Ràdios lliures per a una societat lliure

Seguint la temàtica de l’entrada de la darrera setmana, m’ha paregut interessant donar a conéixer les ràdios lliures que han fet història o que encara es troben a hores d’ara en funcionament.

Al País Valencià destaquem:

-Ràdio Malva: és la ràdio lliure més coneguda a la ciutat de València. Es pot escoltar a la xarxa si premeu ací. Té una vida de més de 10 anys. A la ràdio la podeu escoltar en l’emissora en 105fm. Ràdio Malva és també una plataforma social assembleària i punt d’encontre ente veïns i participants que organitza xerrades i mobilitzacions. Així és com funcionen:

-Ràdio Klara: aquesta ràdio lliure i llibertària la podem escoltar en 104.4 FM. A la xarxa, podem informar-nos amb ella en directe en la seu mateixa web. Gaudim d’una entrevista molt especial de fa un any…

-Ràdio Mistelera: ràdio des de Dénia i la Xara es pot sentir en la 101.4FM des de l’any 2002. Aquesta ràdio es defineix a sí mateixa com una ràdio “lliure, comercial i anti-comercial”. Ràdio Mistelera ofereix a tothom participar en ella, és una ràdio oberta a qui estiga interessat.

A la resta dels PPCC trobem que les més interessants són:

-Ràdio Trama ha estat des dels seus inicis unprojecte popular. Es pot escoltar a la xarxa ací. Aquesta ràdio naix a Sabadell arran l’observació de contradiccions contínues als mitjans de comunicació convencionals. Ràdio Trama es presenta com un espai de pensament crític que potencia el debat fora d’àmbits institucionals.

-Ràdio Pica é suna emissora independent, autogestionada i no comercial. Es pot escoltar des de l’Ares amb aquest enllaç: http://lan11.startvg.com/. Les seues sigles signifiquen Promoció Independent Coordinació Artística-Alternativa.

-Ràdio Linea 4 des de la 103.4, pretén informar de tot allò que no entra dins de l’agenda setting dels mass media. Emet des del barri de Prosperitat per a tota Barcelona i ja duu 20 anys en antena. Ràdio 4 vol donar presència a les històries dels barris i els seus veïns.

A la resta de l’Estat ens ha cridat l’atenció:

-Radio Pimienta o la ràdio social i comunitària de Tenerife, al igual que Ràdio Pica la pots escoltar a través de la xarxa amb l’Ares perquè a la 100.3 de Tenerife no crec que la pugues sentir. Escoltem una notícia elaborada pels seus membres:

Gràcies…

The Internet killed the (old school) radio star

Un dels elements més importants en la determinació de com s’està transformant la manera de viure la música són els seveis de ràdio on-line, que s’han multiplicat notablement en els últims anys.

Al bloc sovint us n’hem parlat. A banda d’Spotify, hem dedicat entrades també a altres neo-ràdios de la xarxa com Yes.fm o una de les pioneres i de les nostres favorites, Last.fm. En la immensitat d’Internet, però, existeixen moltes més webs d’aquest tipus, que destaquen per la seua interactivitat respecte al model tradicional de ràdio. Hui farem un repàs de totes aquelles que, pel que siga, no han tingut tant d’èxit i en destacarem, a grans trets, tant les qualitats més positives com els aspectes a millorar. Som-hi!

Rockola.fm

Avantatges: Al estar més centrada en el mercat musical de l’Estat Espanyol, no és difícil trob

ar propostes musicals més properes, ja que compta amb un repertori prou ampli. La selecció de la ràdio segons els estats d’ànim amb una roda de colors és original. A més, no té limitacions geogràfiques i el registre és opcional. Té aplicacions gratuïtes per a iPhone i iPod Touch.

Desavantatges: Només inclou ràdios automàtiques (a l’estil del Last) i no música a la carta. El disseny de la web es podria millorar.

Imeem

Avantatges: Té moltes funcions socials i molta informació adicional. El registre també és opcional i es poden veure les llistes de reproducció dels altres usuaris.

Desavantatges: Acabem de descobrir que està en procés de fusió amb la disfuncional MySpace Music! Pel que sembla, es farà una migració dels perfils i les llistes de reproducció… Haurem d’esperar!

Blip.fm

Avantatges: Està integrat a Twitter i presenta unes excel·lents funcions socials. A més, hi ha la possibilitat de pujar les teues pròpies cançons.

Desavantatges: No té ràdios personalitzades  no ha sabut explotar com cal el seu potencial.

Songza

Avantatges: Compta amb un buscador que indexa també els resultats d’altres serveis i un disseny senzill i directe. El registre es opcional. Té opcions d’integració amb Twitter i YouTube.

Desavantatges: Algunes cançons estan limitades a 30 segons i no té ràdios personalitzades.

Dizzler

Avantatges: El buscador integra també vídeos i lletres de cançons. Té un ampli catàleg, centrat sobretot en els Estats Units. El registre és opcional i es poden fer llistes de reproducció.

Desavantatges: Se centra massa en el mercat musical dels EUA i té molt compte la producció musical de la resta del món. No té ràdios personalitzades.

Finetune

Avantatges: Té un catàleg prou ampli i compta amb la possibilitat de fer llistes de reproducció i ràdios personalitzades. A més, també té una aplicació per a l’iPhone.

Desavantatges: De nou aquesta ràdio se centra massa en la música provinent dels Estats Units.

Deezer

Avantatges: Aquest és potser el que té un dels catàleg més amplis de tot, i té molt de contingut europeu. Els usuaris poden pujar cançons i crear llistes de reproducció. També té aplicació per a l’iPhone (tot i que no massa elaborada).

Desavantatges: No té ràdios personalitzades i el disseny és molt poc intuïtiu.

Aquests són només uns pocs exemples representatius, però a la xarxa hi ha molt més serveis de music on demand. Ací us deixem uns quants exemples més: Musicovery, Streema, Radio Blog Club, Streamzy, MusicMesh, Vast.fm, Grooveshark, Mp3Realm, Seeqpod, Mixtape.me, ListenGo, Mystrands, Soundpedia, Maestro.fm, Spool.fm… A gaudir-les!

Vevo: un fracàs per anticipat?

Ahir s’encetà el projecte Vevo, el nou portal de vídeos musicals creat conjuntament per YouTube (propietat de Google) i tres de les quatre ‘grans discogràfiques’, Universal (a qui se li ocorregué la seua creació), EMI i Sony. S’especula també amb un futur acord amb la companyia Warner.

Pel moment, com que sols s’hi pot accedir des dels Estats Units, només podem apropar-vos les característiques comentades pels seus creadors (i per Bonoooorl) durant la presentació, de les quals tenim alguna cosa a dir:

El més positiu…

- Serà gratuït i la publicitat, la seua principal font d’ingresos, no anirà incrustada abans del vídeo (que en prenguen nota els diaris, per favor).

- Segons s’ha pogut saber a la presentació, Vevo s’integrarà amb el nostre adorat Last.fm. Encara no s’ha comentat de quina manera, fer scrobblings cada volta que es veja un vídeo ens semblaria prou bona idea, a més de les possibilitats quant a l’agenda de concerts i demés.

- Una altra característica positiva serà que Vevo s’adaptarà a l’ample de banda de l’usuari, que podrà triar entre els vídeos amb qualitat estàndard i els d’alta qualitat (HD), com ja fa YouTube actualment.

I les bufetades…

- En principi, Vevo té pinta de ser poc interactiu i de fomentar una comunicació unidireccional. Tot i els comentaris, desapareixen altres funcions respecte a YouTube, com la possibilitat de respondre a un vídeo amb un altre. Sembla mentida que hi ocòrrega un retrocès així en plena època post-2.0.

- ‘Només’ hi trobarem el 85% dels vídeoclips llançats, doncs encara no hi ha acords amb discogràfiques més menudes, amb netlabels  ni amb grups autogestionats, una part molt important de la indústria musical actual. No és creïble llançar un portal per a acabar amb el duplicat de vídeos si realment no s’hi troben tots els vídeos.

- La menció per part dels promotors del projecte de la paraula premium fa prou de cosica als membres d’aquest bloc. Podria servir per a fer de pagament tots o part dels serveis de Vevo en un futur, com ja ha fet Last.fm.

En definitiva, tot i que ens estranya que Google -una empresa altament eficient a les seues àrees d’acció-  recolze el llançament d’una pàgina que podria semblar un intent poc rentable i a la desesperada de les grans discogràfiques per sobreviure, hem de dir que no tenim gens clar que Vevo vaja a convertir-se en la solució definitiva per poder gaudir dels vídeos musicals a la xarxa de la manera més eficient possible.

En qualsevol cas, i a l’aguait de novetats, als EUA tindran Vevo, però no tenen… Spotify!!!

Compartir, sentir i créixer… Musicalliure.cat

«A MusicaLliure.cat els artistes comparteixen, senten i fan créixer la seva feina. És gratuït, legal i sense límits!»

Musicalliure.cat és un gran exemple de l’aposta pel copyleft. La plataforma Musicalliure.cat va nàixer arran un grup d’amics (com la revista musical Jenesaispop).  Està subjecte a una llicència Creative Commons, el qual permet: copiar, distribuir i comunicar l’obra públicament, així com fer-ne obres derivades.

Els pilars de  Musicalliure.cat són els següents:

1. Portal de descàrrega de música en català: els diversos autors que volen promocionar-se en aquest portal poden penjar la seua música i els oients tenen la possibilitat de valorar-los mitjançant comentaris i recomanacions, si són usuaris.

2. Eina de promoció d’autors: els autors troben molts avantatges al penjar la seua música en Musicalliure.cat. Tenint en compte que els circuits de difusió de música d’avui en dia són cada cop més difícils (publicitat, discogràfiques…), els grups de música en català agraixen un espai gratuït de promoció. Perquè Musicalliure.cat és:

-Gratuït: pots mostrar el artista que duus dins sense donar res a canvi.

-Lliure: Musicalliure.cat no demana un contracte d’exclusivitat.

-Dóna suport: Musicalliure.cat atorga allotjament per a la teua maqueta i promociona els teus concerts.

-Difon la teua música: les teues cançons seran escoltades i valorades pels usuaris d’aquesta web.

Tot el darrer basant-se en la feina de  Dpop, de la que ja vam parlar fa un temps.

3. Mitjà d’ingressos indirectes per als autors: els autors poden poden promocionar-se penjant a Musicalliure.cat les dates del seus pròxims concerts  a més d’enllaçar la web amb la seua tenda de marxandatge en línia.

4. Principis Musicalliure.cat:

-Per la cultura: Musicalliure.cat aposta per l’accés equitatiu a la cultura, per això intenta que el cost marginal de les còpies musicals tendisca a zero.

-Contra la violència: mai no acceptara a la seua web cap contingut que vulnere els Drets Humans o promocione la violència.

-Per la llibertat: el compromís principal de Musicalliure.cat és compartir, per això l’emissor pot difondre tot allò que vulga sota lallicència de programari lliure amb copyleft.

Des de DdRV recolzem aquest projecte perquè aposta per la música en català i promou el copyright flexible, perquè…compartir dóna gustet!  (Com vegeu, no només som fans d’Spotify!).

Lluís Gendrau, editor d’Enderrock, impulsor de la iniciativa ‘vespres digitals’, el projecte Música Lliure que durant la primavera de 2006 va editar dos CDs col·lectius amb llicències Creative Commons.

top 5: imitacions/paròdies de música a la xarxa

Qui no ha vist mai més de 20 voltes un vídeo a YouTube? Qui ha pogut evitar la rialla veient les paròdies que s’emetien a finals dels 90 al a televisió (recordeu l’Informal!)?

Gràcies a la xarxa, ambdues coses s’han combinat els darrers anys per donar pas a una nova generació d’imitacions i de paròdies homemade, sense el suport de la indústria, que demostren l’alta creativitat dels internautes. Esperem no caure en desgràcia per a vosaltres per declarar-nos fans absoluts de les paròdies a YouTube (escolte la paraula freaks per allà?), però es lo que hay!

Ací va el nostre Top 5!!!

Nota: les autoparòdies no compten!

5 If I were a cat

Els gats sempre tenen molta gossera, el mateix sentiment que ens produeix l’escolta de If I were a boy de Beyoncé. Ens fa gràcia més que res pel títol de la imitació i perquè algun membre d’aquest bloc té com a guilty pleasure la visió compulsiva d’eixe fenomen internetià que són els lolcats.

Demanem disculpes a qui es puga sentir ofès per l’abús de paròdies d’aquesta cançó, però nosaltres no tenim la culpa que siga tan roïna i que es preste tant a fer-ne paròdies!

4 La pequeña Amy Winehouse

Abans de donar-li a play, advertim que el contingut del vídeo pot ofendre a algunes persones, però fem constar que la protagonista de la imitació de nooo-noooo-no Amy Winehouse n’ha fet més d’un i que els podreu trobar fàcilment a YouTube…

3 Outer space

Una altra cançó molt radiada (i sense qualitat aparent): Poker Face, de Lady Gaga. Una adaptació i un vídeo -amb efectes especials i tot!- prou treballats, amb una sèrie de momentazos: el teletransport à la Power Ranger de la suposada extraterrestre (1:03), una astronauta ballant al que sembla el Falcó mil·lenari de Star Wars (1:37) o l’aparició del robot (3:23) en són bon exemple.

2 Talk

El protagonista del vídeo, un xic que se sembla a la dels quereseres estudiant d’un institut nord-americà, es pren al peu de la lletra, encara que amb certa ironia, la lletra de la cançó de Coldplay. Tot i els moments avorrits, paga la pena pel que ocorre a partir del minut 1:43 (serà fan de Joe Satriani?)…

1 He wolf

Encumbrem aquest vídeo, per si algú encara no el coneixia, a l’olimpi de les millors imitacions d’artistes a la xarxa… És disgusting i awesome al mateix temps, és crític quant al tractament de la dona en la música mainstream (almenys per a mi) i és una imitació perfecta de tots els plànols i moviments del vídeo original de Shakira, que ja és per se un autèntic WTF. Gaudiu-lo!

Sí, sabem que estem començant a frivolitzar més del necessari…