tants avantatges com l’anterior.

-Karao-ke té un disseny molt més atractiu que els darrers dos karaokes. A més, permet votar a la resta de participants. Com a usuari pots enviar notícies musicals que et semblen interessants, intercanviar trucs i secrets amb altres artistes, cursar sursos de cant, inclús participar a un concurs de vocalistes!

-Karaokeplay té les seues cançons divides per gèneres per a facilitar-li la tasca als seus usuaris. A banda, hi ha una llista de cançons per artistes i per temes. La novetat màxima és que és d’inscripció lliure.

-Cantafacil és el portal més senzill de tots. Conté una llista de les cançons més recents i altra de les més populars. Té una secció de ‘Tips’ per a què t’ajuden a ser el millor a l’escenari.

Per si no has tingut prou, en aquesta pàgina pots descarregar-te karaokes gratuïtament per al teu PC, esperem que gaudiu amb la música més coenta marxosa per passar grans estones!

Com era predicitble, el món internauta s’ha posicionat en contra de la darrera actuació del Govern. D’aquesta manera, una gran quantitat d’autores i autors s’han adherit a l’anomenada Llista de Sinde, plataforma que pretén la paralització de la llei que amenaça amb el tancament de pàgines de descàrrega sense ordre judicial. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme des de Hacktivistas, xarxa que naix de la comunitat de hacklabs i hackmeetings. Més de 5oo webs ja s’han unit per a evitar que es tanquen els seus llocs. Segons ells, si la situació continua així “el Govern no podrà tancar-los”.

Els 10 primers portals que s’hi adheriren foren els segënts:

La idea d’aquests activistes és enviar La Llista de Sinde al Ministeri de Cultura i a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria. La trampa de la ordre judicial és que no és una llei, és un reglament, el qual no passa pel Parlament i pot estar modificat pel Govern sempre que es vulga. Segons Victor Domingo, president de l’Associació d’Internautes, “El Govern vol fer un reesquivada per a botar-se les garanties judicials perquè el que busca és fer il·legal una cosa que ara mateix no ho és, com són les descàrregues”.

Nosaltres des de DdRV vos demanem màxima difusió si sou del gremi.

Aquest és un sistema d’escolta de música en streaming dins del navegador, el mateix sistema -amb els mateixos inconvenients- que empra Yes.fm. Però, Grooveshark té un catàleg que no depèn dels acords de la companyia amb les discogràfiques de torn, sinó que són els usuaris qui hi pugen les seues cançons preferides. Així, el potencial que té aquesta pàgina per convertir-se en una mp3pedia universal és enorme. A aquest servei, al contrari que a Spotify, sí trobem als Beatles, i, que nosaltres sapiguem, Bob Dylan encara no hi ha retirat la seua discografia.

Hi ha un altre punt bàsic a favor de Grooveshark. Qui de vosaltres, els nostres estimats lectors, té pensat fer una estança -tipus Erasmus- a l’estranger al llarg dels propers anys? Segur que més d’una o d’un. Una de les majors preocupacions per als redactors de DdRV de cara a una possible fugida de València és la pèrdua d’Spotify. Com ja sabeu, el programa suec només és gratuït a cinc Estats. Per contra, Grooveshark funciona de bades a nivell mundial, i això ens permetrà viatjar amb un poc més de tranquil·litat en el futur.

Com Spotify, Grooveshark ofereix la possibilitat de convertir-se en usuari premium per evitar els anuncis entre cançó i cançó, però, supose que degut a la manca d’usuaris a l’Estat espanyol, en cinc hores d’escolta encara no m’ha eixit cap tipus de publicitat.

Lògicament, Grooveshark també té alguns inconvenients. El més important és que aquesta web no carrega les cançons d’una manera tan veloç com Spotify, sinó que -sobre tot amb connexions lentes- arriba a quedar-se penjat en algun moment aïllat. D’altra banda, les cançons escoltades mitjançant aquest servei no queden registrades al nostre usuari de Last.fm, un problema important per als que estem enganxats a les seues llistes. Quant a les cerques, ocorre que els identificadors (nom de la cançó, artista…) no estan homologats. Per tant, podem trobar-nos al llistat d’artistes a ‘Antonia Font’, ‘antònia font’ o ‘Antònia Font’. Això sí, el que no ocorre és la duplicació de cançons, com sí ocorre a altres serveis similars.

I deixe per al final el més interessant de tot. Tot i no ser una xarxa social tipus Last.fm, Grooveshark sí que conté un important element d’interacció entre els usuaris, ja no només perquè puguen fer-se amics, compartir llistes, marcar cançons com a favorites, etc., sinó perquè són els usuaris i no les discogràfiques, com ja hem esmentat abans, els que decideixen pujar els arxius d’àudio que tenen al seu ordinador. Això permet que trobem a aquesta web nombroses gravacions inèdites dels nostres artistes preferits, el que resulta una sorpresa i una delícia. Per això, vos hem preparat una llista amb unes quantes rareses interessantísimes que hem trobat només en unes hores de busseig per Grooveshark… imagineu tot el que s’hi pot trobar!

Nota: sí, la possibilitat de posar un embeded player també és un avantatge respecte a Spotify!

Una altra cosa diferent, tot i que tampoc és el paradigma de l’originalitat (i deixant de banda els més venuts), són els llistats definits pel nombre d’escoltes que s’han fet de cada tema o artista, que com a mínim tenen una base més concreta. Així, dos dels llocs de referència a la xarxa (sí, estem parlant de Spotify i de Last.fm… una altra vegada) han publicat les llistes (1 i 2) amb les cançons i grups que més èxit han tingut entre els seus usuaris. Cal tenir en compte que, tot i que les posicions més altes estan ocupades per artistes mainstream, els usuaris del Last i l’Spoti acostumen a tindre un perfil bastant més alternatiu que el de la majoria de la població. Està de sobres afegir que pel fet que un tema haja estat escoltat més voltes no significa que siga millor, però sí que ens pot servir com a indicatiu per veure quina ha estat la música que més ha marcat aquest 2009. Tenint en compte tot això, destaquem els deu primers llocs de cada llista.

Top 10 de temes més escoltats en Spotify en 2009:

1.-I Gotta Feeling / Black Eyed Peas
2.-Right Round / Amended Album Version by Flo Rida
3.-Sexy Bitch (Featuring Akon;explicit) / Akon, David Guetta
4.-Poker Face / Lady Gaga
5.-Halo / Beyoncé
6.-Use Somebody / Kings Of Leon
7.-Boom Boom Pow / Black Eyed Peas
8.-Ayo Technology / Milow
9.-When Love Takes Over (Feat.Kelly Rowland) / Kelly Rowland, David Guetta
10.-Kids / MGMT

Top 10 artistes més escoltats en Last.fm en 2009:

1.-Lady GaGa
2.-The Killers
3.-Lily Allen
4.-The Prodigy
5.-Franz Ferdinand
6.-Beyoncé
7.-Animal Collective
8.-Green Day
9.-Yeah Yeah Yeahs
10.-Kanye West

Què en penseu? La veritat és que a nosaltres la majoria dels artistes que hi apareixen no ens agraden massa, tot i que hem de reconéixer que moltes de les cançons les hem cantat/ballat en els moments de burrera en els quals se’ns oblida ser alternatius. De la mateixa manera, també ens alegra la presència de gent com Animal Collective, The Prodigy, Kings of Leon, MGMT o els Yeah Yeah Yeahs. Així que ja sabeu, si encara no teniu preparada la música per a la vostra festa de cap d’any, ací dalt podeu trobar algunes idees que de ben segur triomfaran entre els vostres amics més petardos.

Bon any nou i a rebentar de salut!

Els que vos decidiu a accedir al microsite de Tachenko dins de Bandcamp, veureu la senzillesa del seu funcionament. Les cançons que s’hi pengen es poden escoltar mitjançant un reproductor online que consumeix pocs recursos (a diferència d’altres) o bé es poden descarregar directament. Com a contrapartida de la descàrrega, la pàgina ens demana una adreça de correu per fer-nos arribar el newsletter de l’artista en concret, tot un engorro, però que paga la pena per cançons així.

I si estem disposats a ‘vendre’ la nostra adreça de correu per una cançó, encara més ho estarem quan es tracta d’un àlbum sencer. Nombrosos artistes que es mouen fora dels circuits tradicionals dels discos o de les més novedoses netlabel optaven no fa molt per penjar els seus treballs a pàgines com Rapidshare i enllaçar-los des del seu bloc o pàgina oficial, amb la pèrdua de temps que això comporta per a l’insaciable internauta. A Bandcamp, els visitants només veurem alguna informació bàsica sobre el grup, podrem escoltar el disc sencer abans de descarregar-nos-el, i si decidim fer-ho, hi ha la certesa de trobar-nos davant un arxiu lliure de troians i spyware. Tot això, sense que el grup pague un sol euro per l’ús de l’espai web ofert per Bandcamp i sense que l’usuari haja de veure rebaixada la seua paciència i el seu ample de banda a causa dels anuncis en flash tipus El test de la muerte.

Sembla que tots els implicats ixen guanyant, cert? Tot i això, aquest tipus d’espai web encara són molt millorables: els manca una major participació dels ‘receptors’, encara mantenen l’opció de fixar preus per la descàrrega de cançons, i, al cap i a la fi, és mantinguda per una empresa i no per part de la comunitat d’usuaris.

En qualsevol cas, nosaltres ens quedem amb la millor part de Bandcamp i vos posem uns quants deures per a aquestes vacances d’hivern: conèixer alguns grups. Les recomanacions de hui són Hugo Mas, Cohete, Arthur Caravan i Noise Addict, tots ells amb àlbums descarregables des d’aquesta web.

En aquesta comunitat els artistes que ho desitgen poden penjar la seua música i els seus usuaris poden descarregar cançons sota la llicència Creative Commons.  Jamendo permet streaming de tots els seus àlbums, ja siga en format MP3 o en OGG Vorbis. Encara que també ofereix descàrregues a través de les xarxes de BitTorrent i eDonkey. Les descàrregues són compatibles amb qualsevol reproductor de música.

El nom “Jamendo” naix de la fusió de les paraules  ”jam” i “crescendo”. Aquesta plataforma va crear-se l’any 2005 i ja té un catàleg de més de 26.000 àlbums a disposició dels seus usuaris.

Jamendo atorga una petita donació als artistes que així ho sol·liciten. Aquests pagaments es fan per Paypal i es donen a dits artistes, llevat de les despeses bancàries que empra Jamendo per als seus serveis propis. A partir del 2007 es fa una aportació als artistes del 50% dels guanys que dóna la publicitat. Només els grups de música que s’acullen a aquest programa podran obtindre beneficis de la publicitat. El model econòmic de Jamendo permet que els seus usuaris poguen baixar-se la seua música preferida i alhora es remunere el treball d’artistes independents gràcies als ingressos de la publicitat i els usos comercials.

Aquesta comunitat de música és també un espai de comunicació de gran vitatlitat gràcies als nombrosos comentaris, recomanacions, llistes de reproducció i donatius als artistes per part dels seus fidels usuaris. Jamendo ha agilitzat l’ús de la xarxa amb la creació de widgets, els quals vos podeu descarregar ací. Així, qualsevol usuari pot compartir un playlist o àlbum del catàleg de Jamendo. Ja sabem doncs, més modalitats d’escoltar música a la xarxa!

Tot va començar a principis d’aquest mes amb la creació d’un grup de Facbook per part de Jon i Tracy Morter, que proposava aquesta campanya per fer que la cançó dels RATM arribara a número 1. Prompte s’hi van afegir milers de persones, que en pocs dies en sumaven gairebé un milió, incloent-hi figures importants de la música com Paul McCartney, Johny Rotten, Dave Grohl, Muse o The Prodigy . Al creador de The X Factor no li agrada massa aquesta iniciativa i no tarda en declarar que la considera “estúpida i cínica“. El 13 de desembre s’obri el període de vendes nadalenc i ‘Killing In The Name’ ja encapçala la llista de singles venuts a l’iTunes. Aquest fet és només indicatiu, però prompte es corrobora quan apareixen les dades oficials de vendes.

El 15 de desembre, Tom Morello, el guitarrista de RATM, anuncia a través del seu compte de Twitter que el grup dóna total suport a la campanya i que tots els beneficis que obtinguen de la venda de la cançó en aquest període es destinaran a l’associació Youth Music, que té com a objectiu ajudar als joves músics britànics amb pocs recursos. Mentrestant, el guanyador de The X Factor no té vergonya de reconéixer que no coneixia la cançó dels RATM i confirma que, a més de cantar malament, no té cap tipus de cultura musical amb les següents paraules: “No tenia ni idea de com sonava la seua cançó. És pèssima, l’odie. Com pot algú gaudir-la? Pots imaginar a les iaies escoltant açò en el seu sopar de Nadal?“.

Prompte es va fer públic el resultat de la pugna: ‘Killing In The Name’, 17 anys després de ser publicada, es convertia en número 1 en el major període de vendes de l’any i McElderry s’havia de conformar en el segon lloc amb la seua música per a iaies. Ara RATM hauran de complir la promesa que van fer i oferir un concert totalment gratuït al Regne Unit. El seu cantant, Zack de la Rocha, ha declarat que està molt content ja que “Es tracta d’una acció espontània duta a terme per gent jove en el Regne Unit per a desbancar el monopoli del pop estèril. Quan la gent jove decideix prendre part, pot fer possible allò que és aparentment impossible“. A DdRV celebrem amb alegria aquest desafiament a la indústria musical i no podem fer res més que deixar-vos amb el tema en qüestió, amb una lletra ben explícita i carregada de ràbia contra el sistema:

A les seues lletres trobem referències moltes voltes enfrontades: literàries i adoptades de la televisió, poètiques i explícites, mentre que a la part musical n’hi ha aires de pop, ritmes de cançó tradicional i actitud rock dalt de l’escenari.

Papallones albines:

Aquest estiu, Mi Sostingut va participar en el concurs Sona 9, organitzat per TV3 per a premiar els millors grups emergents en català i, tot i la complicació que suposa per a molts grups valencians arribar al públic del Principat, va quedar entre els 18 finalistes.

Últimament, Artés actua en companyia del baixista Fa bemoll, Martin Martorell. A València, se’ls ha pogut veure en directe últimament a Ca Revolta i a la Facultat de Dret de la UV. S’està fent ja habitual que acompanyen als seus concerts un altre riberenc il·lustre del món de la música, el divertidíssim i multidisciplinar Toni de l’Hostal. Tots tres junts, van visitar fa poc de temps el programa Noctilien de la ràdio de la universitat, on van interpretar una versió de Senior i el cor brutal, València, eres una puta:

Mi Sostingut penja cançons noves pràcticament cada setmana al seu bloc. Aquesta setmana, ha estat el torn d’una versió dels mítics Surfin’ Bichos, a mode de nadala o un homenatge al novel·lista William S. Burroughs, encara que, personalment, cap d’elles arriba al nivell de l’homenatge (per partida doble!) a Ramon Llull i a… Kurt Cobain!

Aquesta incessant activitat ens recorda, una volta més, la cabdal importància de la xarxa a l’hora de construir un nou espai musical valencià, cada volta més divers en quantitat i qualitat, amb un públic que s’ha elaborat a través de Myspace, els blocs o Last.fm el seu propi menú d’informació musical.

Estimats lectors, confesseu, a quants de vosaltres us agradaria poder prescindir de la publicitat d’Spotify sense haver de pagar per la versió Premium? I poder descarregar les cançons que hi escolteu? A DdRV hem trobat la manera de fer-ho i la volem compartir amb tothom (sí, nosaltres som així). Aquests i molts truquets més que ens poden ajudar a fer que l’Spotify siga una aplicació encara molt millor. Per això, hem preparat un recull dels millors complements que us podeu descarregar per a augmentar les seues característiques. Allà va:

- SpotyAmp: Una interessant eina per a Windows que ens ofereix un controlador alternatiu per a Spotify, amb dreceres de teclat de ràpid accés i molts similar a l’estètica del Winamp. Té un servei per a silenciar-ne els anuncis.

- MUkoTE: Un altre servei per a Windows. En aquest cas, es tracta d’una mena d’AdBlock per a Spotify. Funciona de la següent manera: una vegada instal·lat, se situa a la barra d’eines del nostre ordinador, just al costat del rellotge i ens dóna la possibilitat de silenciar les pistes que contenen un determinat text al seu títol. Quan l’Spotify reprodueix aquestes pistes, el MUkoTE baixa automàticament el volum. Així, podem silenciar només aquells anuncis que ens emprenyen més.

- Spotify Ripper: Moltes vegades ens agradaria portar el disc al qual estem súper-enganxats al nostres reproductor mp3 o gravar-lo en un CD per al cotxe, però no podem perquè Spotify no permet descarregar la seua música. Per això, alguna ment preclara ha pensat que cabia la possibilitat de rippejar-la. Spotify Ripper ens ofereix totes les opcions necessàries per a gravar les cançons que vulguem de l’Spotify: crea un arxiu .mp3 automàticament, les renombra i defineix totes les etiquetes ID3 disponibles invidualment. L’únic inconvenient és que aquest programa no és compatible amb totes les targetes de so.

- Toastfy: Agrega algunes funcions interessants a Spotify. Per exemple, fa que aparega una xicoteta finestra amb el nom de la cançó que s’està reproduint en eixe moment al passar el ratolí per damunt de la icona del programa en la barra d’eines. A més, també afegeix la possibilitat de controlar Spotify amb el teclat.

- Spotify DJ: Aquesta aplicació treballa sota Adobe Air i ens permet transmetre en viu (broadcast live) a altres usuaris d’Spotify, des de PC o Mac. A més, si tenim un usuari a Last.fm, podem millorar les nostres sessions de DJ amb tota la informació sobre les pistes d’àudio que reproduïm.

- ListDJ: Molt senzill i pràctic: ens mostra la lletra de la cançó que està reproduint Spotify.

- Spotify search for Firefox: Complement per a Firefox que permet realitzar una cerca des del propi navegador directament a l’Spotify. L’única cosa que hem de fer és seleccionar un tros de text i fer-hi click amb el botó dret.

- Lastspot: Extensió per a Greasemonkey que, una vegada instal·lada, afegeix una xicoteta icona als àlbums i artistes de Last.fm que ens serveix com un accés directe la reproducció d’aquestos en Spotify.

- Yohoi Web Accelerators: Similar a l’Spotify search for Firefox, per si hi ha algun despistat que utilitze Internet Explorer 8 (un consell: canvia de navegador!).

Estan molt bé totes aquestes propostes, però als integrants de DdRV ens plantegen un seriós dilema: què és millor, poder escoltar per fi la música que volem gratuïtament sense talls molestos o gaudir dels autèntics hits que havien arribat a representar els anuncis de l’Spotify dins les nostres vides? Ens retirem a meditar!